arcuèlh

dijous, d’abril 25, 2013

Occitània paga un sistèma republican, fRANÇA

Dos documents fan la fotografia dels projectes republicans franceses, es de dire los projectes centralistas franceses, sempre contra lo pòrtamoneda dels Occitans, dels ciutadans franceses e de cultura e lenga occitana (mesprezats per la lei constitucionala parisenca). Los dos elements son de las entrepresas VINCI e Thalys (parlarèm del TGV cap a la santa capitala dempuèi Tolosa) ; vos demostrarai de quina manièra.

1 / VINCI es una entrepresa financièra del 78, qu’a crompat las autorotas qu’èran vendudas per l’Estat UMP-NC del temps del govèrn Nicolas Sarkozy. Aital avèm poscut probar que las votacions UMP èran pas faita per desvolopar una politica per totes mas una politica per un nombre redusit d’entrepresas situadas dins un triangle plan conegut delk departament de las Yvelyne, 78. VINCI anuèch es capable aital, ambe los peatges encaissats e sempre en aumentacion, de contra-rotlar la premsa e lo contengut de la premsa, en plaçar o pas publicitats.

Vinci Peatge per Occitània

Actualament, son los migrants parisencs que págan a Air France o a Vinci per venir trabalhar a Tolosa. Per astre d’aver d’Alemands qu’an volgut del pòl aeronautic europèu a Tolosa e non pas en region parisenca. Mas dins los documents Vinci se tracha encara de torisme per Occitània ! La segonda region de creacion d’entrepresas en fRANÇA es Provènça e Ròse-Alps, mas se tracha encara de torisme per Vinci.

Al moment que la Comission Europèa demanda mai de potencialitat de movement pel trabalh en Euròpa, las entrepresas parisencas pensan encara Occitània coma lo reire país (Estat) de las vacanças dels quadres parisencs ; e los quadres parisencs dins d’estudis recent, pensan que val melhor trabalhar dins lo … Sud-Ouest, Oèst d’Occitània, Aquitània, Bordèu, per èstre clar, e pensar mondial, donc non pensar coma un francés.

Puèi avèm un personal politic que nos explica que cal 3 oras de TGV per arribar al cuol del monde, es de dire a París perqué i son deputats, o senadors, segurament. Donc lo meteis personal politic, qu’es assegurat d’aver rason per e gràcia a la partidocracia paracadista, nos explica que cal pagar per aver la LGV-TGV entre Bordèu e Tolosa, senon i a l’amenaça d’un segond aeropòrt coma per NDDL, l’ayraultpòrt. Mas çaquelà, ToulouseInfos explica que aquò se debana mal coma l’aviá previst los ecologistas, membre de la majoritat del Conselh Regional, e oposat aital a la majoritat LGV-TGV, PRG-PSf-FdG-UMP-UDI (tot aquel monde a pas encara comprès la geografia de Tolosa, ça sembla !).

Dons coma la geografia logistica de Tolosa es pauc coneguda se cal pausar la question, en 3 oras que se fabrica dins un TGV del grope financièr SNCF, dincal moment que serà privatizat per «melhorar lo mercat-Estat-nacion, fRANÇA», segur nos explicaràn. O sabèm perqué en 3 oras los parisencs son jà acostumats d’anar a Lyon (mens), mas tanben a London, Amsterdam o Brussèllas, lo Thalys !

Justament l’entrepresa Thalys s’explica dins una publicitat :

Image (49)

Pensatz que los Tolzans s’auràn interès d’arrestar a Montalban, e-n Agen, Marmanda, Lengon o La Reula ? Legiràn Playboy ! Donc la LGV-TGV es principalment faita pels mascles, segurament los que fan la granda majoritat dels quadres republicans e jacobins franceses, o dels quadres de las grandas entrepresas ; se tracha del mercat-Estat-nacion dessenhat per un Mazarin un còp èra, un Mazarin que regretada que las republicas italicas fosquèssen pas mai grandas, e sembla qu’avèm pas cambiat de paradigme al XXIen sègle, malgrat las novèlas tecnologias intalladas pels Conselhs Regionals e qu’an costat bravament mens car qu’una linha LGV, financiarament e tanben en territòri agricòl desgalhat, pel plaser de legir un PlayBoy, minjar mèrdas mondializadas e formatadas, legir la pravda (la lectura del regime foncionarial, e legit per totes los naut-foncioanris per èstre rassegurats que lo sistèma damorèsse en plaça), o picar sus un computer coma l’auriá justament poscut far per s’aplegar ambe d’autres quadres de la meteissa entrepresa o administracion sense avec cambiar de sièti, o de geografia de trabalh (en aver estauviar en logistica de desplaçament), e sense aver costat en investiments gròsses, costat a totes sense vóler pagar aquel còst ; e non lo public concernit vòl pas pagar aquel investiment, non es clar.

Car me sembla desrasonable que los foncionaris franceses (antidecentrlaizacion per la majoritat car sòci de FO) e los quadres de las grandas entrepresas del mercat-Estat-nacion fRANÇA volguèsse pas pagar lo còst de la LGV, en per exemple fugir de l’Estat francés, fortuna faita ! E quitament o fasquèssen pagar per institucions que se fan los primièrs turiferaris (Foncionaris de FO) de la decentralizacion, tot en valorizar las incapacitats logisticas de l’Estat centralista.

Divendres Le Figaro

Cal recordar als elegits locals e a las elegidas localas, aqueles/as qu’an pas en cap la geografia locala, Tolosa es a la similara distança de Barcelona que Paris-Gara-de-Lyon de la vila-capitala de Lyon ! Donc, perqué avèm pas encara de TGV sus BCN ? Perqué ? Per nos estauviar de passar pel cuol del monde centralizar e que se trufa de nosautres cada jorn per la television d’Estat (privat o publica), per las publicitat de las entrepresas installadas pel sistèma centralista ? Enluòc de pagar per la civilizacion del temps perdut, la republica francesa, val melhor pagar per los que trabálhan en país nòstre, per melhorar la vida reala de los que son al país mesprezats, non ?

Occitània, tèrra de conquèsta parisenca

Los Franceses son arribats en Occitània ambe las armas a la fin de l’Edat mejan, dins los caps de la populacion ambe l’escòla de Jules Ferry e del personal professoral de tot escantilh. Lo parachutatge de personal politic es una especialitat de la partidocracia francesa, e mata aital una pensada politica que posquèsse sortir d’Occitània, demai, aquel pensada es supausada èstre representacion a París pel país nòstre. Aqueles parachutatges son incomprenedors dins d’autras partidas europèas.

Se cal recordar lo parachutatge de Lionel Jospin en Nauta-Garona, per preparar lo seu CV per la campanha electorala presidenciala, campanha que li serà pas favorablas per d’autras rasons. Coneissètz pas lo vilatge del parachutatge ; es normal la memòria istorica es pas lo fòt, ni de la premsa locala, ni dels militants politics, quitament los de sciéncias politicas a Tolosa, Bordèu à Ais…

Es lo meteis fenomèn que Jérôme Cahuzac, parachutatge pel Parti Socialiste a Vilanèva d’Òlt alara qu’i aviá gaire de «candidat potencial» pel PS local (qu’es aquò un candidat potencial pel sistèma partidocrata ? Es un candidat que se podrà contra-rotlar e sense basa militanta), puèi deputat, alara avèm lo parcours cort de .... ministre contra la frauda fiscala. La partidocracia republicana mata la democracia.

E segurament, la lista dèu èstre corteta, ai pas tot en cap. Puèi cal apondre que la dreita faguèt parier ambe Alain Juppé per remplaçar Jacques Chaban-Delmas. La partidocracia nais a París, e governa lo país occitan per l’ennaut, aquò se sona ambe una parafrasa : «le chef a toujours raison» e los militants de la basa son totes paures piòts sonque utiles per far nombre dins las aulas de reünion, e aficar, çaquelà ! Cal aver pietat per els, creson a quicòm e sistematicament, pel sistèma partidocrata, se lor enleva lo dreit d’aplicar un programa o de trapar un candidat dementre los lors rengs, e non pas a París.

