Soi contra una manifestacion nacionalista francesa en Occitània

Una gròssa partida dels colonialistas parisencs van manifestar aqueste vrespe per imposar una idèa sobre lo tipe de ciutadan qu’auriá de votar dedins lo sistèma republican imposat en Occitània. La provocacion es clara, manifestar a la prefectura contra la ciutadanetat duberta, clarament una tradicion occitana !

Nos cal pausar la question urgenta, perqué los ciutadans colonialistas franceses se senton talament plan e aviat dins un espaci territorial colonizat sense respectar la vida istorica del territòri, aquí l’occitan e sa lenga, e que vòlon aital imposar çò qu’a jamai focnionat dins los sistèmas colonials republicans franchimands ? Aital, ongan, podèm clarament dire qu’es aquel tipe d’actitud d’apartheid que faguèt redusir la republica coloniala francesa a una guèrra entre 1945 e 1962 (perqué es la mai vesedoira, Argèria), e a una imatge conceptuala desastrosa pel monde. Al XXien sègle, nos podèm questionar sobre las experiéncias que lo nacionalisme francés a jamai sabut recordar per non pas repetir ! Nos podèm alara questionar sobre l’idèa istorica de la republica que l’Histoire de France e los ensenhairers pòrtan encara per far perségre aqueste imaginari del «bien fait républicains quand ils sont blancs», e de manifestar per crear un sistèma ciutadan d’Apartheid dins un territòri de lenga occitana, aqueles totparier que refúsan de reconéisser en signar pas la Charta Europèa de las lengas, e de veire la lenga occitana dins als carrièra de Tolosa o a l’escòla.

Dins aquela manifestacion veirèm clarament los netejaires etnics franchimands, diches republicans, e los contra-lo-vòt-del-immigrats en Occitània. I a urgéncia d’estatut juridic diferenciat per Occitània, quora se vei aquel tip de manifestacion.

E se cal encara un còp pausar la question, quí dels Occitans, qu’an pas lo poder en Occitània, an lo dreit de protestar contra la colonizacion de populacion estrangièra e lor interdire de votar. Se cal pausar en Occitània, clarament lo problèma qui dels Franceses devèm donar lo dreit de vòt o pas ; que, aguèsse lo poder occitan en Occitània, caldriá coma en Argèria pensar a l’expulsion dels Franceses de la nòstra democracia duberta e clarament tradicionala, e realament republicana, expulsar d’Occitània los colonialistas franceses ?

Sèm informat per La dépêche du midi que l’aplec se faguèt entre amics mascles del nacionalisme francés a Tolosa, UMP, Identitaires e mantunes supletius e militants d’extrèma-dreita…

Enric Garriga-Trullols es pas oblidat a Elna

Dimenge los Catalans fasián una commemoracion per En Enric Garriga-Trullols: i soi estat, perqué Enric Garriga-Trullols es estat pendent mai de 40 annadas la clau de las relacions entre Catalonha e Occitània. La paradòxa es que cap institucion occitana (quitament l’IEO que n’èra sòci dempuèi mai de 50 annadas e presents a totas las Amassadas Generalas, n’aurà fach un sol omenatge ! es qu’an cap un luòc per la lora istòria ?), cap institucion o associacion aurà bolegat lo ment per crear una commemoracion per aquel grand òme, grand catalanista e grand independentista ; per èstre catalanista, èra donc normalament occitanista. Mas una critica de Catalonha del nòrd es çaquelà d’entendre.

Benvolguts amics,

no havent gosat prendre la paraula el dia de l’enterrament d’Enric Garriga Trullols a Barcelona el 19 de novembre de l’any passat, permeteu-me retre-li homenatge i presentar el nostre condol a la seva esposa Núria en nom de tots els qui al Nord el trobem tant a faltar. avui

M’han demanat d’associar-los a l’acte les personalitats següents Jaume Deloncle, conservador del museu del Castellet, Joan Ridaura president d’ERC, Jordi Vera president de CDC, ambdós presents i Jaume Roure, Vice-President de l’Aglomeració delegat als afers catalans que us prega excusar la seva absència.També comparteixen la nostra pena els membres de l’entitat Prats Endavant que patrocinen cada any els actes a Prats de Molló en memòria i honor de Francesc Macià, on Enric feia discursos abrandats. Ens fa l’honor d’haver vingut d’Occitània Jacme Delmas i representants dels catalans de Montpeller. Any rere any el Sr. Garriga, junt amb altres membres de l’IPECC, han estat sempre presents per defensar la catalanitat a la Catalunya del Nord: tant al dictat en català així com a la manifestació del 7 de novembre a Perpinyà en contra del Tractat dels Pirineus i de l’annexió francesa.

Em permetreu de citar els diaris El Punt /Avui i La Vanguardia que li van dedicar uns articles i pel que fa al Punt/Avui una foto, feta precisament quan llegia el seu discurs aquí a Elna el 16 de maig del 2010 davant mateix de la placa commemorativa. Està a costat d’en Gilbert Fabre d’Elna i de la seva esposa, il·liberencs presents en tots els actes catalans a la nostra ciutat, i del regidor responsable de la catalanitat Terenci Vera.

Aquesta foto feta un dia d’alegria, de catalanitat compartida amb tots vosaltres, esdevé avui un motiu de pena però no deixa de ser un motiu d’esperança.

Era un dia d’alegria perquè Enric Garriga havia acceptat immediatament quan li’n vaig fer la proposta, d’organitzar un autocar per venir a Elna, per tal de commemorar la resistència dels habitants als conqueridors francesos: així la missa en català que es feia els anys anteriors a Elna, molt discretament al vespre amb pocs participants, es va poder convertir en una gran missa dominical i l’acte esdevingué gràcies a la vostra participació prou important com per demanar i obtenir el suport del batlle, Nicolas Garcia.

Gràcies Enric.

Aquesta foto-record és motiu de pena perquè hem perdut l’ànima de l’IPECC. Enric Garriga va promoure internacionalment Catalunya i la nostra cultura durant decennis, va organitzar commemoracions que dignifiquen la nostra història ocultada des de fa segles i doncs ignorada, va crear uns premis en memòria del Dr Batista i Roca i Esteve Albert, que van tenir un paper important a la Catalunya del Nord: van ser uns mentors dels patriotes nordcatalans Gilbert Grau i Josep Deloncle als anys 60. Gràcies a ambdós Grau i Deloncle van poder fer memòria de l’abat Oliba i divulgar al Rosselló la seva magnífica obra, les Assemblees de Pau i Treva. Com deia el meu pare els defensors de la catalanitat són rebrots d’una resistència que mai s’ha interromput. En som els fills i els transmissors.

Així doncs els ideals del Sr. Garriga i dels patriotes esmentats d’aconseguir la llibertat de la nostra nació i la creació de l’Estat català uneixen el passat amb el futur, són indestructibles, la mort no els pot alterar.

A cada generació s’aixequen noves veus per defensar Catalunya. Per cert Enric Garriga Trullols era també president del CAOC, Centre d’Agermanement Catalanooccità. Els dos diaris esmentats el Punt/Avui i la Vanguardia van preferir titular els articles “Mor l’occitanista” i “Defensor de l’occità”. Per a nosaltres catalans del Nord que tant necessitem ajuda i sosteniment de la resta del Països Catalans, ha desaparegut un independentista, un “lluitador per a la nostra llibertat” com el va anomenar Frank Dube.

Daniela Grau Humbert, Elna 20/ 05/ 2012.

Ai participat a l’acte e ne soi pron content, pron ufan ; perqué me sembla important de far saber l’òbra de promocion de las dignitats catalanas e occitanas dedins l’Estat de la repression francesa, del En Enric Garriga-Trullols. Pel moment e fins ara, ai malastrosament pas trapat una associacion o collectiu al nivèl d’aquel combat d’EGT, en Occitània.

Soi estat un temps lo secretari del CAOC, un grand moment e una granda progression dels sòcis del CAOC occitan ; uèi las causas son mai flacas, e EGT es plan oblidat : nos èra talament important e utile, que, quitament se dins los cementèris podèm pensar qu’un fum de monde èran estats utiles, EGT nos fauta grandament, per un occitanisme e un catalanisme digne.

Espèri que mantunas associacions occitanas sauràn rendre omenatge al nòstre En Enric Garriga-Trullols al nivèl que cal, d’un biais similar a los d’Elna.

