arcuèlh

diumenge, d’octubre 30, 2011

Consequéncia collaterala del vòt en Tunísia

«La Tunisie n'est pas la France», «L'Algérie n'est pas la France», las doás frasas las ai entendudas, 1 / per l'arribada de Annarhda en Tunísia e perqué criticavi l'existéncia d'un partit religiós per organizar una novèla era democratica, una constitucion ; soi estat alara tractat de bobò, e puèi que «Tunísia es pas França» m’expliquèt l’independentista (catalan) e tunisian, 2 / quora l'Argèria demandava la democracia, 15 annadas farà... sobre l'antena d'una estacion de Bordèu ; per confirmar mon assersion, cal una democracia tanben en Argèria, ai indicat en suplement que lo cantaire Idir canta ambe de gropes bretons de las cantas politicas, i dèu aver rason de parallelismes /copat ; es a-n aquel moment que lo telefòne m'es estat copat a l'antena d'aquesta FM associativa de Bordèu, censura.

lo problèma musulman al Magreb
Ai eliminat totes los amics tunisians de la meuna paret de FB, de moment qu’ai discutit un briu per saber las rasons del vòt Annarhda, per aver lo lor avejaire o las resulta de totes los partits (que son sempre estats incapable d’o donar, monopolizat per la victòria d’un sol partit). Los arguments faràn votar FN en França, los arguments faràn causir vestit portugués puslèu que tunisian, los arguments me faràn cambiar d’avejaire sobre la Tunísia d’Annarhda, benlèu preferar un vestit de China puslèu que de Tunísia.

La religion facilita de cap manièra la pensada politica, e una pensada balançada, equilibrada, per un umanitat coërenta. E sembla que fosquèsse aiçò de totes los integrismes, ai trobat una manièra simplista de pensar en çò dels electors d’Annarhda e tanben en çò dels integristas catolics o evangelistas.

1904, avèm plan fait d’eliminar lo sistèma religiós de las causidas politicas en Occitània.

Mas pus prigond, es qu’un musulman pòt favorizar la sapiença istorica, los sabers fòra del Còran ? Ai un dobte, grand.

D’aiçí d’alai, programa de Radio Totem

D'aiçí D'alai

Perqué Lemòtges auriá un tractament diferent ? I a mens de cantaires occitans en Lemosin ? I a mens de lietratura occitan ? I a mens de revendicacion signaletica ? I a mens de locutors e locutriças ? I a pas d’enquèsta lingüistica, aquò es vertat. I a mens d’associacions occitanas ?

Benlèu que Radio Totem non sap pas que la lenga nòstra es estada ortografiada alai, d’aiçí e d’alai, l’informacion istorica a pas capitat d’arribar dincals estúdios de la Primaube ?

Perqué la difusion se farà en Corrèsa e pas en Nauta-Vinhana ? …

Iacme, Tolosa e la glèisa catolica

66b Tèxte ancian de l'Evangèli segon Sant Marc, transcripcion del tèxte cristian occitan per Jean Duvernoy. Jean Duvernoy es un grand occitanista. Amerita una generalizacion de son trabalh, dins totas las escòlas d’Occitània.

En 1229, es lo Papa de Roma qu'a interdich lo Libre dins la lenga del pòble d'aiçí, per poder directament legir lo libre dich sant (per o dire elonhat del pòble, i a pas melhora semantica – o fan parier las autras religions) e donc aital ligar lo pòble e «la paraula de Dieu», sense l'ecclesià entremièg (Jaulièrs dels pòbles e del saber dinca a l’arribada dels Lumières) ; çò que pròva al mens que lo sistèma roman aviá cap d’interès de difusar un document que malgrat tot lo pòble podiá legir ; mantunes sègles aprèp, lo pòble occitan es illetrat dins sa pròpria lenga e dins totas las lengas que li son prepausadas pels novèls poders. Sabèm quin interès aquel ecclesià pòrta a la lenga occitana, uèi ; es pietadós quora comparèm ambe Corsega, Catalonha, o Euskadi.

Podèm apondre que l’occitan, e lo patrimòni, los interessa sobretot a l’Institut Catolic, per recebre subvencion europèa… a mendre còst politic eventual.

Lo tèxte aquel es alara essencial per aver aquel occitan modèrne que nos fauta, perqué ? Perqué d'aquel temps lo castig francés contra la lenga debutava sonque, e debutava ambe l'ajuda volontarista e fòrta de l'ecclesiastic roman, e se persegís uèi (ambe quasiment lo meteis vam), Estat e ecclesià roman associat malgrat lo sistèma dich "laïc" qu'es supausat elonhar la glèisa catolica de la pensada legala de l'Estat francés republican.

Jean Duvernoy a donat sul net lo tèxte en transcripcion sancièra.

http://jean.duvernoy.free.fr/text/pdf/cledat_marc.pdf p 45 66b


O escrivi perqué i a tantes occitanistas e catalanistas que me vòlon sonat Jaume !


E puèi aprèp i a tantes que sábon pas dire [dzAmmé], [tsAmmé], i [iAmmé] !!! E tantes que son aquí, en me dire j-a-c-m-È o j-a-c-m-É, aital vocalizar coma un castig per me dire que «fariái melhor de me dire ambe lo nom en francés», lo castig contunha ; aquò me far rire e plaça lo ridicul al nivèl que cal, francés, l’ignorança e la non volontat de far lo mendre esfòrç lingüistic (me dona aital un nivèl de capacitat de l’interlocutor, del Franchimandàs en fàcia).

Alara vaquí un document istoric, per ajudar a melhor dire.

L'Evangèli segon Sant Marc es estada tradusida del grèc ancian en bon occitan de Gasconha (modèrne), per Miquèu Grosclaude (protestant) e Gilabèrt Nariòo (catolic) [e sense cap de dobte los melhors traductors que se pòt trapar en Occitània, a-n aquel moment), la causa sembla oblidada dins las tèrras que l'occitan s'es oficializada (Aran) o dins las tèrras que camina l'oficialitat (Piemont) ; e çaquelà aquestas tèrras an fabricat instruments ecclesials en occitan (per amagar aquel trabalh modèrne bearnés benlèu?). Aquel document, la novèla traduccion, es disponible en bona edicion de Per Noste, a Ortès.

Aquel document es pas encara disponible dins las glèisas catolicas de tot Occitània, dins l'Institut Catolic de Tolosa... Vesèm tanben l’exilh de Bernadeta Sobirós a nevers coma lo camin del castig d’una locutriça en lenga occitana de Bigòrra, contra lo sistèma ecclesial que n’en voliá pas de sa lenga, mas que uèi vòl plan de las consequéncias dinerièras de la frasa «que soy era immaculado councepciou» ; l’industria del torisme ne vòl d’aiçò, sense pagar gaire per l’emplec qu’es estat fait de la lenga locala (aquò digun explica qu’es la mondializacion! o Francizacion de Bigòrra). Nimai dins lo temple protestant, vesèm gaire res arribar coma sistèma lingüistic de dignitat per l’occitan, malgrat qualques assages del costat de Narbona. E sabi pas encara s'es disponible dins lo temple protestant d'Ortès ? O dins las universitats de formacion de Genèbra ?

Aprèp aver escrich aquestas linhas, se pausa pus la question, perqué mantunes occitans vòlon pus dintrar dins una glèisa catolica, malgrat que fosquèsse en lenga occitana la messa, aquò amaga pas l’ipocrisia anciana e modèrna del sistèma catolic contra l’occitan. Es alara que nos podèm estonar que los peire protestants modèrnes aguèssen pas instituar un ceremonia especiala pels occitans que vòlon legir en public la Bíblia, dins la lenga dels aujòus, dins la lenga reprimida per Roma.

Aprèp aquestas linhas, nos podèm tanben questionar sobre la manièra que los integrismes novèls nos arríban ambe la bandièra francesa e lo còrs ensangnat, o en Tunísia ambe la democracia. Far saber çò qu’Occitània a suportat e supòrta podrà ajudar lo planèta a combatre los integrismes religioses ? Alem Surre-Garcia o sembla pensar.

Reflexion per un dimenge.

divendres, d’octubre 28, 2011

Euròpa : La Dép’ du Midi tracta dins lo “consènsus” l’informacion suls Pirinèus

CTP cambiament de pdta al CR de MP DDM 281011

Lo consènsus es pas lo tractament de l’informacion, un tractament qu’es esperat normal dins un Estat democratic o supausat aital (l’aichatge es sempre dich republican e donc supausat democratic, d’unes supausats extremistas ne fan la pròva, es pietadós). Lo consènsus es lo mendre mal per la redaccion e lo proprietari del jornal, PRG e co-equipièr de la majoritat d’esquèrra del Conselh Regional en Occitània, notadament en Miègdia-Pirinèus. Podèm acceptar aiçò ? Podèm explicar perqué i a un problèma ?