Partidocracia socialista e cumul de mandat

Christophe Borgel es segurament un brave òme ; lo problèma es pas el, lo problèma es lo sistèma aquel que fabrica partit desvalorizat per fabricar aquel tipe de maquina antidemocratica, e que frena una reala representativitat de las sensibilitat de las populacions.

Christophe Borgel es simplament un professional de la politica, e res d’autre.

Es lo meteis sistèma que regretarà que l’estrèma-dreita o extrèma-esquèrra emplegèssen lo meteis modèl per arribar al poder ! Al poder centralista francés…. I a realament urgéncia de cambiar de sistèma politic, e pas simplament de numèro a la republica.

Aquel fenomèn corrent dins l’Estat francés pròba que fRANÇA es pas un Estat democratic, mas una plutocracia partidocrata. Aquò amerita de boicotar las eleccions.

-°-

Las practicas dels deputats e senadors de l’Estat francés a prepaus de l’immobilier es puslèu question de privilègi ; aquel 0 % per un emprunt es causa que fabrica una primièra pagina dins un jornal de Montreal, mas pas a París, jamai a París ; de mai, aquela pagina parla d’un sindicalista ! (aquí tanben avèm causa de dire ). Donc, val melhor èstre deputat e senador de l’Estat francés que non pas conselhièr regional d’Iscla-de-França o d’endacòm, Marianne ne parla jamai d’aquesta comparason.

Sindicalisme e 0% d'interès

Marianne, etnisme del primtemps francés.

De temps en temps se parla de l’abandon de la promessa 56 de François Hollande et de la seuna aligança politica al govèrn actualament ; s’acaba d’aver lo sosten clar de Marianne ambe l’article següent, ne farai una critica aprèp.

Se cal recordar çaquelà que la promessa 56 fasiá partit d’un programa, programa qu’es sistematicament argumentat per votar «l’egalitat dels coplas omosexuals» pel maridatge ; çò que vertadièr, real, pels gais e lesbians, una comunautat de l’Estat francés (e que se vòlon pas comunautaristas), perqué unas autras comunautats (que se vòlon pas mai comunautaristas) e qu’an fait votar François Hollande perqué an legit la promessas 56, serián pas fondat de veire aplicar la promessa 56 per la majoritat actuala ? Çò qu’es realitat per una majoritat Taubira pel «maridatge per totes», seriá pas la meteissa majoritat per cambiar una autra discriminacion lingüistica francesa.

Nationalisme français Marianne

L’illustracion de l’articl es çaquelà clar, se tracha plan d’aver una visibilitat de la lenga dins las regions administrativa francesa ; mas de que còst aquel panèu quora se sap que los departaments an dempuèi longtemps regulat aqueles cambiament perqué còsta lo mens possible, e l’pondon en breton (aquí) es d’un còst d’una marga matenatica o dinerièra pichonetona.

Se podrà e deurà aital legir l’article de faiçon engatjada ; aquò pròba que Marianne a causit lo camp del nacionalisme francés de netejament lingüistic, en companhiá d’una nacionalisme que se vòl èstre «la diversitat lingüistica ambe la francefonia», es de dire la paradòxa d’aquel nacional-expansionisme francés.

Dins la paradòxa de Marianne podèm enclaure un autre element, la Mariana es nascuda Puèglaurenç, en Occitània ; vesèm aital qu’un idèa occitana es sancierament pervertida aquí, un còp montat a París. Marianne es donc clarament tocada per la sindròma Enric III de Navarra, París val plan una messa, o sul sicut concernit : lo mercat-Estat-nacion França ajuda Marianne a aver client de lenga francesa e pensa que l’arribada d’una autra lenga, li farà perdre clients… Aquesta fòrma de sindròma es una mutason dinerièra, venguda del politic, que podèm trapar dins lo cap dels professors d’espanhòl dedins l’Estat republican francés, que, coma Franco, an páur de perdre escolans quora lo catalan devendriá lenga unica d’un Estat independent. La páur aquesta es ligada a l’idèa simplassa : 1 Estat = 1 lenga oficiala (pensada de la terreur e del franquisme). Es de l’etnisme francés, aplicat a l’Estat francés es un nacionalisme d’expansion. Es la Terreur aplicada al XXIen sègle !

L’inegalitat republicana es alara inscrita dins la constitucion de 1992, aquela que l’esquèrra nacionalista francesa faguèt votar en companhiá de la dreita francesa ; es l’article 2 de la constitucion, un article discriminatòri que fariá, dins la constitucion turca, una impossibilitat de dintrar dins l’union Europèa, es un article discriminatòri e qu’es a mantunes còps objectes de debats (sovent estupids) al Parlament francés, e qu’a miníma son jamai estat capable de cambiar, mas d’aplicar contra lo breton e l’occitan, jamai contra l’anglés ; un exemple d’aplicacion potenciala contra l’anglés : lo jornal Le Monde publicava quatre pagina en anglés pendent doás annadas, òr aquel jornal es subvencionat per l’Estat de l’article 2 de la Constitucion frnachimanda, en contradiccion ambe los arguments que faguèron votar l’article 2 en junh 1999. La subvencion es jamai estada arrestada al jornal Le Monde !

De mai, cal saber qu’abans 1999, la lenga francesa èra pas integrada a la ConstituTion dels Franchimand, e tot virava çaquelà en lenga francesa e sonque ! Donc lo vòt d’aquel article, es un vòt l’ultranacionalisme, maia es l’expression d’una oligarquia francesa (Marianne) que trapa que lo netejament lingüistic es pas pron eficaç.

Es tanben aquel article una sindròma de bonapartisme.

Quora l’administracion non parla la lenga de las populacions, es donc una administracion que s’imposa a las populacions, es donc lo militarisme bonapartista que contunha ; es aital lo punt de vista de FO qu’es per imposar lo punt de vista de l’administracion e non pas la representacion de las eleccions. aquel biais de pensar es puslèu la marca d’una antidemocracia, coma lo franquisme o lo bonapartisme.

L’istòria que vòl que las lengas dita regionalas fosquèssen artificialas, es puslèu amusenta ; la sola lenga de l’Estat francés qu’a jamai respectat la practica de las populacion al moment de sa normalizacion es la lenga del jornal Marianne ; alara perqué l’ignorança sembla èstre la basa de l’excepcion francesa, conselharai a Marianne de legir Claude Duneton, «parler croquant», pensi que n’aprendràn fòrças abans d’escriure d’autras estupiditats d’aquel escantilh, mas que se mesurarà aital al meteis nivèl de las estupiditats de la dreita extrèma nacionalista francesa, al meteis nivèl, res d’autre.

Donc, jà o aviái escrit, Marianne es donc de plaçar dins las lordèras de la premsa francesa, parisenca, al meteis nivèl que tota la bona premsa d’extrèma-dreita francesa.

-°-

E quinze jorns pus tard … aprèp circulacion sul net d’aquel article caracteristic, Marianne publica :

Publicat per Marianne Langues régionales

Lo títol es pas de l’autor, mas del jorn … donc podèm listar los arguments coma per L’Indépendant, causa que faguèrem mantunes bilhets aprèp aquel…

dimarts, d’abril 23, 2013

Oui à l’égalité, que díson !

La comunautat omosexuala francesa aurà enfin sa lei, « lo comunautarisme fabrica leis dins l’Estat francés » coma auriá poscut dire Jean-Pierre Chevènement se l’afar èra estat per una lei per las lengas de fRANÇA.

E pòdi considerar que, coma en Espanha, aquesta lei es indispensabla ; mas dins la mesura qu’al meteis temps es estat abandonat de parlar d’una lei per las lengas de fRANÇA, la protestacion es legitima, e normala dins aquel contèxte politic ipocrita e socialista.

Oui à l'égalitéHypocrisie Politique et juriqieu françaiseComunicat de premsa LemortonEgalitat mas per quí egalitat socialista la mentida permanenta =

Lo Parti Socialiste aurà aital probat que sa prioritat èra plan la comunautarisme gai e lesbian puslèu que los Occitans, los Bascos, los Catalans, los Martinqueses, los Goadelopeans, los Bretons, los Flamands, los Mosselans, los Savosians, los Còrses, los Polinesians, los Kanaks, los Réunioneses, los Maorís,  … Lo Parti Socialiste pròba aital que l’electoralisme pòt tanben exprimir un nacionalisme de netejament etnic d’esquèrra, car la lei –promessas n°56 de François Hollande- ela es enterrada….oficialament e entendèm pus un elegit socialista o PRG per se precipitar per manifestar per l’occitan, es de dire per aver enfin aquesta lei !