-°-

Catalunya (E Occitània) i la recerca de la dignitat istorica

Aquí podrètz trapar lo discors de Danièla Grau, dimenge passat, donat a Elna, al moment de la commemoracion del chaple francés d’Elna, chaple ajudat per Jaume II, lo justament traïdor dels Catalans per afavorizar los poders franceses qu’arribavan en Catalonha del nòrd, a-n aquel temps.

Lo devís es utile per l’interès que pòrta a la manipulacion istorica organizada pel sistèma de la decentralizacion installat per França en Catalonha del nòrd. Suportèm tanben en Occitània lo meteis biais de fabricar la nòstra istòria per legitimar la collaboracion ambe lo poder jacobin francés, e l’abséncia de refòrma per donar los poders politics ‘en régions’.

Coma es normal, lo devís es dins la lenga del País d’Elna, lo catalan.

Benvolguts compatriotes i amics,

És una evidència que si evoquem fets del nostre passat no és per victimisme, ni complaença masoquista amb la nostra dissort: commemorem desfetes perquè per desgràcia no podem alegrar-nos, com fan tots els pobles, de celebrar el dia de la nostra festa nacional.

Nosaltres ens interessem al nostre passat per una senzilla i dramàtica raó: no el coneixem. Som analfabets, sí, analfabets en català, no sabem ni llegir ni escriure en català; per als francesos la nació catalana no existeix, i la nostra llengua és forçosament inferior, només pot ser “regional”, i a fortiori no tenim cap història pròpia, diferent de la francesa. A l’escola no es parla mai de Catalunya; no ens ensenyen res sobre el nostre patrimoni, ni l’art romànic ni el barroc, malgrat que no es puguin fer gaires quilòmetres sense trobar-nos davant una obra d’art; com ara en aquest magnífic claustre d’Elna. Doncs volem, com en tots els països que es diuen civilitzats, lluitar contra l’analfabetisme que ens imposen i recuperar el passat que ens roben. Segons l’historiador Josep David Garrido i Valls (Barcelona, 2011), que acaba de publicar un llibre titulat “Jaume II de Mallorca” (Barcelona: 2011), l’arxiu reial mallorquí fou “dut de Montpeller al nord de França a mitjan segle XV i està integrat avui a les Archives Nacionals franceses”.

Reivindiquem el dret a la memòria a Elna, tornem a celebrar el “Dia de la Memòria”: volem conèixer la nostra història i escapar a les falsificacions i/o manipulacions històriques dels conqueridors.

De fet l’únic període històric que el Consell General (Conseil Général equivalent a la Diputació) exalta mitjançant publicacions d’oficines de turisme i exposicions (cap llibre d’història per a escolars ben entès), és “el Regne de Mallorca” que durà uns 70 anys (1276-1349) és a dir sobretot el regnat de Jaume II que morí el 1311, presentat com “l’Edat d’Or” del país, un període d’esplendor, de desenvolupament artístic i ecònomic.

Tot divulgant aquest període sense explicar que abans d’aquest regnat com després les comarques del Nord feien part de Catalunya, deixen entendre que vam ser catalans durant 70 anys només i esborren així 800 anys d’història nacional; a més fan creure que vam ser rics, cultes i feliços precisament quan el Rosselló, Montpeller i Mallorca no eren integrats al conjunt de les terres catalanes. Una manera subtil d’enfortir els ressentiments contra Barcelona, que són recurrents i perduren fins i tot encara ara. Alguns rossellonesos no dubten en afirmar per exemple que la denominació Catalunya del Nord és “una imposició de Barcelona” quan és senzillament l’aplicació d’una regla gramatical. França ha sabut dividir per regnar i ens ha fet tornar un xic paranoics!

En el cas del regnat de Jaume II les manipulacions històriques rauen més aviat de fet en greus ocultacions: ja el nom del castell construït per Jaume II n’és un mitjà subtil: “Palais des rois de Majorque” en lloc de dir “Castell major”. Si no s’explica el perquè d’aquesta apel·lació referent a Mallorca, la gent continua ignorant a què remet, i pot imaginar un rei vingut de Mallorca per fer-se un palau a Perpinyà... De fet caldria explicar i és molt senzill fer-ho, que Jaume II era fill del comte-rei de Catalunya-Aragó, Jaume I dit el Conqueridor, el qual després de conquerir Mallorca i València va partir les seves terres i va llegar Catalunya Aragó i València al rei Pere, el primogènit, i al segon fill, Jaume II, Mallorca, Eivissa, Menorca, Montpeller, el vescomtat de Carlat i la baronia d’Omeladès i “tot el comtat de Rosselló i Cotlliure i tot el Conflent i el comtat de Cerdanya i el Vallespir” és a dir la Catalunya del Nord.

Podem citar una altra manipulació per omissió: la denominació tradicional “el bon rei En Jaume” deixa entendre que aquest rei va ser exemplar; per cert tant ell com la seva esposa i dos de llurs fills eren molt religiosos, molt admiradors del gran filòsof i escriptor català Ramon Llull que rebien al castell. Tanmateix religiositat i cupiditat o enveja van tenir unes conseqüències dramàtiques: Jaume II va acceptar l’aliança del papa i del rei francès Philippe le Hardi contra el propi germà Pere, a canvi de la promesa que li feren d’esdevenir rei de València. Jaume II sabia que el papa preparava una croada amb tropes de tota Europa per envair Catalunya, destronar el seu germà i fer rei de Catalunya el fill de Felip l’Atrevit. Va acceptar que el rei francès destruís Elna, massacrés els habitants dins el recinte sagrat de la catedral on s’havien refugiat. Ningú procura que sapiguem, ni tan sols vuit segles després, que Elna fou ciutat màrtir i que els francesos després d’haver mort “tots los hòmens e les fembres, enderrocaren totes les cases e cremaren tota la vila”, segons el cronista contemporani dels fets Bernat Desclot.

Un darrer exemple de les manipulacions de les quals som víctimes pel fet de no tenir accès a les fonts catalanes: vaig descobrir l’any passat en la premsa local que a Perpinyà hi ha encara avui una entitat “La confraria de les Saintes Espines” que es glorifica tenir a. L’església Sant Mateu unes santes espines regalades per Felip l’Ardit: deuen ignorar que el rei francès va envair Catalunya per apoderar-se’n, que uns mesos després de la massacre els almogàvers del rei Pere van aconseguir destrossar la seva armada i impedir la invasió de la resta de Catalunya i que si en Felip va morir a Perpinyà, és perquè en Pere es va compadir d’ell i no el va voler matar. Aquestes espines estan venerades i han esdevingut un subtil mitjà per mitificar i fer honorar pels catalans el rei enemic que segons el cronista Desclot va profanar a més a més les reliqüíes d’Elna: “e entraven en les esglésies e robaven-les e trencaven les creus e les imatges dels sants que hi eren... e gitaren les reliqüies dels sants que hi eren”; d’aquestes no se’n parlen més… ningú les recorda ni tampoc les barbaritats , perpetrades dins un lloc sagrat. Com m’ho va escriure K. Nemes, una professora hongaresa traductora en català : “La France va fer moltes barbaritats...però va sortir sempre gloriosa i immaculada. D'això en diuen sort històrica ?”

Els conqueridors per cert tenen més sort que els vençuts, són ells que escriuen la història. El deure pendent és reinterpretar-la nosaltres mateixos, i fer-la conèixer en l’espera d’un Estat català on serà ensenyada i la nostra llengua ofocialitzada.

Daniela Grau Humbert, Elna, 20.05.2012.

Dins aquela ciutat al Sud de Perpinyà e al nòrd de Girona, la volontat politica es pas mai granda qu’en Occitània, mas l’estacion d’Elna pòrta una signaletica en catalan, coma Perpinyà e Carcassona (en occitan per aquesta darrièra).

Se cal questionar, perqué non pas a Narbona, Leucata, Seta, Frontinhan, Lesinhan Corbièras, Vilafranca de Lauragués, e dins totes los departaments occitans, 64, 65, 40, 33, 24, 47, 82, 31, 32, 09, 11, 81, 46, 87, 86, 19, 23, 48, 63, 26, 07, 06, 05, 04, 83, 84, 30, 34.