- La debuta del problèma es per la qualificacion dels entartaires : « petit grop de libertaris» (mai o mens un vintenat de personas), es benlèu oblidar las revendicacions e non zo vóler explicar als lectors del jornal tolzan ; donc per aver l’informacion, cal aver Internet e veire clarament la vídeo (los ligams son sobre aquel blòg). Es quaisment simple, e ridiculiza la redaccion de La Pradeta de non l’aver donat clarament. Los dos gropes qu’an revendicat l’accion son Libertat e Mugizu, un grope occitan (nacionalista d’esquèrra) e un grope basco (ecologista e nacionalista d’esquèrra tanben). Perqué aiçò es pas explicat als lectors de La Dépêche du Midi ? La rason es de las mai claras, es perqué lo subjecte dèu pas èstre tractat dins La Dépêche du Midi, qu’es aital pus un jornal de la democracia ; o tractar es debutar un debat sobre la manièra qu’aquestes projectes –ajudat per l’Union Europèu- son imposats a las populacions localas (aragonesa, navarresa o piemontesa e savosiana, e donc grandament occitana). Se pausa lo problèma donc de la descripcion dels arguments dels antartaires… Ges d’informacion serà escrivuda sul tèma dins lo jornal d’en Jean-Marie Baylet ; es pietadós.

- Donc passèm aital al segond nivèl de tractament de l’informacion, lo cas anti-ecologic dels projectes es conegut (la frasa es en gròs dins la darrièra colomna, «braves gents vos cal pas inquietar, an pensat a tot» podèm quitament pensar – quora sabèm que la tecnocr&aica dels mercats engana sempre ! Siam donc rassegurats…), e explicar de la manièra que las autoritats localas zo vòlon; lo jornal dich de la democracia explica pas qu’i a pas agut un debat sul tèma, jamai de debats publics, es clarament pas la democracia. La democracia se podrà pas basar dins la representativitat unica de tipe PRG-Socialista ; la democracia es pas sonque las eleccions, nimai las senatorialas. Se pausa, coma l’ai ja escrich lo modèl de debat per aquel projecte de traversada dels Pirinèus, notadament per la traversada en Bigòrra, lo projecte qu’agrada a Martin Malvy e que costarà coma en Piemont problèmas de gestion de las aigas, e problèma per las populacions (i traparàn jamai unes avantatges clars, mas puslèu problèmas ecologics) ; las autoritats tolzanas socialistas  e PRG zo sábon e refúsan de plaçar un debat sul tèma. Perqué ? Perqué se senton fòrts e elonhats de tot moment electiu, e cap pron fòrt per argumentar.

«Nigun no ho pot aver mil.lor» explica Catalunya Informació, e parla pas del cambiament de presidéncia de la CTP, perqué ? Perqué la CTP es sonque l’organizacion relai de las ajudas europencas pels Pirinèus, e ges un element de polemica politica, nimai d’un interès grand pel Principat de Catalonha ; tot lo sistèma avala l’afar - es aital que díson Libertat e Mugisu ; mas cap informacion sul tèma es passat de l’autre costat catalan, quitament pas que la Generalitat de Catalonha s’es absengut per la traversada questionada pels pòbles basco e occitan (Bigòrra). Lo jornal tolzan explica pas perqué. Dins mantunas oras espèri aver una responsa ; vos dirai la responsa oficiala, jamai publicada.

Dins aquel afar, La Dépêche du Midi tracta l’informacion  al mièja per daissar la plaça a la borsa (un argument de mai pels diches ‘gropuscules’), donc sense vóler tractar los problèmas ligats als moments dels entartratges, moments que se pòdon veire en vídeo sul net. Aprèp la redaccion de La Pradeta se pausarà la question perqué val melhor aver Internet qu’un abonament a La Dépêche du Midi ?

La question se la deuriá pausar lo proprietari de La Dépêche du Midi, Jean-Michel Baylet ; se la question es pas pausada, es perqué lo jornal es pas lo jornal de la démocracia, mas lo jornal d’una manipulacion en foncion dels interèsses d’una casta al poder, pauc impòrta l’etiqueta.  Es un biais qu’ajuda los extrmeismes d’aver rason per entartar los elegits en plaça, es un biais de desvalorizar los elegits de la decentralizacion e de desvalorizar los poders locals. D’un punt de vista politic es inadmissible. D’un punt de vista entreprenarial es rasonable, perqué aital las causas se pòdon perségre pauc impòrta los regimes, democratics o pas ; es que l’Union Europèa pòt acceptar aiçò de contunh ?

dijous, d’octubre 27, 2011

Novèla presidenta per la CTP encremada

La  presidenta de la Navarra / Nafarroa Yolanda Barcina Angulo es estada agressada amb una còca pastissària aquel dijòus per mantunes militants TGV Mugitu! denonçent lo projecte de linha TGV dins lo País Basco, alara que se debanava lo Conselh Planari de la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus.

Pauc aprèp las 16 oras, uèit individús an arrestat los debats en brandissent mantunas parcardas antiTGV. Puèi, an lançat tres còcas en direccion de Yolanda Barcina Angulo. La planària a estada suspenduda notadament per ajudar a na Yolanda Barcina Angula d'anar de se cambiar.

Dins un comunicat de premsa (en francés), Martin Malvy a denonciat: « des actes et des comportements inadmissibles ». « La violence est irresponsable où qu’elle se produise et qu’elles que soient les conditions dans lesquelles elle intervient. La démocratie est à ce prix. L’intolérance en est la négation » a declarat abans d’assegurar a na Mme Yolanda Barcina Angulo de « ma solidarité et de celle de la Région Midi-Pyrénées« , e de saludar « son sang-froid« . Lo president de la region Miègdia-Pirinèus a çaquelà portat un planh.

Lo gèst es autanplan simbolic del fach de la presa de presidéncia de la CTP per na Yolanda Barcina Angulo.

Los militants explícan los lors gèstes via parier d'un comunicat en denonciar “la perméabilisation des Pyrénées”, qu'es pas mai que d'autre biais "de promouvoir un spectaculaire accroissement des trafics au prix de transformer cette cordillère en un gigantesque fromage “gruyère” ».

Carré d'info pdta Navarr entartada al Conselh Regional

Las traversada del Pirinèus e de las alps son estadas critidas per la fauta de presa en compte de las populacions ; son los novèls projectes promòuguts per las autoritats elegidas localas e per las autoritats europencas.

Tot aquò pausa realament lo problèma dels desplaçaments logistics en Euròpa e sobretot lo biais de consomar sobre aquel continent. E donc, se pausa aital la question de quines tipes de traversalhas se faràn en Euskadi o en Occitània per ligar las zònas dels productivismes europèus. En se pausar aquela question, se pausa atanben la question de saber de quina manièra las populacions localas pirinencas (aragonesa, occitana e basca) o alpencas (elvetica, occitana, francoprovençala, o germanica) seràn presas en consideracion per ligar las zònas europencas de produccion industriala, d’Itàlia, Espanha, Catalonha e Alemanha o fRANÇA.

La CTP es l’organizacion relai de las politicas europencas sul tèma. La majoritat parlamentària de Nafarroa es UPN-PP ambe l’ajuda del PS (en fòrabandit l’esquèrra nacionalista basca, e sa possibilitat d’alternança politica ; aital se podrà entendre tanben la revòlta navarresa contra un sistèma que frena l’alternança politica e las autras visions politicas pels Pirinèus), la CTP es l’ensemble de las autoritats politicas de las regions pirinencas, e de l’Estat d’Andòrra.

(Apondon, la revendicacion Libertat e Mugitu – vídeo  aquí.)

contra lo TGV Libertat

-°-

repression

« stalin > Quantas divisions ?
Michelet > Quantas plaças, carrièras, patis, avengudas, baloards que pòrta lo siu nom en Occitània? » Un lector d’aquel blòg.

Oficialitat del catalan a l’Union Europèa, perqué non ?

Federació Llull

La prepausicion europèa l’a despausat un triò de deputats, apauc abans las eleccions (mas val melhor que jamai), per mostrar l’unitat de la demanda, en defòra de las etiqueta de dreita o d’esquèrra.

Lo contengut d el’Union Europèa es pas pron aprosmat dels pòble, ne fan mostra cada còp que se parla de lenga. Perqué ? Perqué son los Estats que fan aquesta Union… e los Estats se senton dividit quora se lor demanda del multilingüisme real, se senton pèrdre un tròç, se senton mal. Mas siam pas a bastir una Euròpa mai federala, l’economia nos explica pas lo camin del federalisme europèu ? La finança es mondiala a la segonda prèp, lo sol biais de poder sobre viure ambe vam es l’unitat dels Estats, dels pòbles e de las nacions d’Euròpa, en respectar la dignitat de cada lenga, lo catalan es pas pron de dignitat al nivèl europèu : es clar.

E alara, la question del contengut de l’Union Europèa se pausa realament. Lo croat es parlat per bravament mens que la lenga catalana. Es que caldrà esperar l’arribada d’Andòrra per aver lo catalan aital emplegat de faiçon mai digna qu’actualament ? Es que cal un Estat novèl en Euròpa per aver l’independéncia. L’actitud de las autoritats dels Estats –que fan la gestion reala europèa- es a còps un pauc estonanta. En general vòlon pas de l’independentisme per zo tractar coma extremismes, mas al meteis temps, zo afavorizan l’expression politica, l’argument : «cal aver l’independéncia per aver lo respect lingüistic».

Quora se despertaràn ?

dreits lingüistics

Lo Conselh Regional d’Aquitània s’engatja per una politica lingüistica, es clar.

Important votation in the CR Aquitània, for the occitan language.

L’occitan aurà agut son vòt famós, al Conselh Regional d’Aquitània, lo 24 d’octobre 2011. Pauc d’occitanistas ne sábon l’importança, levat lo Partit Occitan, e David Grosclaude qu’a portat lo projecte, es clar en companhiá dels elegits del Partit Occitan als CR consernits, e quitament los militants de las regions occitanas qu’i an pas d’elegits (regretable) ; es regretable de pas aver aprèp lo 24 d’octobre un fum de comunicats per explicar l’interès e l’imporatança d’aiçò.