Se cal recordar la lista de las messorgas socialistas sul tèma, data ! An Orient 1981, François Mitterrand adreiçat en particular a Robèrt Laffont, puèi Lionel Jospin e un Moscovici qu’a Bucaresti sap pas perqué signa un document europèu, entre 1992 e 2001 ; puèi pendent la campanha dels socialistas en 2011 avèm vist passar un Jean-Michel Baylet, una Ségolène Royal, e los Frnaçois Hollande que, el, confirmèt ambe la lista de promessas, n°56, non tenguda (granda tradicion mitterrandista).

E quitament dins la lei per l’ensenhament, res es previst per las lengas ; Peillon es filosòfe socialista mas pas per la diversitat lingüistica, per aiçò d’oblidar las lengas es alara un grand nacionalista de netejament republican, la confirmacion que lo sistèma farà pas nàisser que nacional-expansionista parisenc que fosquèssen elegits o elegidas d’Occitània e de moment que pújan a la santa París, en TGV, son sistematicament tocats per la sindròma Enric III de Navarra : «París val plan una messa» catolica e tanben un lingüiscidi republican, sense contra-ròtle real de las despensas de l’Estat bonapartista, del mercat-Estat-nacion fRANÇA, mercat electoral que sempre afavorizarà lo sistèma partidocrata.

Podèm aital considerar que l’apartheid lingüistic contunha dedins l’Estat francés que lo poder fosquèsse de dreita o d’esquèrra.

Es normal perqué son totes nacional-expansionistas franceses, e nos l’an metut plan prigond pendent la campanha de 2012 ! Son estats plan productius e fièrs d’aiçò coma ai poscut lo veire recentament dins la distrubucion d epropaganda localament a Tolosa.

 Redreiçament Productiu Nacional

L’unica solucion potenciala per aver un respecte republican e realament egalitari de las lengas en fRANÇA es clarament la destruccion del Parlament francés e lo retorn dels elegits en Occitània en país occitan, per poder aver las nòstras leis.

realitat socialista

Òc se parlarà d’egalitat, mas sobretot se pensa al comunautarisme gai e lesbian per las eleccions venentas ; los socialistas pensan eleccions abans de pensar politica.

Lo primtemps deu rire 2lògo EGALITAT

-°-

En Occitània de l'Èst, Provènça tanben a remarcat l'engana francesa del sistèma politic socialista ...

Image (47)

Lo vilatge preferit al concors TV París

Per far color locala, la television parisenca dins las seunas ipocrisia comunicativa e per servar totes los poders de programacion a París (85 % de las decisions dels mèdias televisuals franceses son parisencs) fabrica d’unes concors per autrejar un prèmi al pus folcloric vilatge “francés” !

Avèm dreit donc a comunicat per nos explicar coma votar per aquel vilatge causit per aquel o aquel ciutadan dins una region administrativa francesa ; es purament de colonialisme per eprseguir la conquèsta mediatica de las tèrras elonhadas e estranhas, aquelas que ambe las nacions mesprezadas an fabricat urbanitats elonhadas de las estupiditats parisencas. E anuèch son devengudas de mòde, e sobretot servíscan de paradísses vagals per las populacions de foncionaris centralistas franchimands o tecnocratas dels siètis de las entrepresas parisencas del 78. Es la pietat economica en escambi de la patz per las «provinces réputées étrangères» (veire mapa presentada dins mantunes ancians bilhets) e que fan anuèch pantaissar o nostalgica d’una situacion societat idealizada mas destrusida pels sistèmas politics republicans e centralistas.

Vilatge preferits

Anuèch aqueles programas servíscan tanben pels quadres ben formats a París e qu’an una enveja de sortir del bordelh centralista francés. Las regions occitanas son devengudas los paradísses per i vuire e trabalhar ; anuèch Tolosa o Bordèu, Marselha o Montpelhièr recebon mai de 5000 novèls estatjants per annadas, novèls quadres per venir trabalhar a la plaça dels autòctonas, los indigènas a quí sovent venon ara apréner a parlar ponchut coma a la television, e coma l’INA explica que se parla dempuèi l’arribada de la television en «provinces réputées étrangères».

Aquel tipe de programa es tanben per complir una causa que las Cartas de las televisions publicas an pas jamai capitat de far, respectar las populacions localas, primièr en emplegar normalament las lengas localas, «lengas de França» segon lo verbiatge politic de l’Assemblée Nationale qu’èran supausat aplicar mas que lo personal politic que votèt es estat ges capable de saber verificar se s’aplicava.

Aquel tipe de crida per votar per un vilatge favorizar lo patriotisme localista, aquel patriotisme qu’agrada al nacionalisme francés, per complir la devisa famosa : dividir per regnar, e enganar la nacion occitana. Lo patriotisme localista e regionalista favoriza aital los sondatges d’automat per France Télévision, del numèro 2, e estauvi de pensar, aital, e coma cal, a una reala television en lenga occitana, ambe un servici televisual realament en lenga occitana e per ajudar las populacion a melhor conéisser lo territòri occitan sancièr, una television pedagogica e engobala ; Donc, gràcia a totas las promessas audiovisualas escritas dedins unas cartas (en fòrma de papièr cuòl tecnocratic audiovisual), lo personal politic localista e regionalista franchimand es talament aisit d’enganar !

Sus France Télévision, numèro 3 , avètz jà vist dins lo programa en francés una convidacion d’un autor en lenga occitana, d’un militant occitan, d’un òme de teatre en lenga occitana, etc. ? Sembla que totas las fòrmas de prepausaicion televisuala francesa en Occitània fosquèsse encara dins lo procèssus d’assimilacion de la civilisacion occitana, del netejament etnic per agrandir l’espaci de poder parisenc, panar l’informacion e la vendre al nivèl mondial segon lo format parisenc (AFP jòga plan aquel ròtle, e France Télévision tanben).

-°-

Divendres Le Figaro

Avèm aquí la cobèrta pron especiala e que pròba que los Parisencs del 78, que s’enriquisson ambe lo mercat-Estat-nacion centralista republican francés e que nos fan un signe clar : ON VOUS A BIEN BAISÉ ! E aiçò gràcia a un sistèma centralista que fotrèm parlamentariament per conservar de totas las nòstras fòrças, perqué nos ajuda per nos enriquir, puèi desfiscalizarèm fòra lo mercat-Estat-nacion.

dilluns, d’abril 22, 2013

De l’interès del Manifèste Occitanista

Fòrças internautas m’an questionat per saber çò que pensavi d’aquel document ; es plan la pròba que lo Manifèste Occitanista a interessat lo meteis public que legís lo meu blòg. Quora legissèm los dos bilhets jà pareguts, 1 / politica toristica en Miègjorn Pirinèus, 2 / politica TER en Aquitània, totas que deuriá èstre ligada a l’occitan e ambe region administrativa ambe elegits del Partit Occitan … Nos podèm questionar sobre lo document grandament distribuat a Rodés, aquel :Manifèste Occitanista

Engimbrat per mantunes elegits regionals occitanistas del Partit Occitan, lo Manifèste Occitanista a fait camin, lo lògo del POC es abandonat, lo caminament se faguèt d’un departament a un autre, ambe una fòrta preséncia a l’Oèst Occitània ; Provençaus, Gavotins e Niçarts o an demandat, mas la dinamica sembla sempre flaca per aquestas Èst-Occitània, malgrat la preséncia d’elegits del POC als CR de PACA (i a rason que pòdon escapar, per los que son mal informats). Per exemple avèm poscut veire l’article trufandièr escrit per Sud-Ouest Gèrs sul tèma.