L’installacion de la dignitat lingüistica es realament una causa politica, s’abstenir sul tèma es jà la volontat de far morir docetament la lnga, mas tanben oblidar l’istòria nòstra e los chaples franceses en Catalonha del nòrd, coma en Occitània ; es favorizar lo nacionalisme francés e totas las seunas expressions politicas actualas.

Oblidar de votar pels elegits o las elegidas qu’oblídan de votar per l’occitan

Las legislativas son prèp d'èstre un copa-cap per saber per quí votar ; alara benlèu que la darrièra votacion sul tèma de la proteccion e lo desvolopament legal de l'occitan vos podrà ajudar ; se depanèt a l'aglomeracion de Tolosa. Aital las abstencions (vist sul document junt) son un indici d'ajuda a la votacion ; tot candidat per la legislativas 2012 aurà lo bon gost de vos demandar pas de votar per el a las legislativas ; en clar una absentcion a la votacion de l'aglomeracion de Tolosa val un abstencion a las legisltivas 2012 per tot candidat tolzan, non ? Pensi personalament a la Dòna Yvette Benayoun-Nakache, per exemple.

Un document clar explica que Yvette Benayoun-Natache a oblidat de votar per una mocion favorabla al sosten public de l’occitan, amerita una brava publicitat e una consequéncia pels eletors e electriças de la circonscripcion concernida, l’abstencion de votacion per Yvette Benayoun-Natache.

Dins la lista cal notar : Dònas Damin e Combes, Mns Sellin, Keller, Carles, Cotelle, Guérin Philippe, Desclaux, Atsarias, Thibault, Lozano, De Faletans, Simon e M.Didier qu’a pas participat al vòt.

La demanda de votacion costava res, e l’occitan èra plan botat en valor positiva.

Donc tot vòt d’abstencion a una significacion clara, car s’abstenir es donar lo contrari de la decision, es donc un vòt politic qu’explicar que lo daissar morir en patz de la lenga occitana es la ‘bona via’.

Donc cal remarcar que se recebèm uèi contrapunt d’aquesta votacion (se serián enganats ?) uèi es plan perqué aquestes elegits que son representants del Grand Tolosa per cooptacion, e non elegit directament, son un dangièr per la lenga e la cultura qu’a fabricat lo país tolzan ; son dignes d’èstre elegits en país tolzan ? NON !

Per las legislativas, se presentan, alara es clar que cal oblidar de votar per els o elas, e per las eleccions venentas tanben cal oblidar de votar per els o elas.

Letra dobèrta als sòcis de l’Institut d’Estudis Occitans

D’uèi, malurosament, la magèr part dels novèls locutors venguts a l’occitanisme, tenon pas la lenga d’ostal. L’an apresa. Çò qu’es d’aitant mai meritòri. Se volem que deman i age de mai en mai de locutors d’occitan, cal desvolopar l’ensenhament totes asimuts, e, plan solide, los corses pels adultes. Çò qu’es la politica actuala de l’IEO nacional.

Es una plan bona causa, mas d’aver de locutors, aquò basta pas per far una cultura dinamica. Cal tanben d’escriveires. O, almens, balhar al monde l’enveja e la possibilitat d’escriure. Aquò’s aquò tanben lo ròtle de l’IEO. Per los que vòlon començar a escriure avem en òbra un aplech remarcable. Aquò’s lo diccionari francés-occitan de Cristian Rapin. Es un diccionari que per cada dintrada balha la quasi totalitat dels sinonimes disponibles. Balha tanben, e es lo sol francés-occitan a o far, d’expressions idiomaticas e d’exemples d’utilisacion del mot per d’autors. Es quicòm de tras que preciós que balha una idèia de la riquesa de la lenga.

Personalament, ieu que soi pas sortit de Sorese, utilisi fòrça aquel utís. Pensi que se volem ajudar los que se meton a l’escritura, se volem encoratjar las vocacions, l’acabament de l’edicion del diccionari de Cristian Rapin deuriá èsser una prioritat per l’Estitut d’Estudis Occitans. Teni de l’autor que lo trabalh es ara acabat desempuèi un briu, mas que l’IEO a pas mai d’argent per publicar çò que demòra a publicar (las letras de R a Z). Çò qu’enfacia l’IEO es de lo metre en linha sus Internet (còsta pas res e se podiá far calar los qu’esperán lo diccionari papièr…).

Metre lo diccionari « sus l’electronica » gastarà pas. Aquò rai ! Es quitament una bona causa, a condicion que tot lo diccionari i siá, e pas sonque las letras de R a Z (ai pas pausat la question sus aqueste sicut). Soi plan solide favorable a n’aqueste supòrt. M’arriba tanben de l’utilisar dins mas recèrcas per una causa o una autra. Mas lo diccionari electronic remplaçarà pas jamai lo diccionari papièr. Los dos supòrts son complementaris, mas son totes dos imdispensables. Pensi quitament que lo diccionari papièr es prioritari al numeric. Que sapie, emai se i a molon de diccionaris angleses/alemands/italians/catalans sus «la letronica», empacha pas que vendriá pas l’idèia dels Angleses/Alemands/Italians/Catalans de publicar pas mai de diccionaris-papièrs. Lo que passa un pauc de temps a escriure, sap ben que los diccionaris-papièrs sont INDISPENSABLES. E d’alhors sus aqueste sicut aimariá plan aver lo vejaire de los qu’escrivan.

Òm pòt pas d’un costat dire que la colleccion ATOTS pòt pas mai contunhar per manca de manescriches publicadisses e, en meteis temps, sabotar l’edicion del diccionari de Rapin. Me balhi lo drech de parlar de sabotatge per çò quand un diccionari es publicar de la letra A a la letra Q seriá ben de sabotatge que de refusar de publicar las darrièras letras. Tot çò que disi aquí es talament evident que fòrça monde a l’IEO ne deu convenir. Espèri que los responsables elegits de l’IEO ne prendrán consciéncia e farán lo necessari per evitar lo piège. Lo problèma es pas talament la manca d’arguments justificant la necessitat de publicar en papièr, lo problèma sembla èsser l’investiment financièr. Un còp de mai l’edicion es pas la prioritat de l’IEO. La prioritat es de pagar los emplegats. Rai ! un còp qu’avem los emplegats los cal ben pagar.

Mas ieu gausi pausar la question : que fan los emplegats que pagam ? Quand òm legís dins la convidacion a l’AG de Niça, lo rapòrt d’activitats e las perspectivas per l’an que ven, òm es en drech de se pausar la question. Se i parla ben d’estudis toponimiques (recèrca), de corses per adultes (pedagogia), de la realisacion e difusion de «L’occitan qu’es aquò», del labèl «Òc per l’occitan» (comunicacion), IDECO a ben publicat lo remirable estudi de Maria-Clàudia Gastou «Mistral abans Mirèio» (edicion), mas tot comptat e rebatut lo bilanç me pareis magre per l’IEO nacional (totòm pòt anar verificar sul siti de l’organisme).

Lo trabalh de Cristian Rapin representa una soma COLOSSALA de trabalh. Es lo trabalh d’una vida militanta. Mas es pas aquò que justifica l’acabament de sa publicacion, çò que justifica l’acabament de sa publicacion es qu’aqueste trabalh COLOSSAL es INDISPENSABLE per l’envam de la lenga e de la cultura nòstras.

Sèrgi Viaule, sòci de l’IEO desempuèi mai de 40 ans.

Prouvènço d’Aro, revista militanta

Regularament vos podrai indicar lo meu avejaire sobre la revista Prouvènço d’Aro. Mas excepcionalament, Tolosa es sobre la portada de la revista.

Dempuèi que Tolosa a panat la crotz de Tolosa a Fortcauquier, nos podiam demandar se Occitània de l’Oèst interessava al XXIen sègle los provençalistas novèls, aviam sovent l’impresson que traversar Ròse sembla coma anar al pòle nòrd, o piège per Richard del Colectiéu Prouvènço sobre Mart.

Uèi sèm rassegurat, Prouvènço d’Aro es una revista per tot Occitània. Me l’an distribuada pendent la manifestacion del 31 de març e esperavi ambe grand alèn la seuna arribada, esperavi pas la portada sancierament sobre la manifestacion de Tolosa ; es normal, es pas lo contrari que vòli escriure. Es normal que Tolosa tòrne trapar un camin en Provènça, es la realitat istorica e lingüistica.