Ai recebut aiçò de l’Institut Occitan oficialament ; l’Institut Occitan es l’organisme public en carga en Aquitània d’una partida d’aquesta novèla politica per l’occitan. I a encara d’occitanistas que sábon pas qu’es aquò ! E donc, que ne fan la confusion ambe l’Institut d’Estudis Occitans e lo fialat d’associacions (mai o mens importantas) que ne son lo representant dins los departaments d’Occitània.

carta inter-regionau per l'occitan

Pauc a pauc, coma se fabrica l'Union Europèa, l'occitan aurà sa data de votacion clara per debutar una politica lingüistica, serà aquela : lo 24 d'octobre de 2011. Quitament un Conselhièr Regional (amic) a pas notat aquela data sobre lo seu FB, e çaquelà sosten Calandreta dins son vilatge de Gironda. Mas es clar : es una data importanta, per la lenga occitana.
Per aver aiçò, aurà calgut un elegit del Partit Occitan, e sobretot la seuna estatègia per arribar a èstre elegit : donc aurà calgut un accòrd ambe los elegits d'Europe Écologie Les Verts. De mai, mai en mai d'elegits d'EELV auràn donat un supòrt clar a l'iniciativa, en daissar una plaça al Partit Occitan, una plaça d'elegit, d’actor politic. Perqué devèm pensar aital, perqué lo movement occitanista es pas pron fòrt politicament, pas pron assegurat dels arguments que dèu bailar a la populacion per convéncer e per convéncer l'autra partida del personal politic. Pauc a pauc, ambe lo trabalh de terrenh politic, las causas debútan un cambiament, mas lo cambiament se farà pas sense aver un trabalh en prigondor del movement occitanista, notadament al nivèl politic (caldrà benlèu un novèl personal politic occitnaista ?).

Salvar una lenga costarà mai car que de la destrusir, causa fosquèsse sabuda pel personal politic nacional-expansionista francés.

Uèi dins la dralha de la dignitat nacionala, cal una votacion per totes los Conselhs Regionals (Peitieu-Charenta, Lemosin, Auvernhe, Miègdia-Pirinèu, Lengadòc-Rosselhon, PACA, Ròse-Alps), serà un signe clar per las eleccions de 2012. Lo signe serà per los que votaràn pas res coma carta oficiala per desvolopar una politica lingüistica per l’occitan.

Las regions concenidas son regions qu’aniràn de la Regione Piemonte (dreita leguista) a la Val d’Aran (Conselh Generau, Partit de la Nacion Aranesa), en passar per totas las regions que son governadas per una aligança d’esquèrra (EELV-POC + Socialistas, PRG + PdG). la politica per l’occitan es clara en Val d’Aran, es lenga co-oficiala e d’usança preferida (l’avètz poscut veire sul blòg ambe mantunas entrevistas recentas), e l’occitan es lenga mostrada pertot e a totes dins las Valadas Occitanas ambe lo ròtle clau de l’Espaci Occitan, organisme para-public per la lenga occitana. Uèi s’expèra una politica publica mai clara per l’occitan dins totas las regions d’Occitània. L’institut Occitan es estat la creacion de la majoritat UMP-MoDem dels Pirinèus Atlantics, per èstre clar de François Bayrou ; l’Institut Occitana s’encamina cap a una especializacion de sa politica, e un novèl organisme se prepara per aplicar la votacion d’Aquitània ; es clarament una capitada politica del Partit Occitan, e de la calara voilontat de son partenari Europe Écologie Les verts, per aver convençut una majoritat per votar la Carta d’Aquitània ensemble, e d’aver far votar d’autres gropes d’elegits.

Uèi lo camin debuta, ambe los mejan politic que cal.

Lo camin debuta per aver una informacion sul tèma, dins la premsa escricha e audiovisuala ; sembla qu’aquí, coma l’explica la Carta, nos caldrà aver un mèdia potent per assegurar la visibilitat d’aquesta politica. Perqué ? Perqué los mèdias provincialistas e enfranquesits an pas brica mençonat la votacion d’Aquitània.

-°-

Lo Collectivitat Territoriala de Corsega, Collittività Territuriale di Corsica, emplega la lenga còrsa per sa comunicacion, gaitatz aquí :

alta-frequenza publicitat en lenga còrsa

Alta Frequenza es una estacion privada de ràdio, de granda qualitat informativa, e qu’emplega la lenga còrsa a l’antena, melhor que France Bleu per l’occitan en Occitània ! Es donc un modèl per Gum FM, Totem, 100 %, ARL, Star, Scoop, Radio Montaillou Pyrénées, Littoral FM, Grand Sud FM, RTS FM, Sud Radio, RMC info, Wit FM, etc.

E a las Isclas Balears, las ajudas a la premsa en lenga catalana son annuladas…

dm ajuda a la premsa en lenga catalana

L’anóncia s’escriu en espanhòl, çò que pròva que l’espanhòl es pas en dangièr de mòrt encausa del catalana, tal que d’unes pensan !

dimarts, d’octubre 25, 2011

Los uòus en Occitània, Sèrgi Viaule !

Uòus LaDépêcheDuMidi 251011

La sortida d’un libre en lenga occitana es pron rare, es encara mai pron rare d’aver un article dins la premsa provincialista (seriá un cambiament editorial que cal sotalinhar per la DDM !), o a la television decentralizacion en lenga francesa (jamai aquí, jamai de jamai – es lo biais de formacion d el’audiovisual a Tolosa que pausa un pichon problèma o lo modèl francés del netejament lingüistic que dona un programa en occitan, ‘Viure al país’, puèi interdich la preséncia occitana(ista) dins los programas en francés ?).

Alara amerita d’arribar aquí sobre aquel blòg. Es una promocion essenciala per la dignitat nacionala.

24 octobre 1415

Soi segur que lo pòble occitan en 1415, faguèt la fèsta coma ièu e Sèrgi Viaule, uèi.

dilluns, d’octubre 24, 2011

Messatge dels industrials del nuclear, dessenh de Lo Sai

Fukushima

Es un messatge especial a los que sábon pas legir los documents vièlhs –ja- sul nuclear, e la sortida del nuclear, especialament dins lo mitan occitanista nacionalista (o supausat).

divendres, d’octubre 21, 2011

ETA, Euskadi, la Patz e Occitània

Abans o aprèp la caiguda del Franquisme avèm sempre al cap los atemptats d’ETA per emplenar las colomnas de la premsa. Uèi sembla que lo camin de la patz fosquèsse definitivament près, es donc segur per Occitània un grand eveniment.

PATZ EN EUSKADI : UNA NACION LIURA NOVÈLA ARRIBA.

Es un eveniment per mantunas rasons, rasons que faràn cambiar Occitània :

- geografica, Euskadi es al costat d’Occitània, al costat Sud-Oèst, Gasconha ; l’independéncia d’Euskadi podrà pas qu’aver consequéncias sobre las volontats politicas occitanas dedins l’Estat francés, e per totas las nacions istoricas mesprezadas. Alara tot lo sistèma politic que sostendrà las candidatura presidencialas 2012 aurà d’explicar als Occitans (perqué lor avèm decidat una delegacion de poder à Paris) de quinas manièras faràn las negociacions.

- per l’Estat francés, los ciutadans occitans coma ciutadans de l’Estat centralista francés (una pietat mas es aital), auràn de saber de quina manièra se debanarà l’establiment de la patz e lo camin cap a un estatut especial per Euskadi, un estatut que podrà portar a la patz e l’independéncia, la creacion d’un Estat novèl al nivèl europèu.

- pels ciutadans franceses auràn aital una vision clara del perqué cal aver un dreit de decidir tanben en Occitània ? Perqué ciutadans parisencs o de pensadas parisencas aurián lo dreit de pensar un Estat d’Euskadi e sas frontièras administrativas, sense que los Occitans d’Aquitània (Occitània de l’Oèst o Gasconha) i posquèssen dire quicòm.

- per l’Estat francés serà tocat tanben per un grand eveniment, car dempuèi Argèria, serà plan la comunautat internacionala qu’aurà de visitar lo territòri “talament perfait, talament natural, talament francés” per establir la patz dins un novèl Estat europèu e vesin. La comission internacionala per la patz es jà una granda avançada, mas tanben un modèl per totes los futurs conflictes nacionals del planèta.

Euskadi

Tolosa se vòl capitala europèa, perqué lo subjecte l’interessa gaire ? Interessa Irlanda, Norvèja, los Estats-Units d’America del nòrd, mantunas elitas parisencas europeïstas, e l’ONU, alara perqué non pas Tolosa, Lemòtges, Bordèu, Montpelhièr, Marselha, Clarmont, Avinhon, Niça ?

Es que cal esperar que las novèlas autoritats del camin de l’independéncia basca donèssen la lista dels interlocutors occitans per saber quin participarà a la taula internacionala, per prepausar un còp de man ? Quin ròtle pòt jogar la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus, CTP ?

Mas ai un pauc d’avança, ETA s’en va sul camin de la patz. es la bona novèl d’ièr.

Dins la premsa internacionala, gràcia a Vilaweb.