Manifeste Occitaniste

Aquel bilhet d’anuèch es pas brica per èstre trufandièr sul subjecte. Es una iniciativa que sembla dessenhar un programa politic occitanista pels candidats en Occitània, a las municipalas de 2014 (causa que cap sistèma d’elegits regionalistas occitanistas an pas jamai fait) ; mas es ara dins una situacion politica dificila que l’esquèrra aurà probat,, un còp mai, que la promessa sul tèma lingüistic serà jamai tenguda, «promessas de francés, promessas val pas res» apondon n°56 de la lista François Hollande, segon lo PNO (e ambe granda rason). E donc lo defí serà grand de listar novèlas promessas per las municipalas, eleccions francesas ; bon, es tanben una evidéncia que l’occitanisme politic e cultural es gaire preparat per imposar unas accions politicas, son encara «al balanç positiu per l’occitan en demanda» ; las accions que son estadas de l’exterior o de l’interior del sistèma, sembla blocadas sociologicament per un republicanisme militarista, o coorporatista veire jacobin. Se pensa alara qu’èstre jacobin e occitanista es la solucion ! (La FELCO-OCBI o explica als professors, vesèm jà lo problèma, los que son cargat de formar, son jà un problèma).

De qué fauta a l’occitanisme politic e cultural : realament la coneisséncia de la vida reala de la societat que l’environa ? De quina manièra se fan las decisions politicas e socialas, o sábon pas ? Lo Manifèste Occitanista aurà un avantatge de plaçar una basa per poder parlar, lo problèma serà que lo professorat (per exemple) en possession d’aiçò saurà pas brica s’adaptar al sistèma vivent qu’es en fàcia.

Podèm veire a mantunes endreits e per mantunas ”personalitats” que las competéncias politicas de cada institucion franchimanda son pauc conegudas dedins l’occitanisme, e çaquelà la decentralizacion li faguèron un uèlh d’interès politic perqué i an vist una sortida politica, quasiment enfin ! Mas nos avisèm ara qu’es una engana politica francesa de las gròssas.

De mai, per far passar las idèas occitanistas cal aver los mejans mediatics pròpris, lo sistèma mediatic francés refusa lo debat sul tèma, e al contrari installa un sistèma d’apartheid o de folclorizacion de la pensada occitana, veire de carnavalizacion o passacarrièrizacion d’aquesta pensada.

Quí sap çò qu’es un PLU dins l’occitanisme, sap segurament que s’i pòt botar un chicon d’occitanisme dedins, quora se vòta ? Lo nom dels immòbles son pas jamai regulat dedins l’Estat francés, la lei 101 de Quebèc o fa !

Quí sap que la societat privada SMTC-TISSEO es un servici public e que l’occitan n’en vòl pas e es question, non pas politica, mas administrativa, ontologica al sindicalisme fosc qu’es jogat per FO sindicat majoritari dedins la foncion public, e la comuna de Tolosa, e que refusa la decentralizacion, es de dire la democracia, o la gestion per las populacions de las administracions de la decentralizacion ? Quí sap aiçò dins l’occitanisme ?

Quí sap qu’es la DDE que fabrica la gestion de las rotas e donc qu’a a veire ambe la signaletica de las rotas en Occitània ? E donc quora i a un cargat de mission per l’occitan dedins un Conselh General aquel, e que que res se fabrica per l’occitan dedins a tot renovelament de signaletica (dins lo budgecte actual d el’institucio nde la decentralizacion), i a questions de se pausar e manifestacions a orgnaizar.

Quí sap qu’un Conselhièr regional se pòt conselhar dedins comission e sonque per la politica del TER, sap que avèm pas pron d’elegits per informar l’administracion que l’cocitan còsta res se la presa en man de la lenga es faita a la basa ; pel torisme se cal avizar parier, levat ambe la preséncia de nacionalista franceses al cap politic del servici, coma per la vila de Tolosa per exemple. E quitament ambe un nacionalista francés al cap, quines son los arguments que cal portar ? Cap formacion politica son estada bailada en Occitània dempuèi l’existéncia de l’occitanisme, podèm dire dempuèi las annadas 1954, al contrari lo pauc qu’i aviá es estat pauc a pauc fòrabandit pels militants del POC dedins las escòlas d’estiu.

Lo qualificatiu de ‘vertadièr’ dins lo document, per seguir «movement social» explica tot aiçò en resumit : l’occitanisme politic es pas un «movement social vertadièr», o es formatat per non èstre, pel sistèma associatiu d’esquèrra.

Dins aquel contèxte es normal que una lei demandada a París non serà jamai votada, e que las illusions ajudaràn encara per crear d’autra engandoira passa-carrièra-manifestacion-occitan-pride, o benlèu tanben lo Manifèste Occitanista.

Lo Manifèste Occitanista ajudarà un jorn l’occitanisme politic en organizar seccion de formacion, e tres o quatre per annada, pel mens se volèm dins vint annadas pensar aver candidatura que representaràn una diversitat professionala dins l’occitanisme. Li caldrà segurament abandonar la promocion lingüistica occitana pendent la formacion, tot en gardar l’occitan coma una aisina de l’identitat del grope novèl.

Perqué lo Manifèste Occitanista fariá melhor qu’un individú isolat «per trapar mejans novèls en fasent pression sus la decision» se i a pas formacion politica de grope per l’occitanisme del XXIen sègle ? I a vint annadas fautava d’informacion, al cap de vint annadas, l’occitanisme associatiu es mai informat, mas de l’informacion ne sap pas qué far ! O simplament sap pas descodar l’informacion recebuda, li fauta una formacion sul tèma aquel. E sèm quasiment pron luènh de l’ensenhament lingüistic, encara qué ; dels sabers lingüistics podriam extrapolar per una pensada occitanista fòrta e dinamica, e donc indefugibla sense aver de cortejar los mèstres.

L’interès del Manifèste Occitanista es justament de pausar totas aquestas questions de formacion d’una elita per melhorar la modernitat de la revendicacion politica occitana.

Aquitània, TER e modernitat

Aqueste maitin, lo jornal Sud-Ouest nos infòrma sobre los apondons politics d’Aquitània per modernizar lo TER. Podèm far simplament mantunas remarcas sul tèma :

Programa de modernizacion del TER Aquitània

Lo budgecte es tecnic, mas l’occitan i es encara oblidat, coma se l’occitan èra simplament una causa culturala e qu’aviá res de veire ambe una visibilitat de cada jorn dins los transpòrts dels ciutadans d’Aquitània ?

Se cal pausar alara la question de l’utilitat d’un elegit del Partit Occitan quora l’administracion de la decentralizacion es pas estada convençuda que l’occitan es pas sonque subvencions al sector cultural e musical !

E podèm apondre que lo trabalh de basa de l’elegit es alara dificile, mas la resulta es que l’occitan es present e que lo còst d’aiçò es tot relatiu, e ajuda a comprendre melhor de quina manièra l’investiment sobre la lenga occitana es un investiment, non pas en subvencion musiciala, mas tanben en conscientizacion de la populacion que l’occitan farà partit del decòrs d’ara enlà ; es la visibilitat que farà la melhora campanha per l’occitan, mai que tota passejada de carrièra.

Lo patrimòni en 75-1 –classament constitucional- es un patrimòni aital vivent, e pas simplament per lo gaitar dins musèus.

Los TER son d’endreits de grands interesses per aiçò, perqué cada jorn la populacion se podrà veire que l’occitan vesedor es pas cap revolucion politica, ni cap virament de la taula republicana !

Politica lingüistica Aquitània

-°-

Pareis que d’unes son per la desaparicion dels departaments … còst del bilingüisme aquí, 0,1 % del budgecte ….

Bon trabalh de normalizacion

(mandat pel servici de comunicacion de l’Institut Occitan, lo site Internet del Conselh General a d’autras prioritats de comunicacion, ça sembla)

diumenge, d’abril 21, 2013

Promocion tolzana en espanhòl … a BCN

La fièra de torisme de Barcelona debuta doman ; ai agut una fòto de l’estand de la region Miègjorn-Pirinèus ; podèm alara confirmr doás causas : 1 / i a pas de politica lingüistica per l’occitan, 2 / lo servici de torisme de la region Miègjorn-Pirinèus fabrica una politica de promocion d’Occitània que sembla lingüisticament a la politica de Franco contra lo catalan.

Promocion del torisme de Miègjorn Pirinèus

La primièra règla en matièra de comèrci, se supausa que lo servici toristic del Conselh Regional de Miègdia-Pirinèus vòl far comèrci, es d’emplegar la lenga locala per vendre melhor, e rassegurar. cal explicar encara a Tolosa, que las tres lengas oficialas a Barcelona son espanhòl, catalan e occitan ?

