arcuèlh

diumenge, de juliol 07, 2013

al entorn de la Felibrejada, inocéncia !

Soi estat a la Felibrejada de Brageirac 2013, sonque la jornada de dissabte e ai escotat lo programa en directe de Bleu Périgord.

Se l’inocéncia occitana matava, aquesta dimanjada e son que 5 oras lo dissabte e una ora trenta, de directe sus Bleu Périgord, l’afar auriá matat mai de 150 militants o totes los politicians presents !

E, debutar, a l’entrada una emplegada municipala explica a una residenta l’afar : «C’est la fête de la Félibrée», quid de la lenga ? Quina de la revendicacion ? Quid de la transmission ? Car es plan la «fèsta de la lenga occitana, sonada Felibrejada», pas un panèu per indicar Felibrejada, res ! Amai l’aficha oficiala explica que las animacions son a gratís, e sembla qu’en francés ‘gratuit’ vòlgue dire 3 € lo dissabte e 5 € lo dimenge. Uèi es pas la «moissonneuse-batteuse» que m’a fautat, mas puslèu una logica per aquesta fèsta de Brageirac ; alara es pas la fauta del Felibrige (la maquina a chècs es estada sollicitada, ambe succès), mas puslèu dels elegits e de las elegidas de Brageirac, totas las colors politicas mescladas. Farai la remarca de la bandièra occitana plantada sus la finèstra de la faciada de la deputada locala, tenguda per un fial de l’eletricitat del bastiment ; imaginatz una bandièra francesa aital plaçada; jà fautava de dignitat.

IMG01149-20130706-1736

La frasa que retendrai par descriure la jornada de dissabte es : «es mai aisit de trapar una banana d’apelacion del Segalar a la Felibrejada, e que parla plan occitan, qu’a Brageirac un nom de restaurant de nom occitan ?!?! » E aiçò es degut principalament al personal politic de Brageirac que de l’occitan, fins ara, ça sembla, n’an res de fotre ! Abans o aprèp la felibrée, es un moment politic complicat de passar.

Segalar

Donc a Brageirac, l’ensenhament de l’occitan es nullíssim, es la chifra de zèro qu’entendre dire mantunes còps per Bleu Périgord dins lo programa en “occitan ET francés” ; e pel programa en francés, res non ne parla seriosament del problèma, en occitan E francés ? Joanda es programa per Bleu Périgord, France Bleu e es alara presentat coma una granda victòria, es un pauc coma la lei Deixonne revotada en 2013 ! Una granda victòria per non pas aver recuolar … avèm aital una cançon miraculosament difusada, mas debuta en francés ! E lo risc politic es gaire, aurà calgut a Joanda d’abandonar Zapata, per donar de la cançon sense contengut per èstre difusat !! Avèm la fotografia d’una volontat politica d’aver res. E quora fan quicòm, pensan qu’ambe una lei votada a París las causas se faràn mai aisidas ! Sembla que los militants politics engatjats, coma los animadors engatjats de Bleu Périgord, fasquèssen mai trabalhar lo servici de la sopa que non pas la presentacion de la realitat desastrosa de la preséncia de l’occitan a Brageirac.

IMG01135-20130706-1650

Debutèm per l’entrada de la vila que –ambe vièlhs e grands esfòrçes- es tanben en occitan ; mas sobre un panèu ambe letras verdas e de dimension redusida ; aital avèm jà una ierarquizacion de las doás lengas, lo pichon panèu per la lenga inutila o clientelista, la lenga de la Felibrejada ; ai, inocentàs, pensat que lo panèu seriá al mens cambiat per renovelar las seunas colors passadissas.

Lo mai extra-ordinari es que los meteisses elegits nos fan discorses de granda elloquéncia felibrenca, mas que lo contengut es voide d’accions concretas.

Vos parli pas simplament del discors aficat e voide sobre l’identitat de l’aglomeracion de Brageirac ; un lengatge tecnocratic de naut nivèl, per dire quasiment RES ! Es un grand classic francés ; se cal alara questionar se val lo còp d’aver aglomeracions d’aqueste escantilh, un escalon de mai (que caldrà pagar !), per destrusir lo discors politic ambe la tecno-estructura franchimanda ! e un personal politic local que l’accepta … sense res dire, ni aficat de l’identitat occitana del país de Brageirac, a cada moment e pels sègles futurs.

identitat brageirac

Per la discrecion lingüistica, vesi pas mai que la discrecion protestanta de Brageirac ! Que fan los protestants per explicar perqué la lora Bíblia sonque es dins la lenga del rei ? En país occitan … Avèm crotzat Mormonds en dintrar dins la vila felibrenca, n’en sortissián (benlèu una victòria de la Felibrejada, els tanpauc pas informats), l’an aisida aqueles en dintrar dins un sistèma de destruccion lingüistica protestanta en país de Brageirac.

IMG01131-20130706-1648

La fòto indica clarament qu’i a pas una mendra politica de signaletica en doás lengas a Brageirac.

Vesetz, ai cercat sense succès productors de vins que son capables de far visitar en lenga occitana las cavas. Quitament al sindicat dels productors i an pas pensat !

E totes aqueles problemasses, seriá la fauta d’una guèrra «entre los partesans del LOU e los partesans del LO», segon Gerard Berardo de Lou Dalfin. Segur que se cal pausar la question de la qualitat dels arguments dels defenseires de la lenga occitana en tèrras cremadas, mas vóler veire un sol cap, es jà una pensada politica ; Stalin o Hitler, Franco o Napoleon, Mussolini o Cromwell volián veire un sol cap ; lo regiment dels dragons vòl veire un sol cap pels desfialats. Es la pensada del personal politic d’Occitània, que son els los primièrs a aver capèlas politicas dedins la partodocracia que los fan elegits o elegidas. Vos ai pas parlat de la reina del Felibrige, ela que fabrica separatisme, e digun ne parla !

Per astre lo dissabte de ser, avèm bravament dançat, una granda assisténcia, e soi partit crevat d’aver dançat, e crevat d’aver argumentat.

Per evitar l’independentisme felibrenc, los elegits avián installats un parafuòc ; las flors del monument als mòrts. Tres flors de colors diferentas, las colors felibrencas èran plan gardadas nacionalistament per las colors de la dictatura lingüistica francesa.

IMG01121-20130706-1605IMG01122-20130706-1605IMG01123-20130706-1605

Los dicorses èran segurament polidets …. mas la realitat del terrenh mostrava una paur franchimanda, aquela de l’etnisme lingüistic, aquel etnisme que fòrça los Occitans de se far matar a las guèrras francesas, republicanas e colonialas, d’èstre forçats d’apréner la lenga de l’impèri republican (e de trapar aiçò normal, e gente, en confusion de gènre, alfabetizacion e francizacion) e tanben l’etnisme francés que susvelha que res non cambiarà, a la Felibrejada o endacòm mai, dins lo recanton triste de Brageirac.

-°-

Via Catalana :

Via Catalana