AVUI, ARA, Segre, La Manyana, El Periódico de Catalunya en lenga catalana (absent dels quiòsques en fRANÇA) :

ETA tanca per demolició ElPeriódico 211011Portada ElCorreo ETA FINPortada Deia ETA Portada Gara ETA PATZ Portada Berria ETA PATZ

Larzac : passar del mite a la realitat agrèsta e populara contra l’Estat francés

Dins l’imaginari de l’occitanisme lo Larzac a un grand ròtle ; e perqué podrà pas èstre un modèl multiplicable, una utopia occitanista o dels enemics de l’occitnaisme (sovent del dedins tal lo colectiéu Prouvenço) ? Zo podèm legir dins lo libre qu’acabi d’aver en man.

Lo Larzac es estat un combat europèu, un element del combat.

Avèm un actor màger de l’accion politica de la fRANÇA, la nacional-expansionista d’un Michel Debré, e la familha politica dels De Gaulle ; avèm encara en fàcia descendents de tot escantilh, e lo militarisme es devengut comèrç mondial de las armas francesas ; la lucha del Larzac a «liberat» o impachar l’installacion de l’armada francesa ailà, mas es encara presenta a… Montalban per exemple (benlèu la sola activitat ambe los suïcidis qu’alimenta la gara de la vila en setmana), mai tanben Castelnaut d’Ari, Agen, Besièrs, Pau, Lo Mont, Perigüers, etc. Dins la meteissa vila de Montalban e dins lo tren de la serada, vesèm los 5 cadres prefectorals caminar cap a Tolosa-Matabuòu per i viure aprèp lo trabalh (las prefecturas son encara aquí, en Occitània), Montalban es benlèu un desèrt cultural e economic (?), pauc valorizat per la prefectura !?!?

Uèi fauta mantunes “Cercle d’Oc” (Ceucle d’Òc) per despertar Occitània, vila per vila, campanha per campanha, tombada per tombada. Lo camin serà long, per convéncer, e benlèu mai complicat que pel Larzac.

Uèi l’economia occitana se tòrna reviudar un pauc pertot, Bordèu, Tolosa, Montpelhièr, Marselha, Niça, en vila. Mas las zònas agrèstas son encara abandonadas. I a pas de projecte politic de granda dimension per desvolopar un territòri nacional occitan, ni sobre los quasèrns dels militants nacionalistas (ni cap delegacion per bastir un projecte nacional), ni dins los corredors de las sciéncias economicas famosas a Tolosa (párlan anglés per l’èstre, e los professors son puslèu pre-aucupat dels oraris d’avions cap a París o Boston), o dins d’autras formacions universitaris politicas o tecnologicas. Lo Larzac aurà pas portat un projecte nacional per Occitània, literatura associativa benlèu, mas un projecte qu’auriá estat de desvolopar, per donar un vam nacional que sentissèm uèi en Euskadi (ambe l’arrest de las activitats violentas d’E.T.A. e belcòp d’autras causas politicas e economicas, ambe las coopérativas de fabricacion en Guispuzcoa), e bravament mai en Catalonha. Lo ridicul es que sembla qu’Aragon aguèsse ambe Navarra mai de poder politic qu’un Conselh Regional !

Pel moment en Occitània ne sèm a negociar l’assistança politica, e lo projecte que volèm per nosautres.

Es un libre passionant, justament per mesurar çò que l’occitanisme a mancat, fabricarà nostalgia ; la nostalgia es utila a còps, per despertar interèsses novèls, dins lo maine de la populaicon novèla d’Occitània que podriá uèi despertar un projecte politic clar. Lo libre aquel l’ai agut en man dijòus 20/10/11 a las 11 oras, quasiment 40 annadas aprèp la debuta del fenomèn politic dich del Larzac, ai poscut legir lo libre en una vrespada. Passionant.

gardarem

Es una lucha collectiva ambe l’abséncia d’arma que caracteriza Occitània, e fàcia a un Estat que valoriza son sistèma armat e las seunas estructuras tecnocraticas (per una administracion d’un mercat parisenc, mercat qu’agrada tanben al sindicalisme local). Es donc per l’occitanisme, un movement politic recent, de tot simbolic.

Avèm aquí lo jorn a jorn de la lucha, e la lucha contunha e l’illusion d’un Larzac despertat per Occitània tanben ; es benlèu pas una causa bona, es benlèu bona causa. L’avenidor zo dirà; lo Larzac zo diràs pas, mas la fotografia dels moments, al pus prèp de las realitats, e elonhats dels fantasmes dels cercaires universitaris o dels militants esquerristas nacional-expansionistas franceses. Aquò farà de ben, es aquí viventa dins lo libre editat pel tolzan Privat.

A la fin del libre podèm notar las annotacions per annada de las activitats dels païsans occitanas del Larzac, sempre vius e sempre per una accion sul planèta per la justícia e benlèu tanben per ensenhar tal dins un collègi, la manièra de la batèsta collectiva. La batèsta collectiva es una aisina qu’es estada oblidada per l’occitanisme entre 19740 e 1995-2011, quasiment totes cropusculs confonduts. Perqué ? Perqué per èstre unes militants politics creseguts, benlèu que cal pas èstre ancians foncionaris de l’Estat opressor ! Es question tanben de realisme, de credibilitat politica. La batalha del Larzac ensenha tanben ontologicament e per l’exterior.

La lucha del Larzac es faita de personatges ambe una fòrta credibilitat politica.

L’editor es fòrça content de publicar aquel libre, juste aprèp aver publicat lo libre de François Hollande. Aquò dona un aire de annada 1970, abans las eleccions de 1974 o de 1981…

Ambe los païsans del Larzac, un collectiu occitan, al delai del nostalgic (talament favorizat pel sistèma politic d’esquèrra nationalista francesa), avèm agut d’acarar la teocracia republicana e lo son militarisme francés amb «frontières naturelles»; aquel sistèma pompa la màger part de las finanças de l’Estat francés actual, contra l’educacion, las universitats, las lengas, las infra-estructuras, la politicas de promocion de las PME, l’arcuèlh del torisme, una politica diplomatica qu’estauvi melhor, una politica de la dignitat per un Estat plurinacional. aurèm pas pron de l’argent del ministèri de la defensa per zo poder far.

L’occitanisme a pas poscut acompanhar los païsans del Larzac per anar mai luènh, un projecte d’estructura politica per Occitània per eliminar los problèmas franceses en Occitània. Lo libre installa la fotografia de la batèsta, al pus simple ; fauta pus que d’aver l’autre costat del subjecte, lo costat de la repression n’an escrivut !?!?

L’editor prepara un libre ambe Alem Surre-Garcia, aquel serà promòugut clarament contrariament al polit libre de «La Théocratie Républicaine» en çò de L’harmattan. O tòrni escriure «La Théocratie Républicaine» es un libre essencial per explicar Occitània, e lo valat nacional dins lo qual sèm.

L’editor prepausarà son libre 14 carrièra de las arts a Tolosa, sa librariá (de 10 oras enlà).

Gardarem ! Cronica del Larzac en lucha” es un libre passionant. Passionant.

-°-

ETAAAA dessenhs

dimecres, d’octubre 19, 2011

Bona Novèla per Occitània, l’UE s’engatja

Lo corredor miègtarranean devendrà un projecte europèu d’investiments, serà un engatjament de l’Union Europèa. Ara cal afortir lo projecte ambe los engatjaments dels Estats concernits, Espanha e França.

Bona Novèla per Occitània

Cap mèdia provincialista ne parlarà en Occitània ? Occitània concernida dins lo triangle Narbona Tolon Valenci ; soi quasiment segur que cap jornal de la zòna ne parlarà ; caldrà avizar los jornals següents : La Provence, Le Dauphiné, La Marseillaise, Midi Libre e benlèu tanben L’Independant.

Podètz veire l’interès del projecte ambe un vídeo ; Vicent Partal, director de Vilaweb, explica perqué l’interès dels elegits d’Occitània deuriá èstre capvirat al projecte per ajudar al desclavament d’Occitània.

«Lo debat real sobre la importança del corredor miègterranean pel transit de las mèrças reclama un agait continental, e non pas peninsular. L'emergéncia de China coma poténcia, afegit al Japon, Taiwan e d’autres Estats asiatics configura una nòva rota d’entrada de las mèrças pel Sud d’Euròpa, en qué los pòrts de València, Barcelona e Marselha pòdon esdevenir una via d’entrada cap al centre del continent. Lo director de Vilaweb, Vicent Partal, o analiza dins aquesta vídeo de VilaWeb TV

Aquel engatjament europèu confirma los engatjaments financièrs près pel Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon del temps de Georges Frêche, per ajudar a la modernizacion de la linha entre Narbona e Avinhon.

L’engatjament europèu serà tanben una bona novèla pel BTP, e donc l’emplec en Païses Catalans e Occitans.

Ara, caldrà d’engatjament de la SNCF-RFF per modernizar la linha entre Baiona e Narbona, entre Bordèu e Narbona, e afortir que Tolon serà en passar per Niça una pòrta d’entrada per las mèrças transalpinas… E segur aiçò es mai urgent que d’aver un TGV cap a París.

mapa per Occitània

Euroregion : lo protocol tolzan sap pas legir las enquèstas lingüisticas tolzanas

Me sembla que ne damora dins los burèus del Conselh Regional de Tolosa ? Segur que i devon èstre mai utilas pels servicis administratius que pels militants de l’Ostal d’Occitània…

Quasiment tota la premsa francesa n’a parlat d’aquesta enquèsta lingüistica (ai en mai lo setmanièr francés Le Point per exemple), la seuna utilitat … bè vesèm aquí ambe un document del protocòl tolzan de l’Euroregion :

euroregion e cultura

Es de se demandar de qué servís d’aver d’elegits que se decarcassan per explicar que la decentralizacion vòl de l’occitan !