« 80 % dels visitants de la fièra del torisme de Barcelona parla catalan» es Joan-Carles Martís Casanova, professional del torisme que me l’indica sus Facebook.

Es que lo servici de torisme del Conselh Regional de Miègdia-Pirinèus son professional del torisme o puslèu inquisidor lingüistics tolzans vengut espanholizar Barcelona, coma del temps del franquisme ?

La question se pausa e me sembla que la responsa serà donada aital : es una estupiditat tolzana de non pas s’enriquir de las capacitats tolzanas en matièra lingüistica occitana per vendre a barcelona lo torisme de la region. Se cerca de quina manièra l’occitan seriá utile, ne vesèm aquí una solucion qu’ajuda al comèrci.

per rapòrt a la politica lingüistica occitana, se vei aital que lo retard près, per fren coorporatista e nacionalista franceses, fan que lo servici de torisme, el-meteis, es claufit d’incompeténcia al nivèl comercial e lingüistic.

Manifestacion o passacarrièra de carnaval

Se debanava a Rodés ièr. Es alara interessant de veire tot aquel afar al pus près e i soi donc anat incognitò, e de faiçon liure, sense acompanhament que posquèsse destinburlar lo meu punt de viste critic sus aquel tipe d’occitnaisme.

Primièr i aguèt una promocion que explicava ‘Occitan pride’, ‘passacarrièra’ o ‘manifestacion’ ? Se sabiá pas tròp çò qu’èra … O benlèu qu’èra simplament una animacion de mai per far plaser a la comuna de Rodés, e per l’aficatge electoral de 2014 ? Vertat que la cort al torn del cònsol màger a marcat la debuta de la manifestacion. Alara aquí podèm escriure tanben fòrça causas e sembla que los escrivèires locals l’aguèsson pas vist, nimai zo sábon escriure.

Abans la manifestacion

Rodez New explica una version oficiala :

Manifestacion de Rodés Rodez News

La novèla foguèt represa per mantunes luòcs Internet. Lo problèma es indicat aquí, es l’Ostal del patrimòni qu’organiza, mas aquí i a donc un conflicte d’interès, car se podrà pas manifestar politica contra lo govèrn socialista actual vist que las subvencions son se la comuna socialista e del departament. Çò q’es una nòrmalitat qu’a tocat totes los costats politics franceses en Occitània.

Se podrà gaitar a d’autres endreits :

Manifestacion de Rodés Twikle

Aquí es lo sistèma informatic que dèu s’encaganar, perqué de ‘Occitan pride’ es devengut ‘fierté occitane” … Fièr de las seuna raiças, perqué pas ! Mas tornarai donar la frasa dita per Jacme Gaudas per non pas signar la peticion per l’occitan dins lo mètro : « je ne suis pas un arbre, je ne signe pas cette pétition», mantunes jorns pyus tard filmava lo festenal oficial ‘Racines’. E l’administracion francesa del mètro se cargarà dins lo mètro de limitar las raiças de possar melhor en terrenh de patz.

Puèi anèm mai luènh, en Bretanha, que los interessava la manifestacion ; cal notar que sonque ToulouseInfos ne parlèt… dedins lo bilhet TOLOSA.

Manifestacion de Rodés 7Seizh

Donc èra plan una manifestacion ?

Podrètz picar sul ligam e confirmar qu’èra plan una manifestacion segon Yves Durand entrevistat pels Bretons. E vist que son bretons, se manifestava aital l’interès per l’occitan en Bretanha, çò qu’èra puslèu pas lo cas dedins las carrièras de Rodés.

Coma inconegut de la manifestacion, prèste d’èstre enterrat en primièra classa, ai remarcat un nombre important de bandieròlas del Partit Occitan, qu’indica aital sa poténcia militanta, indica una realitat sul terrenh, Partit Occitan es mai que tot 20 % dels manifestants ; ai çaquelà pas vist una sola bandièra de EELV …. E malgrat tot podèm legir l’article en seguida :

Manifestacion de Rodés Midi Libre

Comprenèm alara dins aquel jornal que la manifestacion èra pas sonque explicar tornamai çò qu’èra una politica lingüistica als elegits de Rodés, e al cònsol màger en particular ; la question es clara : alara qu’en Bretanha la causa es compresa dempuèi 20 annadas, perqué los neurònes dels politicians locals occitans, del Roèrgue, an problèmas de comprenedoira dempuèi 20 annadas ? Es que los neurònes dels elegits franceses (!) en Occitània son diferents dels neurònes dels elegits …. bretons, bretons ? Avèm aquí un problèma d’identitat de granda dimension, que fabrica polemicas sistemicas dedins l’aglomeracion de Tolosa per flaquessa de la volontat politica.

Lo Midi Libre faguèt un article interessant, es normal ; es aquel que tanben per l’Estivada trabalha fòrça e qu’a pas demandat l’exclusivitat de premsa, per fòrabandir los autres jornals-mèdias (CentrePresse per exemple, o la DDM).

Justament la DDM que n’escriu ?

Manifestacion de rodés La Dépêche du Midi

Podèm dire qu’es lo minimal sindical. Podèm dire tanben que los jornalistas  de Rodés de La Dépêche du Midi son pas adaptats al terrenh : «discours uniquement en occitan», un jornalista normal en Occitània, deuriá èstre un jornalista que s’adapta (un jornalista se deuriá pas adaptar a tot terrenh? E lo terrenh de Joan Jaurès ?), e donc que deuriá far l’esfòrç de parlar o comprendre la lenga del país, senon es un jornalisme imperialista, nacional-expansionista, engatjat politicament. Es de se questionar sobre la causida del DRH de La Dépêche du Midi, e donc de la causida del DRH de La Dépêche du Midi, normalament es devolgut a Jean-Michel Baylet, lo patron, aquel que cada còp qu’es necite, explica qu’a res contra l’occitan, sobretot en campanha electorala (sembla qu’ai levat encara una ipocrisia politica, encara!) ; mas que concretament dins lo grope que li aparten lo DRH sap pas embauchar jornalistas que posquèssen èstre plan adaptats a Occitània, la zòna de difusion del jornal seu.

E podrèm çaquelà mesurar l’independéncia dels jornals de Rodés, l’informacion passarà pas lo departament, sonque la manifestacion sembla interessar la redaccion locala, departamentala… E malgrat tot, lo Partit Occitan dins la seuna pagina nacionala cridava a la manifestacion, EELV pas brica. Se cal pausar la question : perqué solament la mencion EELV es notada pel jornalista de Midi Libre ?

Manifestacion de Rodés Partit Occitan

Aquel meteis jornalista de Midi Libre rassegura çaquelà lo seu lectorat : « En Occitanie, comme en France, tout finit par des chansons. » es un biais d’explicar que lo passacarrièra èra plan leugièr politicament e sobretot qu’èran tanben coma los Franceses los Occitans, «aqueles indigènas que semblèm comprendre melhor» de mai en mai. Mas son talament Franceses dins lo ment, que quitament aplicar la nocion d’egalitat per las lengas, es vengut a digun dins los discorses ! L’inconegut de la manifestacion a tanben remarcar una sola frasa chòc e politica «promessa de francés non val res» ambe l’apondon al provèrbi desvirat * n°56 …..Sabi pas quí comprendrà (enfin o sabi, mas l’ipocrisia de la passacarrièra-occita-pride-manifestacion o sembla pas aver remontat a la premsa, la desconeguda de l’informacion sul tèma. Es benlèu lo sol moment qu’ai sentit qu’aquesta manifestacion virava al politic, un momentonet per non desrengar la prefectura qu’avèm daissat de costat tranquillament… Las fedas roerguatas occitanistas se son passejadas tranquillament e en color a Rodés, coma a poscut l’indicar France 3 dins mantunas vídeos que podètz fintar sul net e en lenga francesa :

Manifestacion de Rodés France 3 Tolosa

France 3 es vengut en fòrça, sembla qu’i a agut dos equipa, una en francés e l’autre en occitan ! Me soi questionat de saber quí susvelhava l’autra equipa … Es un pauc coma los RG d’un còp èra –se cal imaginar que fariá pus parier ambe la pacivitat dels Occitans d’anuèch !

