arcuèlh

dimecres, de juny 19, 2013

Ipocrisias politicas d’esquèrra e avuglats

Molac Aquò d'Aquí

Lo deputat Molac explica : "avec la loi Peillon on n'était jamais allé aussi loin en France " Vertat ? Podèm espetar de rire ?

La lei Refondation de l’École es emplenada d’avançadas en çò que tòca l’ensenhament de las «langues régionales». Mas seràn aplicadas ? Se son pas aplicadas, podrèm escriure qu’es de fumisteriá d’esquèrra, una fumistariá Régions et Peuples Solidaires (UDB, POC, PNC, etc.).
Perqué pensar que l’estructura nacionalista de l’Éducation nationale seriá cambiada per una lei de refondacion, malgrat lo títol, sabèm que l’aplicada serà gaire impossibla per çò qu’es considerada jà coma anti-França, e donc anti-administracion francesa, perqué son els que decidiscan dedins l’Estat bonapartista francés.
Concernant l’aplicacion d’una de las dispausicions pro-lengas ditas regionalas, la possibilitat d’inscriure los seus dròlles dins un establiment pròche e que prepausa l’opcion, sense explicar coma s’aplicarà, es una fumistariá politica de primièra. Encara un còp, la «langue régionale» bretona es benlèu adaptat al problèma, mas pas brica l’occitan.
Quora se sap, que tota reforma passa primièr per destrusir l’ensenhament de l’occitan, los rectors e inspectors d’Acadèmia an mestièr d’una autoritat superiora per vigilar, contra lo lor extrème nacionalisme lingüistic francés.
Se l’occitan a mestièr d’una lei particulara, es evident que serà anti-constitucionala, vist que l’egalitat es un tèrmi essencial del verbiatge que sol nos pòdon escupir coma discutida politica, mas qu’es luènh d’èstre una realitat politica de terrenh.
E se las quitas circularas son de sortidas per setembre, çò que dobti vist la coneisséncia qu’i a sul tèma dins lo ministèri d’esquèrra (causa donada en reünion publica pel meteis deputat Molac a Tolosa), l’aplicacion es pura conjectura per encara un còp enganar lo public occitanista (ambe l’assentiment dels coorporatismes de tot escantilh) ; l’engana arriba dels militants socialistas que son a la tèsta de las associacions oficializadas coma sola interloctricas potencialas (la causa se faguèt simplament, al moment d’una demanda socialista de veire una sola testa militanta per discutir, la causida d’una tèsta vòl dire una tèsta socialista al cap de l’associacion que crida) ; cal dire que se n’i aviá d’autras, ambe punt de vista diferent, los sistèmas socialistas en plaça farián tot per evitar las loras preséncias, ez quitament lor fabricarián incapacitats politicas; aquò se sona estalinisme.
De que carreja la Loi de fondamentalament novèl per l’ensenhament de las lengas e culturas de França ?
La magnifica frasa que sembla èstre considerada coma una avançada « l’enseignement des langues régionales sera favorisé ». L’ensenhament de las lengas ditas regionalas serà favorizat ; a ! Perqué fins ara, l’èra pas ? Res qu’aquela frasa pausa lo problèma ; quí farà cambiar radicalement aquel sistèma nacionalista, nazional-expansionista, d’un sistèma coorporatista e socialista, franchimand de tricolorizacion forçada o aficada coma una revendicacion de los que vòtan FN ?
Un rector questionat respondrà al melhor qu’a pas los mejans de desvolopar un ensenhament, e farà coma de costuma, i a parents que los vòlon ? … e te caldrà trapar los mejan d ela demanda, per cercar los parent, sense mejans dinerièr. Perqué ? Non pas per èstre contra l’occitan ; Li caldrà explicar a la seuna administracion –nacionalista franchimanda- que l’argent s’en anirà en prioritat a l’occitan ; mas per quina rason ? Senon la simplassa volontat del rector ; la configuracion pòt agradar al sistèma politic del POC (majoritariament ensenhants e que la paga arriba de l’Estat francés), mas es luènh de las realitats.