L’administracion de la decentralizacion a mestièr d’una bomba per entendre que l’occitan dèu èstre emplegat dins l’Euroregion ? O benlèu sábon pas çò qu’es l’estatut de l’occitan de l’autre costat de la frontièra al Principat de Catalonha. Es que lo protocòl tolzan de l’Euroregion es competent per menar los dorsiers de l’Euroregion ?

Justament de qué ne pensan los elegits de la Generalitat de Catalonha d’aquesta faiçon d’oblidar la tresena lenga oficiala al Principat de Catalonha ? L’occitan ! lei del 21 de setembre de 2010, l’informacion sembla èstre arribada dincal protocòl tolzan, una annada aprèp. Lo protocòl tolzan es benlèu sonque abonat a La Dépêche du Midi ? O benlèu que sábon legir ARA, AVUI, El Punt, El Periódico, Segre, La Manyana, El Diari de Girona, La Vanguardia, El Temps, El Triangle, El País (version Barcelona), El Diari de Tarragona, etc.

Quin es l’elegit en carga de l’Euroregion al Conselh Regional de Miègdia-Pirinèus, a pas agut l’enquèsta lingüistica en man ? Sembla que li cal gaitar en urgéncia : los joves son los que demándan lo mai la preséncia de l’occitan al nivèl institucional.

Es plan d’aver sorire de faciada per l’occitan quora los militants son en fàcia, lo melhor es puslèu d’i pensar quora o son pas ! A l’Euroregion per exemple.

Darrièra causa pels elegits socialistas e PRG e FdG del CR, la cultura existís sonque perqué i a una lenga ; donc enlevar la lenga occitana es enlevar una partida importanta de la cultura de l’Euroregion.

Es pietadós de legir una convidacion coma aquesta. Es la pròva que l’esquèrra francesa que fa la gestion d’Occitània en delegacion dels poders centralistas parisencs, a pas encara cambiat sul tèma.

dimarts, d’octubre 18, 2011

Minute van tornar far l’expansionisme francés d’Argèria, mas aquí ara.

Dins lo darrièr bilhet, i a un contengut de la portada de Minute que cal comentar.

Tornèm gaitar :

minute

Minute es un setmanièr d’extrèma-dreita en fRANÇA. Se vòl mai dubert sobre la dreita populara de l’UMP, per recuperar los abonamants e los vòts pel FN. La campanha electorala 2012 s’anóncia dificila e dangierosa ;se cal demandar d’ont es vengut l’argent (quin comèrç militar) per la finançar e aital benlèu anticipar los dangièrs.

Çaquelà la portada-coberta de Minutes ajuda d’’aver idèas de l’origina del dangièr, cal cavar un pauc darrièr los mots, darrièr la faciada ambe un pauc d’idèa sobre l’istòria de las ignoranças francesas.

Devath lo mot estrangièr cal notar qu’es una populacion pus especialament qu’es estigmatizada, la populacion, sovent la tresena generacion, de las originarias d’Argèria. Son de tres categorias : – los qu’an collaborat ambe fRANÇA per la guèrra sense nom, car lo territòri d’expansion oltra-mar-nòstra èra departments coma Occitània uèi, – los qu’èran en Argèria al moment e qu’an immigrat per trapar un emplec (èra abans lo bom del petròli en Argèria,), ajudada pel sistèma economic e las grandas entrepresas parisencas o del nòrd de fRANÇA – los qu’an bastit fRANÇA coma coma Auvernhats, Lemosins, o Gascons, o Provençals, o Nissarts, o Savosians, Bretons, Normands, Alsacians, abans las annadas 1945 (mai o mens), aiçò entre 1830 e 1980.

Se cal recordar que la populacion europèa en Argèria, e puèi la populacion josiva, son estadas assimiladas coma populacion de conquèsta blanca e cristiana, a l’imatge dels europèus per l’America del Nòrd, en nom de fRANÇA e de sa “santa” republica.

Se cal recordar que la conquèsta en 1830 (30 annadas abans Niça) èra per engraissar las caissas de la campanha electorala d’un Napoleon... Jà las caissas de moneda africana per finançar las campanhas electoralas francesas.

Minute, coma setmanièr d’extrèma-dreita, e per valorizar son inplicacion ciutadana, prepausa una lectura dels extremisme del nacionalisme francés, a l’imatge de l’UMP ; aital avèm agut dins la majoritat de l’UMP-NC un grope per votar lo benastrada dels Argerians d’aver agut la republica, per los alfabetizar e per lor portar las rotas e logisticas, etc. Enfin son estats astroses d’aver agut la civbilizacion blanca ; es lo meteis devís qu’avèm quora s’explicava que lo patois èra res, e que «siam benastroses d’aver agut lo francés» per nos civilizar. La civilizacion francesa es la guèrra d’Argèria de 1830 a 1962. E aital los partesan de fRANÇA nos explícan ambe los monuments als mòrts per las frontièras dichas naturalas, siam benastroses d’aver agut mòrts de la nacion occitana per lo polit exagòne francés, o los departaments colonials d’Argèria.

fRANÇA es un Estat militarista de vomitar, per tota la seuna istòria sense excepcion. e l’imne sangnós es un simbòl bravament nègre que cal segurament un jorn shiular definitivament, acompanhar d’una bandièra cremada (sense s’enganar de brutlar pas aquela dels Païses baisses… per botar aiçò a las lordèras de l’istòria europèa, perqué ? Perqué amai èstre vomitiu, es tanben una engana un contra exemple per la ciutadanetat europèa.

Quora es interdich d’èstre rasista coma lo regime d’apartheid dels Afrikaans (las leis francesas), a l’exemple de çò que se faguèt en Argèria (ambe las resisténcias dels Argerians, qu’an degut matar segur, per se defendre), l’extrèma-dreita es forçada de trapar de vias parallèlas per explicar la rònha contra la populacion d’origina argeriana sul continent blanc francés e europèu (dins sa globalitat, e pauc impòrta las generacions, e çò que faguèron los parents o faguèron pas), e donc trapar populacion que servíscan de supletiu a l’expression de lor semantica racista, de lor verbiatge politic, sense se dire racista contra lo sistèma musulman (un sistèma religiós que val pas melhor que lo sistèma catolic, zo sabèm en Occitània, per aver pas dolbidar l’istòria), contra una populacion que es estada forçada de migrar per rasons diversas (incompeténcias de las autoritats argerians qu’an volgut copiar lo sistèma francés, populacion qu’an sostengut lo poder regiblican francés e que se son enganadas, etc.), per arribar al poder, pauc impòrta lo còst. Es lo sistèma qu’an volgut imposar en Argèria, a l’exemple de Jean-Marie Le Pen ; se lo còp d’Estat contra lo govèrn parisenc aviá capitat, i auriá agut un regime d’apartheid al modèl afrikaan a-n Argièr.

Uèi, nos vòlon far creire que los musulmans son mai dangieroses que los integristas catolics (de ièr contra los Catars o los Jansenistas) o protestants (de uèi), per sortir del continent europèu las populacion qu’an fait venir per fauta d’aplicacion de las règlas democraticas en Argèria, per fauta d’aplicacio nde la democracia. car fRANÇA, lor modèl èra pas democratica, ni uèi, ni abans-ièr, ni jamai.

Dins lo «typiquement Alsacien» i a tanben lo rebat d’una situacion especiala en Alsàcia. L’abséncia de politica de respecte de l’Alsacian, lo pòble e sa lenga, per fRANÇA fabrica de desraisigats germanofònes, çò que cal per evitar de saber l’istòria d’un territòri e melhor acceptar las manipualcions nacional-expansionistas francesas e los mites republicans parisencs (o partir), lo nacionalisme d’expansion (qu’es assumit per la dreita e per l’esquèrra, dicha democratica, e sobretot republicana). Dins los «typiquement Alsacien» i a tanben la vision del gaulois qu’entendi tròp sovent dins la boca de las populacions popularas que supòrtan lo caumatge, las errors economicas del centralisme francés, republicanas o pas (e totes los partits e totas las oligarquias), e populacions intoxicadas per TF1 que creson que los «immigrats son venguts lor panar lo pan, lor maison e lor femna» (e que son venguts de bon grat, ambe plaser segurament). Es la meteissa páur qu’avèm agut en 1870, abans 1914, o abans 1939, per las meteissas estupiditats de guèrras del nacional-expansionisme  francés, ambe lo baptisme republican de las armadas, de las elitas, dels sindicats e dels partits, per fenir a Dunkirk en Flandras, puèi a Setif, Dien Bien Phu, Madagascar, o en Kanaki, ambe la mòrt de los que creson a las sampitèrnas estupiditats francesas. E evidentament, coma son estupiditats, la resisténcia anticolonialista es relaa quora lo pòble se desperta ; alara i a recuperacion partidocracta quora lo pòble es pas despertat d’aiçò, dels dangièrs dels extremismes d’esquèrra o de dreita.