L’inconegut de la manifestacion a alara plan comprès perqué l’«occitan pride» ; Es un pauc coma las semenças d’EELV, son trabalhadas pels païsans e escambiadas suls mercats non-OMC (coma l’indica, lo vesin e absent-a-Rodés, José Bové d’o far), e son la marca d’una diversitat, coma las colors dels agronòmes de l’agrobiologia. Mas per la fòrça de la diversitat, e sobretot de l’abséncia sancièra de rasonament politic clar, la manifestacion s’acabèt coma l’òrt de Voltaire, aquel que val melhor cultivar que non pas manifestar, e sobretot o far a l’estrangièr en tèrra de Genève. Sembla èstre un sonçaïna que l’occitanisme a pas encara comprès : cal capvirar los paradigme e parlar politica per saber l’occitan, mas pas la politica dels plega-esquinas, nimai copiar lo modèl francés de violéncia politica e militarista.

Per clavar aquel bilhet, podèm dire que manifestar es pas la fòrça dels Occitans (nimai dels Occitanistas), e quora manifestan, lo fan de faiçon talament diplomatica que se cal questionar de l’interès de manifestar, de passejar a Rodés, o de levar la ‘pride’ per far IN, que fosquèssen 1500 o 2000 !

divendres, d’abril 19, 2013

Migracions Tchechènas, Rússia e Estats-Units

Un atemptat a Boston pausa encara un còp lo problèma de las règlas imperialistas e lo tractament d’una minoritat dedins un Estat qu’opressa la seuna populacion, aquí l’immigracion tchechèna e islamista es questionada als EUAn qu’accepta aquesta migracion. Aquel tractament de las minoritats es estat una prioritat de l’Union Europèa, per bastir la patz ; causa que sembla pas aver comprès l’Estat jacobin e imperialista francés, nimai la Federacion de Rússia, nimai lo sistèma politic dels EUAn.

Se pausa alara la question de las opressions dels Estats imperialistas que fan aital pressions militaristas sobre unas societats minorizadas, per installar las règlas imperialistas dincal confins de l’empèri rus ; mas podèm clarament extrapolar la situacion politica a d’autras minoritats que son forçadas de suportar las dictaturas dels Estats imperialistas e centralistas.

Jà sul net se passeja lo fait que son islamistas abans d’èstre enfants, puèi adolescents, puèi adultes d’una nacion oprimida ; segur que l’islamisme a trapat dins las populacions oprimidas e forçadas de migrar, un terrenh ideologic per bastir tot çò que cal per destrusir la societat d’arcuèlh dins la mesura que las societats d’arcuèlhs son pas sovent l’ideal supausat per l’arcuèlh qu’esperaviàn, o la nostalgia o l’ideologia que lor èran describuda coma magnifica e «tèrra d’arcuèlh» somiada. res es mai magnifica coma societat que la societat abandonada o reprimida pels imperialistas. L’islamisme jòga ambe aquesta migracion, per la manipulacion, coma tot extremisme ; un pauc coma un ideologia jòga ambe l’extremisme de dreita o d’esquèrra per aver mai de militants, e far passar lo messatge.

Una societat democratica es alara una societat que respecta las minoritats (territorializada o pas), per evitar totas las migracions. E o podèm descriure clarament dempuèi Occitània, territòris que son estats pauc a pauc fagocitats per fRANÇA, un imperialisme reial e republican, e la migracion es estada la solucion per las populacions occitanas, per exemple : los catars son partits en Catalonha o destrusits, los protestants son partits en Alemanha, Païses Baisses, Irlanda, puèi UEAn o destrusits, lo jansenista son partits cap a Itàlia o destrusits ; cada vagada la religion a servit de supòrt per evitar los radicalismes politics, e las migracions son estadas integradoiras, ambe populacions qu’avián necessitat d’assimilar per non tornar en Occitània, tèrra aucupada per un poder mesprezent, lo poder franc e dictatorial.

E d’aquestas constatacions nos podèm pausar la question del modèl francés al EUAn, parier per autres mercat-Estat-nacions de la planèta, sobretot quora legissèm de quina manièra lo concepte de ‘nation’ es aplicat a un ensemble de nacions europèas que fan un sistèma juridic federal (Washington, sobre un autre continent) e aboçinat per Estats federats (51), e qu’aiçò es sonat ‘nation’ per un ancian ‘State Departement adviser’ dins un libre recent :

Dispensable Nation USA

Es oblidar que las ‘native nations’ èran aquí sul continent dels EUAn abans las nacions europèas qu’an capitat de fòrabandir un imperialisme anglés, londonian, per lo transformar en un autre imperialisme, a còp mai indispensable que çò qu’es supausat èstre anuèch.

Aquel foncionari de departament dels afars exteriors de Washington explica al public nord-american que «la nacion» de Washington dèu èstre non essenciala per la planèta ; seriá estat plan se pel moment es impossible. Al fial del temps, e l’experiéncia dels imperialismes anglés, de Roma (latin), francés, espanhòl, portugués, o rus nos an totes explicat istoricament que l’intervencion planetària es indispensabla per tot imperialisme que : 1 / non respecta las minoritats dedins lo territòris de poder que lo son directament atribuats o que ne fa un principi politic. 2 / l’imperialisme foran es imposat per l’activitat economica de las entrepresas del mercat-Estat-nacion (imperialista) qu’a bastit la seuna riquessa ; non i a, al un cort tèrmi, un comèrç que perdura sense imperialisme territorializat (veire la falhida politica de Venèsia, o de Genòva), sense colonia o colonialisme economic.

La tragèdia de Boston pausa realament un problèma a totes los imperialismes : 1 / non pòdon recebre tota la migracion del monde sense destrusir balançes  de la societat d’una nacion en destruccion (se cal recordar la paraula de Michel Rocard sul tèma) e tanben pensar que los imperialismes an çaquelà agut sovent mestièr de la violéncia delsmigrants per aumentar l’imperialisme (un còrse e immigrant Bonaparte es estat indispensable per l’imperialisme republican francés en Euròpa), 2 / caldrà un jorn una reglamentacion intervencionista e independenta de las nacions unidas per aver un respecte de totas las minoritats territorializadas o pas. 3 / aquestas organizacions mondializadas de las nacions unidas deuràn èstre desligadas de las ecclesiàs, organizacion pòst-religiosas, o quitament de las organizacions bonapartistas que fan los ancians imperialismes. 4 / lo respecte de las nacions en dangièr passa pel respecte de la lenga e la cultura, dins una nocion d’egalitat dementre los èstres umans, la sotmission (modèl islamista, mas pas sonque) de 51% de la populacion feminina per 49 % de la populacion masclista dèu èstre un contra exemple de societat plan balançada.

La democracia es contrariament a çò que pòt pensar un poder a Washington, un poder liberal, o un poder liberalista ; se lo capital es dangierós quora s’en va dins unes paradís fiscals, las migracions de populacions que preferiscan tala sistèma politic o economic puslèu que tal autre perqué los balançes d’una societat mesprezada son destrusits per un imperialisme o mantunes imperialismes, serà jamai la solucion per aquestas populacions, ni per la planèta. La migracion es pas la solucion per aquesta planèta, còsta a la planèta e a totes e totas sobre aquesta planèta. Daissar per liberalisme las migracions (e donc daissar perségre l’idèa de l’eldoradò dels EUAn es un fantasme que còsta) a granda escala se desvolopar, es un problèma del sistèma liberal, per assegurar los sistèmas de repressions de damorar en plaça. Frenar las migracions es imposar als Estats los respectes dels dreits nacionals tal que foguèron signat per la convencion de las nacions unidas de 1947.

Pausar lo problèma per França e los EUAn que fasquèsson un ajornamiento sul tèma de las definicions politicas, la nacion es pas l’Estat, tal coma ai poscut l’explicar sul bilhet en seguida. Perqué l’error de 1789 a la supausada Révolution française, es tanben l’error de Lafayette pels Estats-Units d’America del nòrd (veire lo bilhet en seguida). Pel moment la cassòla-minuta estanusiana a reglat lo problèma en supausar las diferenciacions de las règlas juridicas per Estat federat, mas aiçò tanben deurà èstre reformat, coma per l’Estat francés, al contrari, lo federalisme deurà èstre integrat dins la pensada politica republicana. Novèls balançes del paradigme ‘nation’ deurà èstre integrat a l’Estat centralista e jacobin francés, mai tanben als Estats federats d’America del nòrd (Washington and co).