L’estrambòrd es bèl, se legís plan ; es bon çaquelà d’indicar mantunes complements a çò qu’acabi de legir.

Non tot Tolosa pòrta pas placa dins las doás lengas modèrnas de Tolosa, non es encara mantunes barris, e dels bèls, que son sense placa d’indicas ; cal listar los barris populars e los barris borgeses, elonhat del centre ; cal çaquelà remarcar qu’aquesta politica, volguda e mesa en plaça per l’UMP, e per Bertran de la Farge, es estada arrestada pels poders d’esquèrra arribat al poder ; sembla qu’an pensat qu’èra mai prioritari de donar mai d’argent a l’Ostal d’Occitània ; mas ne cal concludir, que lo budgecte per l’occitan a pas aumentat per poder installar las placas. Puèi, perqué dins los barris novèls o las placas novament plaçadas, son pas en bilingüas ? La responsa es perqué i a pas encara una politica lingüistica a Tolosa.

De mai, pel mètro, l’iniciativa es venguda de me e d’un amic catalan Santi Arrieta-Martinez, e refusada dins 3 endreits occitanistas del moment ; aviam agut l’intencion de participar a l’occitanizacion de la linha B del mètro (Sénher Douste-Blazy èra al poder e el nos mandèt una letra per se felicitar de cinc conferéncias magnificas per l’occitan, e pron), al moment en construccion, e donc pensaviam que, per estauviar moneda, ne caliá aprofieichar un an abans l’inauguracion ; vesètz que los occitanistas, quitament pron militants, son tanben capables de l’estauviar plan abans la crisi actuala. Mas de que s’es passat aprèp, l’occitan es devengut una linha budgectària pròpria de TISSEO (companhiá SMTC abans), e donc l’administracion a agut un argument suplementari : «l’argent la podèm pas plaçar endacòm mai». Puèi es arribat lo temps (9 annadas de percors militant per aver çò qu’avèm uèi dins lo mètro e qu’es brica satisfasent, brica seriós encara en matièra de ‘politica lingüistica’), de Tisseo, associacion engimbrada per militants del Partit Occitan, bona causa, e pichona avançada ; lo temps tres, es estat lançat contra lo mètro en occitan pel jornal de Jean Jaurès, La Dépêche du Midi, e una certana branca de la CNT tolzana, puèi los Identitaires ; mas l’afar se virèt rapidament contra lo non amagat de l’administracion, e gràcia a Jean-Francés Laffont, l’avocat del fach occitan a Tolosa, l’afar se virèt en fach popular, e en favor de l’occitan, e pression de tot escantilh dedins los sistèmas politics ; mas aurà calgut una oposicion sobre totes los mejans mediatics, e las responsas coërentas de l’occitanisme an capitat de neutralizar l’administracion que voliá pas èstre dins lo camp del non (del netejament lingüistic e republican donc), sobretot que lo camp del non èra lo camp dels extremistas nacionalistas franceses, l’extrèma-dreita (vist la semantica de mantunes corrièrs, 30 % recebut aital – espèri que son damorat dins los arquius occitans de Tolosa, coma los 70 % autres corrièrs). Es sempre bon d’aver extremistas nacionalistas franceses dins lo camp dels nacionalistas expansionistas e republicans franceses, aital podèm melhor argumentar fàcia als democratas, a los que de las frontièras coma explica Gaston Fèbus las volèm abaissar ; pauc a pauc, La Dépêche du Midi, e sa redaccion de La Pradeta, vegèt l’interès dins las vendas quora se parlava de l’occitan, e los tèxtes de Jean Jaurès son tornats ; ara las causas son devengudas melhoras per l’occitan, quitament dins lo jornal dels jacobins d’esquèrra, la DDM, e totes los caires politics de la vila ; mas se parla de l’occitan coma una causa compassionala, una causa qu’amerita subvencions per la cançons o los libres, mas pas una aisina per pensar la cultura d’una autra manièra, la creacion d’una autra manièra ; sèm pas encara passat de la cultura de l’aver (aver ma subvencion) a la cultura de l’Èstre (mens costosa car impausa que las elitas republicanas prenguèssen l’occitan en man, a Tolosa o a Marselha es encara lo meteis combat).

L’occitan es un combat collectiu.

Justament a Marselha, dins una vila cosmopolita similara a Tolosa (ara), perqué i a jamai agut una peticion pel mètro e tram en occitan de PROUVÈNÇO plan segur ; a Tolosa sabèm que las anóncias del mètro an pas de grafia ! A Marselha tanben benlèu que cal daissar las bananas e las barralhas graficas sul pòrt, per l’exportacion oltra-mar o la recerca universitària d’oltra-mar !

°-°

L’Humain d’abord, e me zo caliá tradusir ?

Es l’eslògan del Front de Gauche.

Lo Front de Gauche es un partit de coorporatisme professoral, un partit d’elitas que son estats fabricats pel drac Éducation dicha Nationale, e que legitíman autanplan que la dreita la cara colonialista francesa e republicana (els zo faguèron per una lei que ‘bienfait’ del colonialisme francés e republican ):

"Les colonies sont, pour les pays riches, un placement de capitaux des plus avantageux. Au temps où nous sommes et dans la crise que traversent toutes les industries européennes, la fondation d’une colonie, c’est la création d’un débouché." Jules Ferry, Discours devant la Chambre des députés, 29 juillet 1885.

Traduccion : las colonias son, pels Estats rics, un plaçament de capitals dels mai avantajoses. Al temps que sèm e dins la crisi que suportam totas las industrias europèas, la fondacion d’una colonia, es la creacion d’un mercat novèl.

Cal pas oblidar que l’Estat-nacion dicha França uèi, es un mercat-Estat-nacion pels amics del rei, o pels amics del poder central, ancians o novèls ; i a una casta sistematicament al poder a París, es ontologic per rason de l’elonhament de la representativitat de las realitats del terrenh, las regions occitanas per nosautres.

Se cal recordar tanben un complement d’aquesta frasa del 29 de julhet sancièra :

Se cal recordar çaquelà que Jules Ferry serà la referéncia que lo novèl president vòl aver uèi pels 5 ans de la seuna eleccion de 2012 ; en companhiá de Marie Curie cercaire en nuclear ; abans de prendre pòste constitucional èra estat despausar mantunas floretas sobre un monuments dedicat a l’esclavagisme.

Se cal rapelar que las paraulas aquestas èran tanben per explicar que la francizacion d’Occitània èra causa normala, e la destruccion de las lengas en plaça, tanben normala.

Alara d’aquesta republica de la IIIena categoria, lo Front de Gauche i vòl tornar, ambe lo monopòl d’Estat, Estat sanctificat per la pensada politica pastada d’ignoranças nacionalistas francesas :

Alara me sembla que la tribuna de France Culture d’aquesta maitin tòrna plaçar las causas de las referéncias republicanas del bon costat.

Per Marie Curie podrèm tanben questionar la ciutadanetat sobre lo tèma de la recèrca que sap los dangièr de sa recerca per la collectivitat e que plaça lo saber abans las securitats de las nacions, la republican recerca, e los pòbles ne traparián sistematicament «le bonheur» del pòble.

Son Jules Ferry e Marie Curie los dos simbòls que François Hollande vòl aver en cap per son temps de presidéncia… Tot aquò questiona bravament sobre las elitas d’esquèrra.