Dins aquela portada-coberta de Minute, i a LO ‘problèma’ : es a l’estrangièr, e l’estrangièr es dedins, miladiu, i a donc dangièr, e donc cal votar FRANÇAIS, votar «FN al melhor». Coma se la fauta, lo sistèma francés, dempuèi sègles e sègles, la portava pas ontologicament, e la fasiá pas portar als pòbles sotmetuts, als pòbles plega-esquinas (coma la nacion occitana, per exemple).

Dins la qualificacion de la redaccion de Minute, i a tanben la guèrra contra lo General de Gaule, per aver «donat l’independéncia a Argèria», e «creat LO problèma». Es vertat qu’en 130 annadas de colonialisme, lo servici republican francés a pas poscut alfabetizar las populacions, coma en Occitània… E benlèu qu’o voliá pas ; e qu’èra pus important d’aver una massa de populacion per èstre esclau del sistèma industrial francés (lo social sense alfabetizacion per l’industria parisenca), majoritariament al nòrd de l’Estat e sobretot elonhat d’Occitània, al moment que parlava pas sistematicament e sempre francés.

Dins aquela portada o cobèrta del setmanièr se cal recordar tanben de la populacion europèa argeriana, es estada manipulada pel sistèma francés, bonapartista e republican, per ignorança de l’istòria venenosa de fRANÇA, e per ignorança los amazighs an seguit e son devenguts harkis (dins los tradicionals camps de concentracion al modèl francés, inaugurats ambe los republicans bascos, catalans e espanhòls, mai tanben italians, puèi tant d’autras entre 1945 e 1962), e donc una majoritat de pè-nègres per acompanhar la fugida de 1962. Se cal recordar que la populacion d’Argèria èra pas sonque faita dels migrants que fRANÇA voliá pas sul continent europèu (ex: Alsacians qu’an causit Alemanha e non pas fRANÇA en 1830 e 1914), o d’autras populacions (èra la costuma en Anglatèrra, Païses-Baisses, Belgica, Alemanha, Itàlia) d’emplegar los presonièrs per bastir las colonias novèlas d’oltra-mar. La populacion d’Argèria èra totparier faita d’Espanhòls e Valencians qu’avián fugit los integrismes religioses e politics madrilencs (lo grope de musica Al Tall o canta dins un disc que se sona Europ‘eu) – lo modèl de la religion unica, èra lo modèl francés, un modèl que lo papisme aviá demandat de copiar pertot en Euròpa, aprèp la victòria en Occitània ; modèl que los protestant avián tanben assimilat per simbiòsi al papisme (per exemple Ginèbra). Donc totas aquestas populacions son arribadas en fRANÇA sense saber realament sens qu’un sòmni de çò qu’èra fRANÇA, los mites republicans, e son arribats majoritariament en Corsega, Occitània e Catalonha del nòrd ; son estats populacions qu’an de lor biais destrusit una granda partida de la civilizacion occitana sense zo saber, per ignorança, encara. Corsega a protestat, lo nacionalisme còrse es nascut d’aiçò, l’invacion francesa ambe trope de supletius del sistèma francés, supletius que se son faits enganats del fRANÇA o qu’an emplegat lo sistèma per s’enriquir. fRANÇA es un mercat, zo cal pas doblidar. fRANÇA es arribat en Occitània per panar lo comèrç europèu qu’i passava a l’epòca del catarisme.

L’ignorança es cultivada en fRANÇA, perqué ? Perqué lo regime es basat sobre las ignoranças reaialas e bonapartistas puèi republicanas. Las ignoranças son sempre estada la linha de f♫9rça de la religion catolica, se cal recordar que legir lo Libre dins la lenga del pòble, son los catars qu’an debutat ; la Bíblia en occitan es estada interdicha d’emplec en 1229, pel Papa. Vatican II serà bravament mai tard.

Tot aiçò Occitània zo a patit, e zo patís encara.

Dins la portada de Minutes i a tot aiçò : de vomitar.

Es de se demandar se mon paire aviá pas rason en tornar d’Argèria, doás annadas de guèrra sense saber quí èra l’enemic, coma disiá : nos vòlon importar lo bordèl d’Argèria, en aplicar lo modèl qu’an pas agut en Argèria. E se lo modèl qu’an pas agut en Argèria, èra jà en fRANÇA quora se demanda de parlar francés, s’impausa los suplici armats per far viure las tropas sobre la pagesiá (Cevenas), adobat benlèu, o coma del temps que lo patois èra castigat sistematicament ambe metòdes republicana e laïca d’un Jules Ferry and co, ambe los corporatisme de uèi, un nom vomitiu qu’encara pòrtan totas las escòlas de la dicha République Française ; aquela republica de fRANÇA es pas democratica, e zo serà jamai.

Minute es tot aiçò : beurk.

Abdel.lah Almounani

-°-

opression d'Occitània FN

A prepaus de la diversitat al delai de Ròse

comentari als provençalista del Colectiéu prouvençau

La diversitat dels articles en occitan serà simplament explicable, perqué l’occitan es una lenga clau de la latinitat, e donc avèm tot un ensemble d’articles en occitan, en cobla, dins totes los dialectes. Ai pas jamai entendut un professor de lenga explicar lo simplisme, i auriá sonque lo ‘lo/la’ lengadocian, lo ‘lo/la’ es coma article general dins l’occitan ensenhar dins la zòna correspondenta, ambe la literatura acompanhanta ; ai agut un ensenhament qu’a informat de las diferéncias, èra un ensenhament seriós en estatgis de formacion contunha, tal que se fabrica en Gasconha-Bearn, e en Arièja aqueste davalada, o dins las Alps nauts, uèi.

Avèm li articles particulars pel provençal maritime e rodanenc, donc al delai de la Provènça del “colectiéu Prouvenço”, aquel que sembla s’arrestar als limits de l’ancian empèri germanic, e avèm l’article le/la per la region tolzana (pauc emplegat), puèi l’article eth/era pels Pirinèus (oficial en occitan d’Aran). Las particularitats de l’occitan, totas las particularitat son utile per la diversitat dialectala, mas devon pas frenar una nòrma glolizanta que dèu aisidament ajudar a totas las nòrmas practicadas de sobreviure. per contra, abandonar unas règlas serà segur un fin per l’occitan, dins totas las seunas variantas.

Per la nòrma ensenhada dins los libres de l’Espaci Occitan, e distribuat a totas las escòlas de la zònas (per una debuta seriosa de politica lingüistica – es un organisme oficial de las Valada Occitana d’Itàlia ) podèm legir : lo [lu] /la [la] , pagina 49 del libre de las nòrmas ortogràficas chausias morfològicas e vocabularis de l’occitan alpin oriental.

normalizacion lingüistica de l'occitan alpin

Dins los ensembles dialectals, es la caracteristica, podrèm trapar quasiment tot un escantilh de cambiaments que fan justament l’occitan, e aiçò ameritèt mantunes estudis dialectologic dins l otemps que la lenga èra parlada per la majoritat ; i a document d’arquius per tornar las zònas dialectalas (per los que son conservadors que voldrián far l’esfòrç de bastir mícro-zònas foneticas, en collectiu, en comuna o regropament de comunas). Particularizar l’occitan tala una lenga de campanhièr fabrica çaquelà e justament çò que los Franceses vòlon una “langue régionale”… coma ensenha los títols de la premsa provincialista e la premsa parisenca, mai tanben lo sistèma educatiu dich de l’Éducation Nationale. E aital nos vòlon far creire los provincialistas de tot escantilh, quitament los de la decentralizacion.

Lo trabalh sobre l’article es lo mai vesedor, mas zo podèm far –per d’autras element serioses, e pas sonque compacionals- per d’autras caracteristicas de la lenga nòstra que fosquèsse nommada “lenga d’Òc” (romantisme) o occitan (lingüistica). Ara, nommar la lenga occitan es lo rebat d’una modernitat lingüistica, frena pas per la diversitat de las practica, se la lenga se practica… çò qu’es luènh d’èstre lo cas de los que ne fan los limits dialectal coma un element politic de los lors combats regionalistas, sense saber realament la vision globala de la lenga, coma l’aviá agut Frederic Mistral ambe lo Tresaur dau Felibrige.

Cal resistar !

Per clavar, los amics dels vertadièrs provençals son plan representats sobre la faiçon de pensar d’aquesta revista parisenca :

minute

Per astre, los “estrangièrs” o “musulmans” son aquestes que págan las retiradas de mantunes vièlhs plocs que creson encara al nacional-expansionisme parisenc, e a l’extrèma, per astre, mantunes plocs que parlávan pas francés an batalhat a las «frontières naturelles» de las loras estupiditats, las loras linhas maginòts dels conceptes foscs de la santa republica francesa (los occitans an donat sovent mai que los puristas dels catolicisme integristas o de las frontièras que fan que cal se protegir per trapar un problèma sonque fòra lo sistèma, l’expulsar seriá resòudre lo problèma), per astre, l’UMP a pas encara comprès que lo camin aquel èra tòrt, l’extrèma dreita frapa a la pòrta meteissa que los elegit de la dreita dicha populara e membre de l’UMP, mai tanben pròche del lòbi de la produccion d’arma en fRANÇA ; aquel lòbi estima fòrça las guèrra, li dona un CA pels comptes d’accionaris, es bon.