Boston es juste una sindròma d’aquestes fenomèns mondials, migracions, organizacions politicas imperialistas, e gestion maladreita dels sistèmas electorals (democratics o gaire coma la federacion de Russia), e donc fins finala son las populacions concernidas que an delegat al politic las errors ontologicas dels sistèmas politicas, aquel que fabrica problèmas de violéncias d’aquesta escantilh, sense oblidar que mantunes autres fenomèns connèxes son gaire mediatizats, mas ligat a unes imperialismes ontologics a las pensadas politicas d’un sistèma politic elonhat de la reala democracia, lo poder del pòble per el-meteis e non pas per l’imposar a d’autres.

Tchechèns reaccions

dijous, d’abril 18, 2013

Nacionalista segon Carré d’Info, l’esquèrra

Es evident que cal informar los ciutadans sobre los qualificatiu de ‘nationaliste’ aplicat a la dreita francesa e non pas a l’esquèrra francesa ; aquò se debana a Tolosa, e permor d’aiçò es jà un problèma de sapiença en sciéncias politicas, o simplament de compliment e de finalitat de la pensada politica que supausa que sonque la dreita francesa es nacionalista, e donc que l’esquèrra o saurián pas.

L'onor de la nacion francesa

Cal recordar per exemple que la «nation françoise» a imposat, per «l’amor del rei» e sobretot del seu poder uniformizador e legalizador (coma los «republicans» de la terreur), la lenga del rei coma sola aisina per poder escriure la lei (e la referéncia de Villers-Cotterêt es estada dita per un Beregovoy e sa majoritat socialisto-nacionalista en junh 1999 per justificar l’etnizacion de la ConstituTion), d’aquí lo nacionalisme d’expansion de la «nation françoise»… L’esquèrra tolzana que pensa que sonque la dreita es nacionalista, es jà argumentar que lo nacionalisme d’expansion es sonque de dreita, veire d’extrèma-dreita ; ne caldrà parlar a Jules Ferry, el que pensava que «lo pòble superior deviá ensenhar lo pòble inferior», encara a la fin del XIXen sègle.

Per assabentar aquesta esquèrra que se pensa non nacionalista, e totas las consequéncias que ela plaça sobre la negativa d’èstre nacionalista, podèm bailar dos documents que pròba al mens que s’enganan. Es la meteissa esquèrra que non vòl entendre parlar de l’occitan e que participa al netejament lingüistic tolzan, e donc que practica anuèch lo netejament del nacionalisme d’expansion parisenca, ambe la lenga del rei, qu’es devenguda la lenga de l’alfabetizacion forçada dins la lenga de la restauracion monarquica etiquetada republicana.

1 / una mapa

Mapa de fRANÇA 1732

2 / un dessenh de l’epòca que lo Lengadòc èra abandonat e que lo nacionalisme d’expansion parisenca arribava en país occitan.

Tolosa en 1833 la roïna francesa

D’aquel temps, l’alfabetizacion en lenga autoctona auriá poscut èstre fait se la borgesiá tolzana aviá pas abandonar totes los poders a París. Es a aprtir de 1833, o podèm dire, los nacionalismes (juridic dels Franchuimands) s’es imposat ambe la lenga dins los caps dels tolzans. es que devèm reprodusir las errors de sapiença que mantunes filosòfes modèrnes en sciéncias politicas nos an explicat de faiçon seriosa a l’EHESS o dins l’universitat de Leuven ; vòli parlar d’un Cornelius Castoriadis, mas pas sonque aquel !

La sola onor que la «nation françoise» podriá èstre glorificada, es d’aver francizat pron la populacion per los aver descervelat, e preparar a mantunas guèrras pel sègle XXen en Euròpa, coma Napoléon o faguèt a la debuta del XIXen sègle, a la seguida de la terror. Se podrà alara legir Fichte en traduccion francesa, se pòt segur, legir Fichte per entendre la situacion alemanda fàcia als princeps e a l’arribada de la pensada francesa (politica, paradigmatica, e juridica novèla), es evident que la pensada d’un Fichte podiá sembla a la pensada dels Occitans aluserpits d’aquel temps, los qu’aviá segur las raiças latinas e grègas de la pensada occitana encara al cap, pauc segur vist que l’universitat èra jà contra-rotlada pel sistèma papista, en çò d’Occitània es estat una catastròfa per la pensada d’una nacion mesprezada, los indigènes occitans de las «províncias reputadas foranas».

Nacionaliste segoin Carré d'info

Es çaquelà extra-ordinari qu’aiçò fosquèsse pas ensenhat dins las escòlas de jornalismes a Tolosa, la catolica coma la republicana ; e s’es pas ensenhat, aquò pròba que sèm pas encara sortit del dangièr que representam pel sistèma francés que ajuda a la sotmission de la nacion occitana, e que nos far creire que sonque la dreita es nacionalista (nacionalista d’expansion, cal tradusir).

Per clavar e perqué sabi qu’es simplàs de donar lo títol de nacionalista a totas personas que ne fabrica una descripcion qu’agrada pas a l’esquèrra, soi pas nacionalista francés, ni imperialista occitan.

Nacionalisme francés d'expansion a l'esquèrra la pròba

dimarts, d’abril 16, 2013

Aurélie Lassaque a Bremen !

Aurélie Lassaque es una ciutadana de la region administrativa francesa, Miègdia-Pirinèus, Occitània dem miègjorn, e mai que tot centrala pel Carcin ; es una ciutadana del Carcin, aquel magnific país del vin nègre occitan. Pauc a pauc, e gràcia a la poesia occitana d’Aurélie Lassaque, l’occitan del Carcin, l’occitan donc universal, se passeja actualament en Euròpa. Lo libre bilingüe, anglés/occitan, publicat vaquí tres meses en Anglatèrra aurà ajudat a exportar la lenga occitana.

Acabi de recebre aiçò, que me sembla important per l’ensemble de la poesia en lenga occitana, e donc, al moment que l’Estat francés, mespreza l’occitan, me sembla d’una gròssa e granda importança ; es que los personals politics regionalistas tolzans ne tendràn compte ! Els que vòlon èstre europèus sense l’occitan !

Aurélie Lassaque

Magnific Aurélie Lassaque, e encara un còp felicitacion pel camin e la preséncia occitana que fabricas dins tota l’Euròpa.

Podèm tanben félicitar l’editor anglés, e esperèm que lo succès editorial ajudarà a publicar d’autres poètas occitans dins versions bilingüas anglés/francés, vist que los editors franceses son puslèu freges ! per non pas dire engatjats per matar la lenga d’Aurélie Lassaque.

-°-

Recordam :

Francis Boutle Edicions Aurelie Lassaque Primièra publicacion en anglés

-°-

Apondon poetica

Nòva York e trobadors

Per mai d’inforamcion en lenga anglesa, picatz aquí.

diumenge, d’abril 14, 2013

Dissabte a Perpinyà

Ièr soi estat sosténer l’iniciativa de promocion del catalan a Perpinyà ; aquí e quora los Catalanistas de Perpinyà son en densitat, ai sempre l’impression que los militants occitans son de tròp … mas me semblava normal d’i èstre aquí a Perpinyà ; l’ai explicat …

Perpinyà potonejada 2013

Senon es clar que lo solelh e l’abséncia de vent, an favorizat la preséncia catalana ; s’entendiá fòrça parlar catalan del sud, e l’accent catalan del nòrd èra sovent en … francés ; ai remarcat sovent camiseta de ‘Perpignan’ en roge e aur, dincal moment que vesèri una camiseta de ‘perpinyà’ me soi donc avizat que lo catalan èra estat tanben imprimit, mas perqué non èra mai nombroses aquestes quessòts en catalan ? La situacion d’avergonhiment es similara a Occitània ; es la sola responsa qu’ai poscut encara un còp fabricar ; mas benlèu que sonque las francesas èran en venda ?

