arcuèlh

diumenge, d’octubre 21, 2007


Entrepresa/associacion e democràcia e occitanisme

Lo dorsier de Sciences Humaines es pron ben fait ; se pòrta plan e se legirà ambe interès ; çaquelà cal apondre mantunes comentaris devath la fòrma d'una experiéncia que pòdi aver agut pendent mantunas annadas, e en Occitània. L'autogestion es la dralha agradaiva que es portada per mantunes interlocutors de la revista francesa, aital per contrapunt la revista a lo gèni de donar la paraula a un sociològue, Michel Lallement, per una entrevista-article titolat : «L'autogestion, una histoire contrariée ». Me soi interessat a la question : « Quines partits politics an portat aqueste movement ? » la responsa es bravament utila per la meuna istòria de l'occitanisme : « Sul plan institucional, es la segonda esquerra, es de dire lo PSU d'un latz e la CFDT de l'autre, dimension programatica : èra un projècte per bastir una societat en fòra dels esquemas incarnats per una partida del capitalisme, d'un autre ltaz pel socialisme d'Estat, sobretot en periòde de guèrra freda, que los dos modèls s'opáusan. Lo congrès de 1970 de la CFDT bota l'autogestion al còr del seu programa e es tanben lo programa de la segonda esquerra pausada per Michel Rocard en 1977, còsta a la vièlh esquerra estatista./I a una recuperacion tardièra del Partit Comunista [ndg : francés] a la fin de las annadas 1970. A la debuta, lo PCF èra pron ostil a aqueste mot d'òrdre autogestionari, perqué aquò dintrava pas brica dins lo cadratge del centralisme. Mas la falhida del socialisme real a l'Èst e los escases electorals d'un PC [ndg : francés] que declinejava a la fin de las annadas 70 l'an trigossat a tornar préner lo mot d'òrdre.»

Los partits obrièrs en general son a la remòrca de las idèas politico-entreprenarialas nòvas [dins l'Estat francés], mentre que la borgesiá, nautament rica, se trigossada per la vision monetarista e nacionalistas dels americanismes, per plaçar sa moneda non pas dins l'economia capitalista de França o d'Euròpa, mas en daissar los financièrs novaiòrqueses d'o far, un engana que sabem... per l'economia francesa e europenca actuala, e l'occitana encara mai.

Aital dins la segonda esquerra s'i trapa l'occitanisme bravament abans la pujada de l'esquerra ecologista, puèi de l'ecologisme dich ni-ni.

Donc un fum d'occitanistas an creseguts a l'associativisme e a la creacion dels scop (formula juridica pron diferenta mas que supáusan una certana democràcia tre la debuta de l'afar) ; son cadut suls problèmas de l'enjòc que representa la gestion del poder de governança dins las estructuras causidas, qu'èran causidas associativa e scopista per una rason ideologica.

Ara, tre que lo PSF a donat las aisinas per sos-emplegar -es de dire sense carga [sense retirada pagada per els meteisses donc]-, una secretària -sovent res qu'aquò- per poder picar a la maquina, a l'imatge de çò que avián dins lor luòc de trabalh costumièr (sovent l'E.N.), an pas realament ajudar al desvolopament de las activitats militantas ... e las associacions se son encargadas d'una estructura pesuga que ajudarà pas a la melhora visibilitat de las activitats, sense aver de far lo trabalh prioritari de dubertura extèrna, pas brica de la competéncia d'una secretària; mas lo salari èra la bèla carga ! Quasi tota la carga, donc la subvencionita es devenguda un element màger per la sobrevida d'aquesta associacion e lo personal politic i trapava un sistèma captiu [quand se ne servissián pas per contra-ròtlar foncionaris qu'èran jutjats politicament instables], sense realament fargar una politica lingüistica, causa fòrça demandadas pels meteisses occitanistas. Las paradòxas d'aquestes percors es que l'argent public es estat pauc utilizat per fargar una politica esperada [e avem perdut aital mantunas generacions de locutors/locutriças naturals/las que aurián pogut ajudar la melhora recuperacion lingüistica], e l'emplegat a una cotisa de retirada pauc interessanta ; èra de « gagne petit » ... l'occitanisme èra çaquelà tranquil e paure de las pichonas subvencions.

E ara sabi una scop que pòrta una certana faiçon l'implicacion del personal, vist que son votaires per l'estratègia de l'entreprise, mas a contràrio la democràcia i es estada tanben maltractada en çò que concernís la minoritat al nivèl del seu salari, e la consequéncia es la sortida de l'emplegat, e la pèrda del dreit de vòt, alara que fasiá quasi partit de la debuta del projècte.

Dins totes los cases, lo problèma damora, se cal daissar de trabalhar ambe un emplegaire, o un emplegat, la separacion serà dolorosa per la scop o per l'associacion, car coma per totas las entrepresas, la separacion es jamai preparada a la signatura del contacte en CDI, alara que quand es en CDD lo problèma se pausa bravament mens.

Ara dintram dins l'actualitat del cambiament de contracte per totes/as, cal pas generalizar lo CDD coma l'UMP zo vòl mas me sembla qu'un contacte en CDI ambe module per ne sortir, es la bona faiçon de veire la democràcia dins lo sistèma economic.

E de tota manièra l'entrepresa o l'associacion es pas un conte de la famosa Comtessa Segur ! E malastrosament quitament en Occitània, es pas question de pensar nacional e occitan... es domaus.

La revista prepausa un ligam que foncionarà pendent tot lo mes de novembre, picatz aquí.

Mots claus Technorati : , , , ,