O vau tornar escriure sobre aquel blòg, mon grand-paire parlava pas francés, zo refusava, mas es estat resistent, sense que De Gaulle li demandèsse (e contra la populacion feminina de l’ostal), puèi medalhat, refusèt que lo profecte li donèsse la medalha en public, a pas esperat lo procès Papon de las annadas 1990 – la medalha l’aguèt en privat en 1947. En 1939, refusèt de dintrar dins la glèisa catolica pel maridatge, per la negociacion : diguèt donc «a la maison se parlarà pas francés» (se parlèt pas francés dinca sa mòrt en 1969), mon grand-pair amerita una medalha e lo nom d’una estacion de mètro a Tolosa, coma resistent a las repressions francesas en Occitània.

Segon las nòrmas dels “gaulois” qu’escrívon aquela minuta de mèrda, mon grand-paire èra francés, e refusava de parlar francés… Ai jamai capitat d’explicar a un extremista francés qu’èri pas francés ; zo vòlon pas entendre, perqué soi catolic (forçat), parli tanben francés (forçat), ai la pèl blanca (per eireditat), etc. Soi lo “français” tipic ; e çaquelà, O REVENDIQUI : soi primièr occitan e segond del continent europèu, puèi d’aqueste planèta.

Parlar occitan, per me, es una revendicacion politica contra las estupiditats dels extremistas de dreita francesa, e tanben contra los extremistas de l’esquèrra nacional-expansionista francesa que vívon del sistèma parisenc.

-°-

Convèrsas 2011 color (1)performança

Un poder real en region = una polícia pròpria per la region

Cal destrusir un fantasme de totes los extremismes, l’existéncia d’un poder real en Occitània fabrica tanben una polícia novèla pel país nòstre.

Entendi jà los arguments dels nacionalistas franceses, aqueles estimadors prigonds o conservadors reals de l’anarquia francesa en Occitània, nos explicar que lo poder francés partit, Occitània seriá l’anarquia : cal far páur al borgés ! Entendi aquí dins la boca dels nacionalistas franceses, aqueles del Colectiéu Prouvenço per exemple ; e zo diràn ambe l’accent prouvençau de la lenga de l’Acadèmia francesa segur. Vesi tanben occitanistas d’esquèrra pensar o escriure que Occitània es antinomic d’un poder policial occitan, Occitània seriá sense polícia pròpria ; un pantais autanplan incoërent que la parladissa del Colectiéu Prouvenço ; se pòt pas veire una nacion autonòma sense poder policial per aplicar las leis d’un poder regional (de determinar coma autonòme tanben, ambe contra-poders clars), e de la justícia vertadierament independenta del poder occitan legislatiu e de govèrn autonòme (un sistèma democratic donc).

Polícia espanhòla s'en va 1

S’i a plan un endreit que cal una refòrma reala es la polícia, alara perqué pas debutar per una refòrma radicala, e pensar una polícia occitana, una gàrdia occitana pròpria.

se i a plan un endreit que cal una refòrma reala es la justícia en Occitània, alara perqué pas debutar per una refòrma radicala, e pensar a una justícia occitana modèrna e de nivèl europèu, ambe una independéncia sinonima d’eficaçetat.

Es una utòpia, pensatz ? Justícia e polícia pròprias son çaquelà essencialas per considerar Occitània ambe dignitat.

Lo Colectiéu Prouvenço escriu a Nicolas Sarkozy

Vaquí lo document ; per discrecion ai enlevat los escriches amontnaut e l’adreiça ‘prouvençalo’ (en lenga francesa) de l’onorable foncionari europèu, que francament ajuda pas las institucions europèas en signar la letra.

Unioun Prouvençalo son braves gents que nos fan saber que pòdon defendre la lenga, e que la párlan pas ; verificat personalament, un jorn en viatge a Marselha/Marsiho !

colectiéu prouvençaou

Res de novèl aquí sobre, senon qu’avèm la lista de las personas a quí cal tornar una informacion sobre los tèxtes ancians d’un Frederic Mistral, lo discors de l’inauguracion de l’estatu de Gensemin, Jasmin en francés, per exemple, mai tanben las òbras lingüisticas seriosas (del monde sancièr, del Japon als E.U.A.N. o del Brazil, obratges qu’an jamai agut de mal de traversar Ròse). La populacion aquesta es en general gaire de practiquents de la lenga que se ne vòlon los aparaires, per exemple un Guilhem Pépin, exilhat en Angletèrra perqué pus un cicle universitari vòl d’el aquí en fRANÇA, o retirats que pensan lo país bearnés dempuèi la region parisenca ambe lo sisten clar de l’extrèma-dreita francesa installada dins las universitats francilianas (ambe lo sosten clar de las grandas edicions mediaticas parisencas coma L’Express). Podèm perségre la lista e traparèm aital mai de turuferari de la lenga occitana que non pas monde que se son fait remarcar per bastir escòlas associativas per far sobreviure la lenga, per bastir festenals pels joves, edicions pels pichons, etc.

Avèm dins aquel non-res, gaire de novèl, sonque una informacion sobre lo desvolopament de l’ignorança, de l’excepcion francesa dins los rengs d’associacions que se son fait remarcats mai sovent per aver decidat de votar o participar dins los rengs del FN*, que non pas dins los rengs de la democracia, e d’aver participat a la destruccion lingüistica (son jamai vist dins las escòlas de Bearn per exemple, e es benlèu astrós) ; son çaquelà costumièr de letra mai poirrida, mandadas als elegits locals e quora respóndon pas positivament a lor faiçon de pensar, aquestes son listats coma malfasents al modèl pétainista de las causas ; de còps, alara an recebut tanben los elegits favorables a la lenga occitana, puèi an recebut letra misogina quora èran femna al poder.

Es de se demandar tanben que devon pas saber que la crotz dels Comte de Tolosa arriba de Provènça, coma a poscut l’afirmar mantunes istorians de grand renom o d’especialistas de la ierardica. Podèm trobar aquela afirmacion sobre la pagina dels enemics (determinats per aquel colectiéu prouvenço), vòli escriure l’Ostal d’Occitània ; podètz legir la lora argumentacion, aquí.

La lista qu’avèm aquí, podrà verificar se legíscan aquel bilhet, totas las informacions son independentas ; soi membre de cap associacion occitanista, mas a còps, cal èstre seriós e alara se questionar : perqué son aital ambe un èrnha granda ? Es l’expression d’un bais politic de foncionar, en Avignhon ne sábon quicòm dins las redaccions que recebon letras de pura mèrda (es malorosament pas una metafòra poetica).

Amai d’aver la lista aquesta, podèm donc verificar que se Nicolas Sarkozy es eficaç donarà la letra als deputats per un debat bèl, al Sénat e a l’Assemblée Nationale, podrèm aital veire se, a prepaus de las lengas, se podrà aver aquel debat (mai de 20 minutas) e aquesta lei qu’esperèm. Lo fait del rei-president seriá de seguir l’avejaire dels illuminats listats aquí. Benlèu que veirèm dins lo programa UMP-PACA la linha oficializacion del prouvençau ? Una linha per la region administrativa PACA qu’aurà l’aventatge d’èstre en simbòsi ambe las idèas nacionalistas francesas del grope e passar pas Ròse. Esperèm, aprèp aquesta magnifica cagada politica, redigida en fòrma de letra o crida de desespèr. Esperèm l’eficacetat d’un Nicolas Sarkozy sul tèma. I a de l’espèr, donc, vist los conselhs politics qu’un Sarkozy a agut per escriure lo discors de Dakar, sul tèma de l’Africa e de las civilizacions africanas.

La question es pausada tanben … perqué son pus generalament membres del Felibrige ? Benlèu que l’associacion dels Felibriges, quitament en Provença tanben, es psulèu mai seriós !

Justament per las causas seriosas, occitan e economia, gaitatz un reportatge de TLT.

Novèl orizon

* es un dreit fondamental d’aver una opinion politica, mas es un pauc fòrt de la vóler imposar a las autras, afrontar e negar aital las realitats istoricas, geograficas e lingüisticas, e quitament poeticas, o literaris, ambe un rebat internacional clar.

-°-

En occitan de Gasconha e francés, Ràdio Gasconha vos convida ; aital podèm veire que lo sistèma talament criticat per aquel Colectiéu Prouvenço e agropacion qu’explica que la diversitat se podrà pas exprimir ambe l’etiqueta lingüistica “occitan”, son mentidas de las polidas, polidas se n’èran pas politicas e instrumentalismes politics clars.

Riscle fèsta gascona 221011mapa Occitània per Tombada

Podèm remarcar sobre aquesta mapa d’Occitània, carte géographique en francés, que los diverses parçan, tombadas o recantons d’Occitània son considerat e que, donc, las nocions lingüisticas e identitàrias i son respectadas. L’etiqueta occitana frena pas l’expression de la diversitat lingüistica, se al mens la populaicon dels militants la parla la lenga ! De mai, es pas l’escrich que fabrica la diversitat fonica d’una lenga, mas puslèu la transmission e una populacion que vòl o pas sa lenga emplegar, per la sosténer, la manténer o simplament n’aver una usança modèrna.