Senon arribat a las 15h00, e sortit a las 17h30, ai sonque parlat en occitan ; e sembla estonar quitament los castelhièrs de Catalonha del nòrd, que assetat a una taula m’an parlat francés e que se son avizats pauc aprèp que parlavi occitan (catalan de grand nòrd, mai o mens), ambe un amic del meteis castelhièr !

Pensi que tot lo personal politic de Perpinyà a passat a l’endreit, dins las vièlhas carrièras de la vila entre republica e Castillet ; ai remarcat tanben una fòrça preséncia de polícia a cada endreit de l’animacion ; aquí tanben ai pas comprès gaire perqué, vist lo pacifisme de l’animacion. Quí n’a demandat tantes ?

La potonejada es una operacion de renovelar, baila una imatge jova e dinamica al catalan. Ajuda a amassar los militants catalanistas del nòrd, dona una vision diferenta de la promocion lingüistica a l’Estat francés (mai positiva e mens repotegaira), … mas ajuda gaire, pel moment, a la populaicon catalan de parlar catalan. Aquí soi sempre boca bandanta quora se sap que los Catalans e las Catalanas del Nòrd an television e ràdio de qualitat lingüistica segura a posite, e cada jorn ! Se questiona clarament de quina manièra se podriá far mai, sense aver sonque de declarar un ase o burró al fisc e l’Estat republican francés !

La francophonie destrusís la diversitat

La “francophonie” destrusís la diversitat (o avèm vist mantunes còps jà, mas listèm encara, listèm que quora se parla d’abandonar las lengas de fRANÇA, la frnancofonia arriba per nos explicar la diversitat, òr es l’encontrari) ; la diversitat, es de dire, las lengas que an mestièr dedins l’Estat francés d’una politica, perqué l’UNESCO las comptabiliza pus dins las lenga en via de mòrt. Ai botat vergueta a ‘francofonia’ perqué soi pas segur qu’aquesta politica ajudèsse pas a desvolopar, mai que tot la diplomacia de las entrepresas d’Estat en Africa, res d’autre. Cal saber que la diplomacia francesa es un dels problèmas los mai grèu dins los deficits de l’Estat francés, la francofonia es que la partida vesedoira del sicut.

Aquò se sona mesprètz e politica de destruccion lingüistica VOLONTÀRIA francesa ; es un nacionalisme d'expansion en Africa, mai tanben en Euròpa.

S’acaba de regretar –encara un còpo- que l’Estat francés se prepaucupa mai d’Africa e de la francofonia que non pas de las lengas mesprezadas sul continent europèu, e sul territòri de la seuna juridiccion republicana ambe frontièras ditas naturalas.

Vergonha

Distrubuat per Sylvain Berhault e per Richard Gironnay : « Ièr sus una ràdio culturala, Dòna Benguigui, a confirmat l’engatjament de l’Estat per la francofonia : 4,5 millons d'èuros per formar 100000 professors de francés en Africa !!!! Quantes per formar los ensenhants en lenga regionala ????
Hollande baila al ministèri de la francofonia 15 milions d'èuros per 3 annadas, e dins lo meteis movement, acaba d’abandonar lo 56en engatjament de campanha per far ratificar la Carta de las lengas minoritàrias!!! Dos pèses doás mesuras!!!!
Ièr, cotria, ai après qu’una professor de las escòlas de l’ensenhament public farà (a Ploemeur) unea formacion de breton de 9 meses per èstre regenta bilingüa : aquela tocarà pas mai de 75 de cent del seu slari e deurà pagar 900 èuros. Aquò cansarà lo volontariat, segur.

Vaquí lo tèxte de Richar Gironay tradusit en occitan ; non podèm qu’apondre qu’esperèm encara una pichoneta politica per l’occitan dedins l’Estat francés, dins la seuna administracion, que fosquèsse prefectorala o decentralizada (e aquí parli pas de l’ensenhament).

Ensenhament de l'occitan en OccitàniafRANÇA es lo problèma

dijous, d’abril 11, 2013

L’administracion francesa se trufa d’Occitània e de Tolosa.

Bi repetità

Comunicat de Martin Malvy abrial 2013

Traduccion politica : l'administracion francesa de l'ensenhament de la lenga occitana es un problèma grèu, e farà cap esfòrç per completar lo contracte signat ! L'Estat francés engana sempre, en companhiá dels sindicats de professors, d'OCBI e de la comunista FELCO ; son los enganaires de primièr nivèl per ajudar al desvolopament de l'ensenhament de l'occitan, de mai, pregar d'aver un administracion d'Estat -que fins ara èra modelada per destrusir la lenga-, de li demandar de far lo contrari, es antinomic e contra productiu per la moneda publica, donc per la moneda de totes. I a urgéncia d’aver una lei qu’enlèva l’ensenhament de la lenga occitana a l’administracion francesa, e que rendèsse obligatòria una politica dels Conselhs Regionals d’Occitània.

Es pas lo primièr còp qu’indiqui aiçò aquí ; es pietadós de veire que soi legit per explicar que la politica menada es luènh d’èstre sufisenta e eficaça en foncion de la moneda prepausada, mas sempre es un tractament per dessús l’espatla dels actors professorals que son puslèu ambe la volontat de gardar lo mercat d’ensenhament e las subvencions, o los títols d’universitat, puslèu que de pensar a l’eficacetat de la politica prepausada per èstre segur d’aver una lenga occitana viventa dins vint ans.

Silenci

Non podèm que regretar lo circ politic e administratiu que l’administracion francesa jòga ambe l’occitan, e la ciutadanetat militanta occitanista :

- 1 – en signar document que sábon perfeitament impossible d’arténher, per incompeténcia e fauta de volontat de las direccions administrativas francesas (lentor per installar d’escòlas dins Tolosa, “inocéncias” e ipocricia del sistèma politic francés –partidocracia-, inocéncia dels militants occitanistas,  fauta de plan real per desvolopar l’ensenhament sul modèl quebequés pel francés)

- 2 – en aver un sistèma politic que fa sonque fisença a l’administracion francesa per desvolopar una politica lingüistica ; es urgent de bastir un sistèma pròpri a la region administrativa per crear enfin una eficacetat per salvar l’occitan ; I A URGÉNCIA ! I A URGÉNCIA d’aver una administracion dels Conselhs regionals que prenguèssen directament en man l’ensenhament de l’occitan, e primièr lo sortir de trauc cultural que li an botat ; dèu èstre una prioritat per totes los servicis.

- 3 – en pensar qu’una lei d’Estat ajudarà a l’in-organizacion en personal de l’administracion francesa en Occitània, de l’universitat a las escòlas. La diplomacia ambe l’Estat francés es de temps perdut.

Lo comunicat es puslèu una bona causa, pròba que lo dosier es seguit, mas la volontat politica fauta clarament.

Quora se sap que per dubrir una escòla per immersion lingüistica en lenga alemanda, a Colomiers, cal 4 meses, per dubrir una classa en occitan cal 4 annadas (plus un vòt del conselh municipal), e las escòlas son jà una particularitat d’equitat lingüistica per la fòrça de las incompeténcias sindicalas professoralas e del contentament de la seuna administracion sul tèma, mai es lentàs mai es eficaça l’expression del nacionalisme francés dedins l’administracion del Jules Ferry contra l’occitan ; sèm dins un sistèma d’administracion del colonialisme lingüistic francés, contra un ensenhament digne de las lengas, occitan comprès.

Çò fauta es un president de Conselh Regional, o un president d’aglomeracion qu’imposèsse una via politica sul tèma, e que la via bretona per aver un ensenhament fosquèsse de destrusir l’imperialisme administratiu de l’Éducation Nationale (la nacion aquí es la francesa, de lenga francesa), e los coorporatismes sindicals (mai que tot comunista o del FdG), per lo remplaçar per l’eficacetat dels Conselhs Regionals, o de la supausada eficacetat de l’aglomeracion o la comuna.

Manifestar a Rodés es alara encara un còp, dins la seguida, per la conclusion !

Roèrgue Occitan

-°-

CiU ensenhament

Acadèmia Occitana

-°-

Apondon important.

Ensenhament de l'occitan en Occitània