E alara nos podèm encara un còp remembrar la frasa de Cornelius Castoriadis :

(del seminari del 20 abrial de 1983) « Contradiccion absurda qu’es al còr de la pretenduda democracia modèrna. L’idèa qu’i posquèsse aver especialistas de l’universal es voide aital dicha, aurà pas cap similitud ambe la realitat. Aquesta pretencion es pas sense ligam ambe un autre fenomèn caracteristic del temps modèrne, lo divòrse progressiu e creissent entre la fachabilitat qu’ajuda de portar al poder, d’un latz, e la vertadièra capacitat de governar, de l’autre latz. Conseissètz sense cap dobte la meuna vièlha tèsi : dins la societat modèrna, dins tot aparelh bureucratic-ierarquic, i comprès plan entendut dins los partits politics, l’individú que vòl capitar al som, dèu percórrer los escalons de la piramida bureucratica ; aquesta quita pujada se farà, per la fòrça de las causas, lo seu unic biais de pensar. E aurà de mens en mens de tocar ambe la seuna capacitat de complir las tascas qu’es donat per dever de complir, e de mai en mai ambe la pura e simpla capacitat de pujar. Se coneis l’aspecte tautologic de l’«explicacion» darwiniana : las espècias qu’an sobreviscut son las espècias las mai abilas de viure. Las mi aptas de qué ? Las mai idònias de sobreviure. Los individús los mai capables. De qué ? De pujar. E coma ? Pel mejan, evidentament, de l’emplec de tot lo juec intrabureutic de las clicas e dels clans, etc. e la transformacion concomitanta –aspecte clarament fondamental- de totes los vertadièrs enjuecs en objectes de barralhas entre clicas e clans. La quita definicion de çò que es o es pas real devendrà alara un enjuec. Cal besonh d’anar dincals extrèmas totalitarisme : l’existéncia o la non-existéncia d’una crisi economica mondiala èra en França dinca farà un an e nòu meses, un objecte de debat. Los que èran alara dins l’oposicion disián qu’existava pas, qu’èra invencion del govèrn; ara son apareguts ambe un cambiament d’avejaires. Los adversaris aurián fait exactament la meteissa causa.»

Me sembla qu’aquel tròç de seminari es encara d’actualitat, Cornelius Castoriadis, «La Cité et les Lois», traduccion de l’autor del bilhet, libre disponible en lenga francesa e donat a l’EHESS, París, en 1983 !

Cornelius Castoriadis emplenava aquí, dins aquestes seminaris d’EHESS, un resumit dels sabers cumulats dins sa longa vida, de ciutadan de la planèta.

Ara, se cal pausar la question, lo personal politic pòt aver una cultura de partit diferenta de la cultura de govern ? Perqué seriá diferent ? Per acostejament ambe l’administracion ? E es l’administracion centralista o de la decentralizacion que governa ? E alara las illucions dels representants que son supausats dire çò que lo pòble vòl veire en actes ? Ont son apssadas ? E al revèrs, las illusions del pòble dels ciutadans, la majoritat, son bona per la minoritat ?

Quina raiça pels locutors novèls d’una lenga menaçada ? Parlemu Corsu ?

Quora ai lançat la peticion per l’occitan dins lo mètro de Tolosa, en companhiá d’un professor Santi d’una escòla Calandreta, ai poscut aver la primièra responsa negativa per non signar la peticion : «je ne suis pas un arbre je n’ai pas de racine», l’òme filmarà un an aprèp lo festenal Racines ; es vertat qu’aviái titolat la peticion : «Les racines de Tolosa sont l’occitan, il faut penser le métro en occitan».

D’universitaris de Corte se son amassats uèi per desvolopar una politica lingüistica per l’immersion lingüistica en Corsega. Lo lògo de l’associacion, que se vòl apolitica, es aquel polit arbre ambe raiças prigondas, e que lo site Internet indica al bais, intriti aquí :

Lo site en bilingüe.

Lo lògo es estat jà re-emplegat per un movement Identitaire (sense S coma se n’i aviá qu’un problèma d’identitat, aquel dels Franceses ?), mas qu’en Corsega sap emplegar lo còrs, per las afichas !

Parlamu Francese ! fauta pas de sal al nivèl del biais de comunicar ; es jà una victòria lingüistica… dels universitaris còrsas, e de l’escòla especiala qu’es prepausada en Corsega, dins lo sistèma public.

Mas de qu’es aquel dicors ? «En France, on parle français», «je suis né en France, je parle Français» (notatz que lor caldrà trapar una guida per saber quora cal una majuscula o pas a francés ; notatz qu’i a segurament mai qu’assimil per donar leiçon de còrs), se podrà entendre en Occitània, un país de l’Estat francés, qu’a pas lo nivèl de promocion de la lenga còrsa dins las escòlas, una sistematizacion qu’Occitània demanda dempuèi mai de trenta annadas. Lo modèl còrsa, per l’Éducation Nationale es lo modèl que fauta en Occitània. Es encara un còp la confirmacion que l’Éducation Nationale es mai eficaça quora i a atemptats politics e nacionalistas, o quitament una granda populacion de Corsega en preson per aver agut un engatjament patriotic còrsa contra l’envasion nacionalista francesa, aquela que explica en Corsega : «Parlamu francese», edr nègre !….

Aquel fenomèn de proteccion de la conquèsta nacionalista francesa, qualificat d’Identitaire, se podrà entendre dins d’autras faiçons de dire las causas, per exemple, «rassurez-moi on est bien en France ?» la subversion parla bas-breton o patois !:

[La conversacion es pas estada censurada dempuèi Marselha, es que lo meu interlocutor, determinat coma nacionalista a retirat las seunas intervencions, e ai pas agut lo temps d’imprimir lo seu nom.]

Se caldrà çaquelà apondre que la ConstituTion dicha francesa pòrta lo nom forçat de la lenga que dempuèi 1992, lo jorn que l’Assemblée Nationale, devath la pression del MRC, faguèt votar l’article 2 de la ConstituTion ; aquel objecte politic pensa alara l’Estat constitucional e republican dins un sol sistèma lingüistic (devath lo pretèxte oficial de se comprendre per melhor far circular las leis, mas èra lo temps de l’annexion de Lorrena e Alsàcia, tèrra germanica per esséncia), aquel d’una lenga unica forçada, d’una lenga de la supausada libertat ciutadana, contra la subversion de los que párlan «patois ou bas-breton»… Ernest Renan o Maurice Barrès inventèron la subversion e la nacion al meteis temps, l’adobament dels chaples de Vendèa, causas d’ara que suportèm, dins totes los partits franceses de uèi.

Aquel moment de junh 1992, moment del debat parlamentari, avèm poscut veire que l’argument d’un socialista, de naut nivèl nordista, foguèt un edicte de Villers-Cotterêt per assegurar que la République française deviá anar dins aquesta dralha, lo netejament lingüistic al modèl… del rei dels Francs ! Un mes abans lo deputat socialista Marcèl Garouste m’aviá mandat un magnific projecte de lei per la dignitat de las lengas de França (soi originari del meteis vilatge), que seriá estat un eveniment francament d’esquèrra, e segurament auriá cambiat un fum de causa sobre l’idèa que me fau del Parti Socialiste français de uèi.

Es sonque en junh 1992, a la fin del sègle passat, que la lenga francesa es dintrada dins la ConstituTion.

S’oblidèt aital la primièra partida de la Révolution dicha française que, dins lo primièr 14 de julhet parlava de Fête de la Fédération, e dels Dreit de l’Òme en 7 lengas, que l’occitan èra tradusit pels avocats de Bordèu. D’aquel temps cortet, la ciutadanetat èra pas la nacionalitat, dinca l’arribada de la Terreur. Mas la Terreur la suportèm uèi dins totes los camps politics, FN comprès. Lo nacionalisme d’expansion francesa a una memòria corteta, per las causas que li páusan gròsses problèmas conceptuals. Lo temps de la Terreur es pas estat pron plan suportat a Niça, en Savòia o Corsega…

Parlamu Francese es d’aquel problèma Identitaire del nacionalisme francés, mas del gost còrs, una Corsega que vòta tanben pel FN coma los autres (!), sona un pauc coma umoristic !

E puèi cal pas oblidar lo militarisme, ontologic a fRANÇA, mas fondador de l’extremisme de dreita en fRANÇA, dels Identitaires en Occitània. Fintatz aquò :

-°-

E per l’ensenhament de la lenga occitana, i a urgéncia, car quitament los mai valents fan saber aiçò :

Las mentidas de Madrid son imprimidas a París.

Cada còp que se parla d’Espanha dins la premsa parisenca es sempre del costat centralista que se debana ; perqué ? Perqué lo jornalista farà en vòl direct Paris-Madrid, e prendrà primièr las informacions a la sorga del centralisme madrilenc, e sonque.

Alara vaquí per los ajudar :

Ambe l’argent des Catalans, e l’argent de las bancas que maneja l’argent panat als catalans e qu’es pas repartida dins las regions pauras de l’Estat reial espanhòl, avèm aquel tipe de sistèma urbanistic, ligat a la logistica del TGV-AVE :

Valdeluz es plen de lutz, mas gaire de populacion, ni de client pel AVE-TGV ! Cal notar que son las bancas actualament nacionalizadas que son a la basa del finançament e que se èran estats projectes immobilièrs catalans i auriá pas jamai agut l’ajuda de l’Estat central per las salvar, coma l’explica mantunes membres del govèrn de la Generalitat de Catalonha.