La lei es pas al nivèl de l’enjòc de societat, es al nivèl dels frens enòrmes del sistèma ; es una lei de mai que servirà a res. Lo sistèma es la melhora garantia que res se podrà desvolopar sense aver assegurar l’inutilitat d’aquest’ensenhament. E puèi, fòra que l’ensenhament bilingüe es mençonat dins un papier legalista, se trapa atanben un article sobre los elements de cultura, emplegable per tot aluzerpit ensenhant (vist la formacion universitària, es raríssim). Ambe la lei, al mens seràn protegits pel coorporatisme e lo sindicalisme nacionalista francés, donc es una avançada per els, e donc se comprendrà lo ròtle de la FELCO, un ròtle coorporatista, utile donc.
La lei, es un pas significatiu, pel sistèma poltiic qu’aital trapa una utilitat ; mas segurament pas per aver una eficacetat a longtèrmi per las lengas menaçadas e favorizar lo desvolopament dels projectes dels locutors e de las locutriças ; vertat i aviá res abans. La precedenta lei, de 2005, explica simplament que l’enseignement des langues régionales est possible dans le cadre d’une convention avec les Régions. Traduccion : un locutor occitan o una locutriça occitana aurà de pagar a l’Estat e a la region per aver un ensenhament ; se sona discriminacion republicana, pagar dos còps per aver quicòm que deuriá èstre republican, es de dire una necessitats pels pòbles de França.
La lei pòrta una obligacion pels establiments escolaris d’un ensenhament de las lengas regionalas (territorializadas) mas s’explica pas coma van trapar los ensenhants, e vist que las formacions son pas adaptadas, que faràn per las reformar las formacions ?
Podèm èstre satisfait de la resulta ? 
Per me, non bravament non, lo jorn de la manifestacion de Tolosa, i a desculotadas que se son perdudas !
De mai pareis “que sèm tornat de luènh”, vertat vist que lo personal del ministèri de l’educacion es incompetent sul subjecte. Lo gabinet del ministre es informat per una administracion qu’es tot levat sincèra per donar estadisticas seriosas sul tèma, e las presentacions dels modèls (es demandar a AREVA de presentar lo nuclear), e donc es una administracion bisonors qu’es aisidament manipulabla, per aver acceptat amendament contra-productiu abans la primièra lectura de la lei ; es aisit d’entendre, per sabordar una lei, e de votar non, puèi i aurà consequéncias politicas, mas mai discretas, es negar lo peis dins las prepausicions esmendamentàrias, es mens fòrt, mens mediatic, mas sembla mai discret, e eficaç (aquí o son !). E sabèm dempuèi l’afar del mètro a Tolosa, que, quora lo debat es realament installat, l’argumentacion occitanista ganha contra la reaccion nacionalista republicana francesa; cal que posquèsse èstre installada, e aiçò, lo sistèma republican es bravament un sistèma que ne vòl pas d’aquel debat.
Las pressions politicas son pus sufisentas, vesèm la resulta al Sénat ! Lo nacionalisme francés es tornat autanplan viste.
Quant al tèxte de segonda lectura a l’Assemblée nationale, valiá melhor lo daissar dins l’sstat al ministèri d’Estat; los deputats de l’Assemblée nationale èran jà prevenguts de las pressions, alara an fait un “trabalh” legislatiu discretonet per demesir l’afar, al maxímum de discrecion.

La sola causa que podèm confirmar es qu’aquesta lei pròva un còp mai que las institucions representativas francesas, tocada pel sindròma Enric III de Navarra, son pas capablas de fabricar una lei sus subjectes antinacionalista francés, per las lengas mesprezadas pel meteis nacionalisme francés.

Per clavar la lei, qu’a res de fondamentala, oblida los modèls d’ensenhament… lo modèl francés interdit la preséncia dels parents dins las escòlas d’Estat.

Aigats en Gasconha Libération

-°-

Acabi de recebre un comunicat del Partit Occitan, que me sembla d’un grand interès.

comunicat del Partit Occitan Identitat e identitari

Per seguir, las explicacions educativas que fauta a tot l’occitanisme, e principalament a l’universitat francesa de letras occitanas, vos conselhi lo bilhet Tolosa de ToulouseInfos, sul tèma de la Ciutadanetat, la Nacionalitat, e los Administrats.