arcuèlh

dimecres, d’abril 16, 2014

Mélenchon, Laguiòla e eleccions europèas

Aquel deputat europèu del Front (nacional) de Gauche es elegit dins la circonscripcion Sud-Ouest. E malgrat tot, es tornamai candidat dins aquela circonscripcion en 2014. Donc se passeja encara en Occitània, li cal plan trapar resorgas o idèas, veire vòts per las eleccions venentas.

Son trabalh de deputat es puslèu un gròs remunerator europèu per poder donar la votz parisenca del Front (nacional) de Gauche, l’utilitat sul terrenh “Sud-Ouest'” es puslèu gaire …. coma dire, utile pels ciutadans que l’an votat (veire la famosa revelacion d’una militanta extremista de l’universitat de Montpelhièr). Mas ara, aquel arganhòl anti-occitanista e anti-lenga occitana es en campanha 2014 e donc sul terrenh de la circonscripcion electiva, alara donc pas a puntejar per la remuneracion. E me recòrdi l’aver encontrat, pas solet, mas en grope a Estrasborg, e çò que nos diguèt sus l’institucion amerita gaire d’èstre contat (l’ai fait jà aquí parier), benlèu, cort, per dire que la valoriza pas.

E donc sul terrenh encontra la realitat, qu’es pas aquela de puntar per recevre lo sòlde de deputat, puntar al Parlament Europèu. Dins la realitat es aquel afar de justícia d’emplec d’una marca «laguiole» pels entreprenaires de LAGUIÒLA en Massís d’Auvernhe, Occitània.

laguiòla

Los cas es interessant ; los Franceses nos an francizat los noms d’endreit (nacionalisme lingüistic francés, la mòda èra del Jules Ferry aquel qu’agrada de civilizar los pòbles inferiors pels pòbles superior) ; los ciutadans occitans an degut marchar, migracion forçada, e an portat lo nom francés, nom alfabetizat, portat endacòm mai que l’Estat opressor ; França lor agradava –lor agrada ara parier- pas d’aver aqueles ciutadans en Occitània, per viure al país.

Francizacion que pausan problèmas de comèrç e problèmas politics :

Montpellier per Montpelhièr ; perqué i a tanben una Montpellier als Estats-Units-d’America-del-Nord ; benlèu que Mélenchon i portarà un planh ?

Laguiole per Laguiòla, donc….

Bordeaux per Bordèu ; perqué lo vin es copiat ambe lo nom francés … e donc l’occitan aquí tanben per acompanhar seriá una autra assegurança d’origina.

Nice – Nissa / Niça ; aquí la causa es simplassa, en anglés, Nice vòl dire polit (bèu en nissart) ; Nissa es lo nom ortografiat modèrne abans tota las nòrmas del XXen sègle per l’occitan ; Niça es la nòrma escolhida per l’IEO aprèp 1945. Es donc plan politic de respectar l’istòria d’una escritura qu’amerita tot lo nòstre interès e qu’es grandament istorica, e comprenedor per la planeta entièra pauc impòrta la lenga.

Toulouse – Tolosa ; aquí la francizacion ajuda TOLOSA d’EUSKADI a gardat lo seu nom solet ; çaquelà TOLOSA (en Occitània) existava abans la decision de bastir TOLOSA d’EUSKADI en reialme de Navarra (farai pas l’explicacion entièra per saber de quina manièra se nommava las vilas o urbanitats novèlas d’aquel temps – veire document junt en seguida). La solucion catalana de titolar TOLOSA de LENGADÒC es una solucion qu’oblida que Tolosa es tanben de Gasconha. TOLOSA amerita lo seu nom dempuèi qu’es estada capitala del Visigòts !

etc.

La lenga occitana a donc una utilitat qu’es clarament comerciala, los dreits d’autors e la reala localizacion dels noms ambe la grafia classica occitana, ajuda al comèrç e ajuda a nom pas mesclar l’etiqueta comerciala e letiqueta d’identitat sul mercat mondial ; es plan una causa qu’es plan luènh de las necessitat d’empabarrament politic que prepausa Jean-Luc Mélenchon.

Soi del costat del pòble en emplegar la lenga istorica d’Occitània, l’occitan ; soi tanben dins la dralha de los qu’an pas oblidat que la civilizacion occitana a portat un èime urbanistic a tota l’Euròpa del Xen sègle, XIen, XIIen, XIIIen sègles ; alara e tanben, defendre l’occitan dins tota las classas d’occitània, sense ostracisme ni lenga de classa sociala, es defendre un tot, Occitània, causa que Jean-Luc Mélenchon es totalament contra, perqué es contra la via occitana, vida videnta en occitan per Occitània ; Jean-Luc Mélenchon es del costat del populisme nacional-expansionista francés, e de la mòrt o de la patrimonializacion lingüistica, e de la subtitucion lingüistica francofòna, causa que fabrica problèmas politics e comercials ont n’i dèu pas aver.

Bastidas

-°-

MEP Jean-Luc Mélenchon una engana de deputat europèu, encara la pròba aquí :

Mélenchon MEP e preséncia al Parlament Europèu

Es pietadós que los ciutadans de la circonscripcion “Sud-Ouest’' li donèsse un vòt.