La solidaritat espanhòla es a sense unic, e sobretot pas pels Catalans malgrat qu’aguèssen pagat pendent d’annadas e d’annadas, soma que son equivalenta als deficits de la Grècia !

Lo malastrós es que las mentidas madrilencas son imprimidas sense critica per las premsas parisencas, contra-rotladas a 95 % per la pensada jacobina.

Alara avèm l’entrevista plavesenta aquela :

Es la meteissa que parlava del bilingüisme madrilenc, qu’es pas ajudat per l’Estat (anglés-espanhòl per ela) alara que lo bilingüisme (catalan-espanhòl) zo seriá estat per Madrid, mentida madrilenca plan segur.

La mentida madrilenca es ontologica a la sobrevida del sistèma pòstfranquista.

Cal gaitar aquesta vídeo per melhor entendre, es çaquelà una vídeo que cap mèdia francés es estat capable de produsir.

La Vergonha Republicana Francesa : lo nuclear.

Se parlarà aquí del nuclear, mas podrèm grandament establir que d’autres sectors autanplan dangieroses son de listar per installar los pòbles e las nacionas sense Estat dins la servitud economica, o/e politica.

FASÈM UN POTON NACIONALISTA PEL NUCLEAR ‘INDEPENDENTISTA’ e COLONIALISTE REPUBLICAN FRANCÉS ?

S’acaba de ganhar un procès d’un quadre e sa familha contra una entrepresa de l’Estat-mercat-nacion fRANÇA. Lo fait de trabalhar al Niger sul site de recaptatge de l’uranium per las centralas nuclearas francesas, que la logistica passa per Narbona, e sobretot per l’entrepresa filhala d’AREVA aurà estat vist coma l’element màger qu’aurà causat la mòrt del quadre : d’autres quadres son sobre la via del procès tanben, en seguida !

Mas quid del pòble amazigh que dèu suportar de trabalhar dins condicions que son bravament mens claras pel seguit medical dels obrièrs, quasiment dels esclaus-salariats de l’Estat republican francés, via la filhala francesa talament orgolhosa d’explicar dempuèi las primièras resisténcias ecologistas, d’explicar que lo nuclear es l’independéncia energetica de fRANÇA ; la mina al Niger pròva lo contrari !

Lo quadre de la filhala pròva aital que pauc impòrta los dangièrs pels pòble e las farlabicas de la madiatizacion de las entrepresas del mercat-Estat-nacion fRANÇA, pròva que totes los mejans inumans son bons per la sobrevida (s’i aviá dangièr) de la nacion imperialista francesa, que fosquèsse reiala (l’inquisicion contra los diches catares, o las guèrras en Aquitània, Lengadòc, Sant Bartelemia e la guèrra contra los protestants, las dragonadas, lo gel de la Catalonha del nòrd per tota activitat economica, etc) o republicana (chaples de Vendèa, chaples de Lotaringia en 1918, Vietnam, Argèria, Kanaki, etc.).

Uèi las guèrras son economicas, e fan autanplan de mòrt que las guèrras ambe frontièras militaras. Lo mercat-Estat-nacion fRANÇA fonciona del meteis biais, autanplan dangierós. E aprenèm qu’en Grècia es SIEMEN qu’aurà trabalhat ambe un sistèma mafiós e d’Estat per installar un endeutament oficial… que lo pòble Grèc dèu pagar ara !

fRANÇA, republicana o pas, es un dangièr per l’umanitat. N’avèm la pròva aquí.

Qu’es aquò lo fachisme ? Lo contrari es Occitània.

Es un acte politic que respecta pas la volontat dels ciutadans o de las ciutadanas d’un parçan de la planèta. Per non respectar aiçò, la cara es sovent violenta (pòt èstre tecnocratica coma zo veirèm lèu en Grècia), e perqué es sovent caracterizat per una classificacion despassada, s’explica qu’es d’extrèma-dreita, mas la podèm veire tanben nàisser a l’extrèma-esquèrra ; o tòrni dire, lo concepte de dreita o esquèrra es nascut a la revolucion dicha francesa que plaçèt a la dreita e a l’esquèrra del rei los representants de las nacions de l’Estat reial del moment, del moment se sonava Royaume de France ; dins lo Royaume de France èrem subjecte del rei e sèm devenguts actors de la ciutat, ciutadans/anas, e mai o mens gràcia a una femna de teatre carcinòla, Olympe de Gouge podèm dire que la ciutadanetat es estada demandada tanben per las femnas al meteis moment, quitament se lo sistèma francés, autoritarisme mascle e centralista, es estat restablit ambe una faussa definicion de la nacion, aprèp la Terreur. La Terreur es justament l’acte politic francés que legitima la violéncia per installar los dictadors successius (dinca l’arribada de l tresena republica), e donc l’abandon del biais de foncionar del juridic de l’Estat novèl, ambe la ciutadanetat que s’i podiá exprimir mantunas nacionalitats (lo primièr 14 de julh ne faguèt la pròva e avèm los dreits de l’Òme es 7 lengas del Royaume de France per plan mostrar que l’edicte de Villers-Cotterêt aviá acabat son temps, malgrat çò qu’avèm poscut entendre en junh de 1992 dins los rengs socialistas a l’Assemblée Nationale).

Los descendents d’aquesta Terreur son los qu’an coma definicion de naTion, aquela d’Ernest Renan e Maurice Barrès que mescla lo juridic e l’antropologic. E aital en Provènça e a Niça s’exprimís de faiçon illegitima e contra la decision de la ciutadanetat (la votacion de dimenge passat), s’exprimíscan gropusculs extremistas de dreita e tanben una Consolessa UMP d’Ais-de-Provènça : Per desmontar la cresença que l’UMP es sancierament democrata, i a pas melhor. Per parlar de l’autre caire dels nacionalistas violents, donc que se pòt classificar d’extremistas, avèm la Ligue du Sud, la Ligue du Midi, e los Identitaires (en general en Occitània sábon pas ortografiar la lenga occitana, ortografia que data d’abans l’arribada violenta dels francs en Occitània, son tanben d’aquestas que sábon pas que las généralités èran zònas fiscalas e non pas zòna d’expression politica). Dins aquesta classificacion non podèm installar lo FN, mas sovent dels rengs FN son sortits aquestes gropusculs, sobretot quora lo FN èra un gropuscul ; aiçò se sona la sindròma dels gropusculs.

Es que cal, contra aquestes gropusculs d’extremismes franceses, jogar ambe la violéncia ? Lo meu punt de vista es non, perqué ? Perqué sistématicament i perdrèm en legitimitat ciutadana. L’Istòria d’Euròpa nos a explicat benlèu que non, mas aquò es pas sempre lo cas pertot los espacis politics ; es complicat de determinar. Per Grècia vesèm qu’es mai eficaç de votar per un partit que demanda l’arrest dels diktats tecnocratics europèus, que non pas basar la paraula politica sobre una alba novèla que seriá una vièlha tradicion de violéncia armada al poder central.

Nos podèm çaquelà questionar sobre la territorializacion d’aquestas movements ? Lo PACA –títol jacobin per un parçan a lèst de Ròse) es un agropament de tot per far region administrativa francesa, e sobretot es la còsta d’azul que recampa un grand nombre de retirats del sistèma nacional-jacobin francés, e qu’an pron de moneda per finançar aquestas estupiditats ; aquò recòrda lo temps que los princeps dels Estats germanics finançávan las loras autodestruccions per fabricar la granda Prússia (annexent Àustria), la republica de Weimar estent una passa corteta e non federala, puèi lo sistèma politic hitlerian, que coma lo bonapartisme faguèt la guèrra a l’Euròpa de las nacions, dels pòbles e dels democratas. Es tanben aquel sistèma de pensada politica qu’a matat Joan Jaurès, non podèm oblidar.

Nos podèm tanben questionar : perqué l’extrèma-esquèrra emplega los meteisses metòdes per combatre aquel extremisme ? La rason qu’i vesi es perqué son gaire representats dins lo sistèma electoral republican francés ; es tanben una consequéncia del gropusculisme. Es que zo seriá se lo sistèma èra mai prèp de las realitats societalas de las nacions, mai prèp d’una votacion a l’helvetica ? Nos podèm questionar tanben.