Jean-Louis Calvet re-editat en francés, explica la glotofagia

Es un d’aqueles libres que cal aver dins sa bilbiotèca per melhor entendre los fenomèns socials contra la diversitat lingüistica. Lo libre zo cromparai pas ara, perqué, L’ai jà dins ma bibliotèca personala (crompat en çò que boquinistas tolzans, èra raríssim, la re-edicion se fasiá urgenta). Aquel libre es essencial per la lingüistica en fRANÇA ; Occitània es dedins l’Estat francés, supòrta fRANÇA, e sa glotofagia.

la revista “Sciences Humaines” es la sola revista que tracta de faiçon relativament digne los fenomèns socials en fRANÇA, levat qu’es fòrça influenciada pel anglicisme, aital confon lenga e lengatge, ambe l’anglicisme language dintrat en francés per parlar de las diversitats lingüisticas dins un numèro especial.

glotofagia SciencesHumaines 1011

Aquel libre es una dubertura per comprendre coma l’occitan es de suportar aquesta glotofagia, es una longa istòria de la sotmission occitana ; la glotofagia existís pas sense mantunes factors connèxes, coma lo nacionalisme d’expansion o la poténcia economica assumida per una classa financièra, veire l’invasion armada ; avèm suportat e suportèm tot aiçò encara (partits politics franceses, prefectorala fabricada pel bonapartisme del XIXen sègle, borsa e finança a París e non pas a Marselha, gendarmes pertot en Occitània, marina e pesca francesa, sistèma audiovisual parisenc, per donar exemples de repression o d’instruments institucionals de la repression francesa en Occitània).

La glotofagia es l’expression sociala d’una dominacion d’una nacion sobre una autra, e totes los mejans son aplicats contra la nacion mesprezada, per Occitània a debutat ambe l’interdiccion de l’occitan en 1229 per l’emplec de l’occitan dins las glèisas (l’interdiccion foguèt pas çaquelà que papista, mas l’èime de la primièra interdiccion damora dins l’ecclesia actual catolic). De còp la nacion dominada dona armas per se far batre, es lo cas occitan tanben.

Aital Occitània, malgrat d’èstre pas realament tractat dins aquel libre, trobaràs dedins totes los elements per i descriure çò que suportam del jacobinisme lingüistic francés ; i a pas de cultura sense lenga, i a pas de glotofagia sense repression politica e economica.

Manifestacion

UNION EUROPÈA…

A cremallenguaAnoja hèsta gascona

dilluns, d’octubre 17, 2011

Questions a l’occitanisme modèrne

I a mantunes occitanismes, es normal ; la diversitat es la democracia; mas un occitanisme sense la lenga occitana existís tanben. Es una causa qu’ai jamai compresa. A 21 ans ai decidat d’apréner l’occitan, m’a costat personalament (dins causida de ma vida personala, e en moneda), mas i soi arribat !

orgulhDins l’occitanisme sense la lenga, podèm destriar dos biaisses de far : – aquel que pensa que la lenga es important e que la cal sosténer, – aquel que pensa que la lenga es sense utilitat. Ni l’un, ni l’autre, me sembla coërent. dins los dos camps se trapar mai que tot professors, la paradòxa occitana es que l’occitanisme se basa sobre una majoritat de professors.

Lo segond es mai o mens un extremisme nacionalista en préner lo modèl escossés, mas en doblidar lo modèl gallés, o las dificultats irlandesas. Mas es tanben lo revelador de l’inexisténcia d’una logica nacionala que se vòl etnista, sense la lenga ! L’ esquizofrènia es aquela, l’etnisme que se vòlon los portaires, explica que cal un Estat independent per cada territòri que s’i parla una lenga (en doblidar los pòbles migrants, e en lor cercar un territòri per confirmar la lora teoria), puèi zo díson en francés en Occitània, díson una politica en francés per explicar una via que son pas capables de préner (en vint o trenta annadas d’occitanisme). Aquò amerita un passatge al mètge especializat !

Aprèp ai jamai vist un occitanisme, encontrat dins las annadas 1980 en Agenés, qu’aviá jamai integrat l’occitan dins las familhas, cap transmission dins la familha. Las enquèstas lingüisticas (2009 en Aquitània, e 2011 en Mièdgia-Pirinèus) ne fan la confirmacion ; es una normalitat occitana. Se escrivi aquel blòg es justament per aver una practica de l’occitan, correnta ; perqué ? Perqué a Tolosa es impossible de virue en lenga occitana, malgrat 40 annadas d’ensenhament en universitat, malgrat tres calandretas, doás escòlas bilingüas (tròp pauc donc per una ciutat de 4ena vila de fRANÇA) e malgrat una densitat d’occitanisme importanta.

Lenga e Occitàniaovelhas  Dins l’argument de l’esquizofrènia del PNO –benlèu pas totes, zo cal esperar- podèm tanben notar que cal «èstre seriós per s’adreiçar al pòble», entendut dins la boca d’un Jacque Ressaire, e donc zo far SONQUE en francés (o quitament complicar las causas que interdire a l’occitan lo seriós que cal per exprimir la politica) ; mas concretament los pòbles que s’i vòlon adreiçar, semblan mai avançats que las loras pròpris semanticas politicas (enquèstas lingüisticas recentas), o la prepausicion politica que se vòlon portaire (una nacion = una lenga = un territòri). Es clarament ni la via Quebequesa, ni la via basca, ni la via catalana, etc. En Corsega l’ensenhament de la lenga es sistematica, aquò garatís çaquelà pas emplec e la visibilitat correnta, jà. Jamai lo modèl còrse es estat reprès per un programa electoral en Occitània, perqué ? Es que zo coneisson quitament, dobti. La coneissença es una causa paura dins l’occitanisme modèrne ; lo PNO farà pas excepcion, es domatge.

Aquel camp fabrica una ideologia al modèl francés, un Estat = una lenga, França es l’etnisme d’expansion, aplicat per la règla legala, contra la vida lingüistica normala dels pòbles que faguèron del 1er 14 julhet la Fèsta de la Federacion dels pòbles de França, 1791. Lo modèl francés es devengut puèi un nacionalisme assimilador, netejament lingüistic (Abbé Grégoire, Maurice Barrès, Ernest Renan), qu’es devengut expansionista per fRANÇA, e una elita redusida, causida ambe diverses mòdes mai o mens democratics, al fial dels dos sègles en seguida. Alara que l’istòria d’Occitània explica que doás lengas pòdon sobreviure sobre lo meteis territòri e l’occitan ne podrà èstre la clau juridica, l’occitan dins totas las variantas lingüisticas (se cal questionar perqué Joana d’Albret, la reina de Navarra a installat lo F en Bearn per èstre mai prèp del latin, e zo faguèt en zo dire, èra una poltiica lingüistica clara ; un modèl europèu jà, contra lo modèl del taïdor Enric III de Navarra que se faguèt una messa catolica, el lo protestant- per aver un poder mai bèl e parisenc, contra lo pòble de Navarra). Cal fugir lo modèl francés, del netejament lingüistic, mas trapar una dignitat lingüistica e modernitat a la visibilitat de l’occitan ; aiçò lor sembla complicat de compréner.

Es per aiçò que soi de mai en mai elonhat d’aquel tipe de pensada politica occitana.

Mon elonhament es tanben basat sobre lo principi de realitat economica, ai une formacion basica en economia, vertat ; ai rarament vist un ciutadan de formacion economica, comerçanta, agricòla, financièra, industriala, medicala,  o de dreit (fòra sistèma professoral e foncionarial en general), aver un discors occitanista clar ; es que cal alara abandonar la semantica ‘occitanista’ ? En opausicion a mantunes occitanistas de Gasconha, o cresi pas ; es pas perqué l’occitanisme es pas sobre totas las vias de la societat que cal abandonar la semantica ‘occitanista’. Lo sistèma professoral e foncionarial aguèt e auriá rarament una vision economica de la vida en Occitània ; aquò vòl pas dire liberal (escòla economica de Chicago) al nivèl de la pensada politica. Segur que lo romantisme, las letras a l’extrèma, mata grandament l’occitanisme modèrne, en lo plaçar darrièra los pantaisses de las unicas decisions politicas (lo servici public o lo partit, ambe sos militants) per far viure Occitània, e sonque aiçò, o benlèu tanben lo salvador que podrà pensar per els, al modèl francés (encara) ; mas sabi tanben que l’occitan serà pas salvar sense intervencion politica, tota la societat pas sonque los professors, es evident; e al meteis moment avèm de la part dels Occitans ‘normals’ una abséncia de seriós per exemple dins una nòrma grafica per l’occitan, per exemple en abandonar las illusions personalistas, nombrilistas ; una abséncia de saber global sobre Occitània, en limitar sovent a la creacion musicala, e en oblidar pas la diferéncia entre unica ambe diversitats e unifòrma ; se vei pas las grandas populacions per apréner a escriure correctament l’occitan, per l’aver vesedor al novèl que lor tòca, en se prendre en carga dignament.

FRANÇA ganha sempre en espansionisme quora : Triste es lo cèl d’Occitània.

120px-Flag_of_Occitania

-°-

camin del non resArs Nova frmemòriamemòria 2

Vesèm aquí que l’occitan es emplegat per fabricar una memòria lingüistica occitana, en Peirigòrd e per doman. Per un futur que l’occitan serà emplegat per de causas autras e variadas, per la modernitat.

Lo trabalh es estat fait en Roergue e Carcin bais, ambe l’ajuda dels departaments. En Comenge, Corserans e Bigòrra, Gasconha donc, l’afar es estat fait ambe l’ajuda europèa, perqué non lo departament ? La question se pausa… d’una non responsa departamentala en Nauts-Pirinèus, Nautas-Garona e Arièja.

convidacion CAOC