arcuèlh

dijous, d’abril 25, 2013

Occitània, tèrra de conquèsta parisenca

Los Franceses son arribats en Occitània ambe las armas a la fin de l’Edat mejan, dins los caps de la populacion ambe l’escòla de Jules Ferry e del personal professoral de tot escantilh. Lo parachutatge de personal politic es una especialitat de la partidocracia francesa, e mata aital una pensada politica que posquèsse sortir d’Occitània, demai, aquel pensada es supausada èstre representacion a París pel país nòstre. Aqueles parachutatges son incomprenedors dins d’autras partidas europèas.

Se cal recordar lo parachutatge de Lionel Jospin en Nauta-Garona, per preparar lo seu CV per la campanha electorala presidenciala, campanha que li serà pas favorablas per d’autras rasons. Coneissètz pas lo vilatge del parachutatge ; es normal la memòria istorica es pas lo fòt, ni de la premsa locala, ni dels militants politics, quitament los de sciéncias politicas a Tolosa, Bordèu à Ais…

Es lo meteis fenomèn que Jérôme Cahuzac, parachutatge pel Parti Socialiste a Vilanèva d’Òlt alara qu’i aviá gaire de «candidat potencial» pel PS local (qu’es aquò un candidat potencial pel sistèma partidocrata ? Es un candidat que se podrà contra-rotlar e sense basa militanta), puèi deputat, alara avèm lo parcours cort de .... ministre contra la frauda fiscala. La partidocracia republicana mata la democracia.

E segurament, la lista dèu èstre corteta, ai pas tot en cap. Puèi cal apondre que la dreita faguèt parier ambe Alain Juppé per remplaçar Jacques Chaban-Delmas. La partidocracia nais a París, e governa lo país occitan per l’ennaut, aquò se sona ambe una parafrasa : «le chef a toujours raison» e los militants de la basa son totes paures piòts sonque utiles per far nombre dins las aulas de reünion, e aficar, çaquelà ! Cal aver pietat per els, creson a quicòm e sistematicament, pel sistèma partidocrata, se lor enleva lo dreit d’aplicar un programa o de trapar un candidat dementre los lors rengs, e non pas a París.

Partidocracia socialista e cumul de mandat

Christophe Borgel es segurament un brave òme ; lo problèma es pas el, lo problèma es lo sistèma aquel que fabrica partit desvalorizat per fabricar aquel tipe de maquina antidemocratica, e que frena una reala representativitat de las sensibilitat de las populacions.

Christophe Borgel es simplament un professional de la politica, e res d’autre.

Es lo meteis sistèma que regretarà que l’estrèma-dreita o extrèma-esquèrra emplegèssen lo meteis modèl per arribar al poder ! Al poder centralista francés…. I a realament urgéncia de cambiar de sistèma politic, e pas simplament de numèro a la republica.

Aquel fenomèn corrent dins l’Estat francés pròba que fRANÇA es pas un Estat democratic, mas una plutocracia partidocrata. Aquò amerita de boicotar las eleccions.

-°-

Las practicas dels deputats e senadors de l’Estat francés a prepaus de l’immobilier es puslèu question de privilègi ; aquel 0 % per un emprunt es causa que fabrica una primièra pagina dins un jornal de Montreal, mas pas a París, jamai a París ; de mai, aquela pagina parla d’un sindicalista ! (aquí tanben avèm causa de dire ). Donc, val melhor èstre deputat e senador de l’Estat francés que non pas conselhièr regional d’Iscla-de-França o d’endacòm, Marianne ne parla jamai d’aquesta comparason.

Sindicalisme e 0% d'interès