La democracia es pas un sistèma perfèit, mas n’avèm un de melhor que fosquèsse pas basat sobre la violéncia bonapartista francesa, sobre lo jacobinisme qu’annexèt tanben Niça (e Savòia, ont i a mens de violéncias extremistas de dreita francesa), ambe la violéncia de las armas installadas a l’entrada dels burèus de vòt d’un referèndum ?

Per contra, podèm constatar que çò que sonam fRANÇA per error politica, fRANÇA nos a portat la populacion d’extremistas, lo son finançament politic, l’ostalòt pertot en las grandas urbanitats, e sa violéncia ontologica.

Un projecte que se sona democracia serà donc sinonim d’Occitània. Uèi assaja de s’exprimir a travers de la dicha République française, es benlèu pas lo melhor endreit constitutiu de la democracia, mas pel moment n’avèm pas de coërents per remplaçar seriosament.

E la France Éternelle sabètz pas çò qu’es ?

Que sembla talament a la Castilha-Espanha etèrna, non ? Sembla talament al Franquisme nobilièr e consanguin, veire l’impòrt borbonesc dels Napoleon.

A Malhòrca o en Provènça-Niça, l’importacion de populacions de substitucion (Alemanda, francesa), pausa un real problèma per las lengas e culturas catalana e occitana, sense parlar del problèma politic dels extremismes nacional-expansionistas.

Jean-Luc Mélenchon aima los polits simbòls, mas pas l’umor RÉPUBLICAIN.

Aprèp, pendent la campanha manipuladoira orquestrada dempuèi l’universitat de Montpelhièr, aver passejat los/las occitanistas sul tèma ‘soi d’accòrd ambe lo conservatisme republican francés de las lengas de fRANÇA’, es de dire la mòrt a cort tèrmi de las lengas e la reüssida del lingüiscidi francés, Jean-Luc Mélenchon deputat europèu de la circonscripcion Sud-Ouest, es de dire las tres zònas grandas occitana, basca e catalana, s’en va passejar pel nòrd, de l’Estat jacobin, del meteis biais que lo FN. Lo FN joguèt de Provènça per Jean-Marie Le Pen, e Hénait-Baumont per la filha, alara que l’òme de la filha el es elegit en Catalonha, alara qu’es originari d’Arièja. Las elitas parisencas son despaïsadas que fosquèsse FrontdeGauche o FN, Parti Socialiste (se cal remembrar que François Hollande es estat paracadut a Tula) o UMP. Lo sistèma republican francés es un dels sistèma que far viatjar lo mai la representativitat, en l’elonhar del terrenh es un biais de donar lo poder al sistèma partidocrata. Mas de qu’es aquò un partit ? La definicion es gaire aisida de donar, mas pel moment frena una reala representativitat d’existir dins lo parlament francés o europèu (franco-francés).

Sabèm d’ara enlà, çò qu’aquesta cronica donarà coma critica, de la boca d’un Jean-Luc Mélenchon, a l’atencion del Petit-Journal : «éloignez-les, ils sont faschistes», car jògan ambe l’umor politic e las estupiditats de discors de Jean-Luc Mélenchon, o puslèu la seuna aversion ambe lo jornalisme satiric.

Uèi lo bilhet es per indicar que sufís pus de portar a la satira lo Jean-Luc Mélenchon o la Marine Le Pen; cal anotat sa façon de manipular lo sistèma, un pauc coma d’autres çaquelà, per poder exprimir un punt de vista politic jacobin e vengut de las tèrras las mai foscas de la terreur pòst-revolucionària.

Jean-Luc Mélenchon es d’aqueste costat politic que plaça una partida de las criticas del sistèma francés dins lo camp nazi, e los diches regionalistas coma los nazilhons que li fauta per marcar lo voide del discors sul tèma, tot parier dins aquel episòdi dels guignols de Canal plus. Lo costat Le Pen-Myard-Dassault-Dupont-Le-Figaro jòga ambe los Chars Soviétiques …

La CGT spectacle trabalha a Canal Plus mas pas al Petit-Journal… La libertat de redaccion pòt çaquelà èstre una libertat de las redaccions parisencas (95% de la produccion audiovisuala es fabricada e pensada a París, aquò pas dire diversitat çaquelà), l’umor en Occitània se podriá un jorn aver los mejans de produsir ? La causa sembla dificila de saber, quitament dins l’avenidor sense estructura clara de produccion e de programacion d’una television autonòma.

La CGT spectacle coma Jean-Luc Mélenchon o una casta-elita parisenca a de mal de saber la geografia de l’impèri ; los enquèstaire dels sondatges per telefòne tanben ; lo mercat de lenga imperiala francesa es plan una causa desligada de las frontièras culturalas, snese cultura lingüistica, sense cultura tot cort. Aital se sap pas ont es Tula, alara que soi segur que l’ambaissada dels USA sap ! Tula es mai o mens al Sud de París segon los mèdias parisencs, los productors audiovisuals parisencs de Canal Plus.

La CGT spectacle coma Jean-Luc Mélenchon o una casta-elita parisenca a de mal de saber la cultura en region occitana, cultura de l’impèri forçat pel sistèma republican. Aital se sap pas que l’informatica es tanben arribada en Lemosin o Corrèza, alara que soi segur que l’ambaissada dels USA sap !

Los esclòps son un instrument modèrne de la societat neerlandesa, benlèu que se sap pas a París, ni gaire en Occitània.

D’ara enlà, çaquelà lo deputat europèu parachutat dempuèi Montpelhièr per la zòna electiva Sud-Ouest, s’en anirà s’acarar a Marine Le Pen, e las destructuracion del sistèma de partidocracia socialista del nòrd, «dos grands simbòls» explica Jean-Luc Mélenchon, en oblidar coma sembla que per èstre deputat europèu, son trabalh de parlamentari sembla èstre estequit, leugièr … Lo relai europèu per portar la critica en Euròpa dels actius de la zòna sud-ouest es grandament flaca.

E perqué zo podèm notar aital ; perqué podèm comparar, e botar dins la meteissa selha los deputat MoDem e FrontdeGauche en çò que concernís la representativitat del Sud-Ouest dins lo parlament europèu ; aquesta representativitat es un pauc los esclòps de la partidocracia FrontdeGauche o MoDem ; per Kader Arif podèm dobtar del son trabalh vist que la seuna ambicion al nivèl europèu es estada sonque de poder viatjar pel compte europèu, e en abandonar lo trabalh qu’auriá degut far per una antena tolzana a Brussels… La critica es tanben aquela facha pels elegits FN, es que la cal amagar abans las legislativas que li donarà un sièti dich de la diversité per non questionar la seccion socialista sul tèma de sa candidatura en junh venent.

Uèi nos damora coma deputat europèu los d’EELV, lo José Bové que passa de temps en temps nos explicar causòtas, mas son burèu confond occitan e espanhòl (!) ; Puèi sobretot lo ròtle de Catherine Grèze, que representa al parlament europèu, es tanben presenta sul terrenh, e los escambis entre lo terrenh e lo Parlament via Catherine Grèze es una realitat de las grandas e pauc impòrta l’engatjament dels ciutadans dul terrenh.

Nos podèm alara questionar sul parachutatge d’un Jean-Luc Mélenchon dins lo nòrd, o de marine Le Pen, e sempre dich “dins l’interès per la republica dicha française”, coma nos questionam sobre l’interès per la ciutadanetat europèa al Parlament Europèu…. per aver deputat per zòna que nos vòlon pas representar.

Lo parachutatge de Jean-Luc Mélenchon val lo parachutatge de Marine Le Pen, a totes los nivèls ; es la crisi de la partidocracia republicana francesa.

-°-

Pichon apondon a l’anticapitalisme de l’esquerrisme francés o espanhòl, los grands jacobins d’Euròpa:

De l’utilitat de l’Estat ?

Personalament, cresi pas que l’Estat francés fosquèsse utile per Occitània, es puslèu lo contrari del fach de sa constitucion, ontologicament facha per una plutocracia de dreita o d’esquèrra (la dreita e l’esquèrra estent concepte creat a la dicha revolucion de 1789, per designar los qu’èran a la dreita o a l’esquèrra del rei, ara es un president ; mas res a cambiat).

Lo principal problèma de la societat liberala europèa es que fabrica truands de la finança, es de dire personatges que gánhan fòrça argent (en sortir de las escòlas que totes lor avèm pagat), se fabrícan rendas enòrmas, e las van installar ...a Nòva-York, ambe financièr truand coma Madoff, e cortièrs en finança parisenca, puslèu de Neuilly/Seine. Lo problèma es pas lo revengut, o sa nautor, lo problèma es saber de quina faiçon es emplegat, aprèp l'aver obtengut sobre l’esquina d'un ensemble comercial ambe 'frontières naturelles', que lo mercat es fabricat per un sistèma jacobin, mercat que se protegís tanben ambe lo verbiatge nacionalista d'esquèrra.

S'espèra del politic, fosquèsse jacobin e nacionalista d’expansion francesa, s’espèra que fasquèsse de regulacion, e aital los plens poders donaràn a l'esquèrra lo dreit de non dire qu'an pas agut lo poder d'o far !

O cal plan dire, la renda a jamai favorizar l’economia d’occitània, perqué las bancas son encara un còp parisenca. Los Bascos l’an plan entendut, lo jorn que fabriquèron, aquò farà mai de 25 annadas, HERRIKOA per investir en País Basco e per la lenga basca. S’esèra dels rendièrs occitans que fasquèsse parier en Occitània, enluòc de pregar per la santetat de l’empèri republican francés, lor mercat per atribucion, alara qu’an un mercat per identitat que los espèra aquí, en çò nòstre.

Las rendas de las grandas entrepresas e dels capolièrs son degudas principalament a l’existéncia d’un Estat protector, l’Estat-mercat fabricat pels reis francs ; es lo meteis Estat protector que l’esquèrra anticapitalista creis encara, en pregar als sant servici public, qe son mai o mens la persisténcia de l’Estat jacobin, e de las seunas errors economicas ; es la paradòxa del nacionalisme d’expansion, es l’avuglament.

L’Estat jacobin a fabricat sas casta de quadres de nauts nivèls qu’an lo dreit a la renda, e qu’an lo dreit de la desgalhar a Londras o a Nòva-York ; quines gropes –quadres- per administrar d’un autre biais Occitània ? Quines fncionariats per Occitània ? Ont son las escòlas de formacions nòstras ?

Qu’es aquò l’Estat francés ? L’avètz aquí en portada d’una revista ultra-catolica, nacionalista e francesa :

S’oblidarà de dire que lo mitan ultra-catolic francés viu del mercat-nacional francés, e de las seunas expansions economicas ; per aquesta expansion e per la finançar, lo sistèma vaticanesc li es estat pron utile.

fRANÇA : Lo cambiament de la plutocracia

Nos pausèm sempre la question, de que son aquestes partits que prepáusan lo cambiament de paire en filhs ? O de paire en filha ?

E nos pausèm tanben lo problèma ambe la familha Le Pen, de paire en filha …. E es plan clar, son los militants dels dos partits que fan aquestas causidas de candidaturas, e la question se pausa tanben de la qualitat de causida dels electors sul tèma, quin es lo programa, e podèm votar per aquel o aquese programa ?

E la politica de la plutocracia se podrà resumir aital, de Portugal, Grècia, Espanha, fRANÇA e Itàlia, mai tanben Irlanda, Danemarc, Àustria, Malta, Chipra, Reialme-Unit, Belgica, Polònia, Suèdia, Finlàndia, etc.

La rason es benlèu que los elegits an espèr de tornar trabalhar dins lo mitan bancari ? Quí sap ? O auràn mestièr de la moneda del sistèma bancari per poder sortir ennaut del sistèma politic ?

Nadine Morano a encara quicòm a dire

Dins l’actualitat, podèm sempre notar la sapiença en boca, e sobretot ambe Nadine Morano avèm l’expression de l’excepcion francesa, l’ignorança, es de naut nivèl. Encara publicat dins un vertadièr jornal engatjat Le Figaro, pareis qu’a La Bastille dins la santa capitala vòstra, París, per la fèsta d’ièr i aviá sonque bandièra estrangièra. Ai entendut tanben un discors del 1er de mai, que confirma que lo roge es estat confondut ambe aquesta bandièra, èra un discors del 1er de mai d’un president ara sortent, e donc un candidat qu’a question de se pausar sobre las personas que li escrívon los devís :

Nos cal informar los elegits locals de l’UMP e los futurs candidats UMP, los que confóndon patués e occitan, que, alara, la bandièra occitana es roja, e lo simbòl de mantunas regions de l’Estat francés actual ; sèm estrangièrs perqué sèm pas francés (nacionalitat), mas avèm lo dreit de vòt (ciutadanetat) dempuèi que sèm pus subjecte del rei. Constatam çaquelà que Versailles o Neuilly/Seine es largament elonhada de las realitats de las províncias que las volètz purament ‘gauloise’ e quitament de la sapiença normala dels èstres umans de la planèta !

E òc, avèm remarcat un drapèu roge a La Bastille, e gràcia a Internet l’avèm en fòto. Puèi coma sètz pas pron informat a l’UMP, vos ai decidat d’indicar mantunas causas ligadas a las resultas de las eleccions passadas, per exemple una orientacion istorica e sociologica clara dels vòts :

Pel drapèu francés, me sembla que lo son emplec lo mai bèl, serà aquel qu’un artista de Niça n’a trapat l’usança, dempuèi que son estats annexats, en 1860, sembla que la bandièra francesa fosquèsse sonque un produït d’importacion forçada e de neteja corporala dins los comuns, coma lo vòt nacionalista francés e sa populacion parisenca de retirats tricolorats.

Acabi de recebre la promocion de Minute, ajuda a melhor entendre çò qu’es lo nacionalisme francés, es aquel que nos a trobat la guèrra d’Argèria per bastir una França de Dunkirk a Tamanraset…

…en panar lo tresaur dels Turcs per poder finançar las campanhas electoralas bonapartistas.

La meuna part de vertat : lo mentidèr s’en va, of !

La bèstia es mauribona, la cal acabar dimenge 6 de mai 2012

I a pas mai arrogant qu’un sistèma politic que se sap pas criticar, o quitament se sap pas presentar melhor qu’en fasèm la promocion dels chars sovietics que son a man d’arribar sobre las plaças dels pichonetons vilatges republicans franceses, e aiçò dempuèi la capitala politica de Provènça…

Avèm viscut doás setmanas, pietadosas, e sense cap interès politic.

Mas l’urgéncia de sortir d’equipa UMP-NC es estada afortida per totas las presas de paraulas, avèm poscut mesurar en aumentacion, totes e totas, que lo nivèl de l’expulsion que lor cal per necessitat politic, per tornar al monde real.

Ai çaquelà recebut, come sempre de l’extrèma-dreita, un òrdre de batalha per l’aprèp 6 de mai 2012, vist que «fRANÇA seriá encara amenaçat per l’antifRANÇA», an pas cambiat dempuèi l’assassinat de Joan Jaurès ; fins ara, ai agut l’impression que lo nacionalisme francés èra pron plan partatjat, ambe una granda diferéncia del costat socialista, unes socialistas sábon la diferéncia entre ciutadanetat e nacionalitat, çò qu’es brica lo cam dins lo camp de la terror (o al MoDem tolzan, o al PRG o al Alliance Centriste, e parlèm pas ni del FN o dels Identitaires), camp que tòca tanben l’extrèma esquèrra jacobina occitana de l’universitat de Montpelhièr (PdG, PCf, LO, NPA).

Donc, per las errors de 10 annadas de govèrn UMP-NC, e per evitar d’aver la primièra d’aquestas errors encara al cap de l’estat, e coma l’a dich François Hollande a Tolosa, «cal esborrar la primièra de las errors», Nicolas Sarkozy «coma president de la republica», supausada republica dins l’Estat lo mai antidemocrata d’Euròpa.

Non podèm pus acceptar que la bandièra roja, la basa de la color de la bandièra nacionala occitana, posquesse aital èstre desvalorizada pel personal politic o per l’error de President dins los seus discorses, una sampitèrna apologia de las ignoranças francesas.

Aital doman votarai per eficacetat politica, per François Hollande :

E per l’imne nacional occitana, que caldrà cantar per la sortida de l’arrogança nacionalista francesa del poder central, podrèm picar sobre la bandièra, lo site occitania.org vos donarà lo ton !