arcuèlh

divendres, de febrer 26, 2016

Lo mal de l'internacionalisme es la diplomacia

Coma la democracia es lo mendre mal de regime republican o reial, o plutocratic o federal, la diplomacia es lo mendre mal per las relacions internacionalas e per evitar las «relacions»* armadas (* eufemisme per guèrras entre nacions, 1815, 1830, 1856, 1870, 1875/78, 1914/18, 1939/45, etc...) ; çaquelà la diplomacia dempuèi sègles a portat problèmas als pòbles, sense cap excepcion de sègles, e a matat pòbles ; e sense cap excepcion de diplomacia d'un continent o d'un autre, d'una administracion o d'una autra. E coma la Societat de las Nacions (Genève), l'Organizacion de las Nacions Unidas (Washington) a pas cap trobat bona solucion quand tot se fabrica ambe los Estats, mais o mens programat per èstre pensat sus un regionalisme expansionista.
Una fòto se passeja sul net per criticar la politica actuala de la diplomacia europèa, diplomacia que se vòl administracion d'una federacion coma una administracion jacobina se vòl la bona politica per l'impèri republican francés.
La diplomacia francesa èra dessenhada per l'umor anglés, e mas la diplomacia anglesa val pas melhor, çaquelà.
La diplomacia alemanda, e assimilats, o russe, veire estanisiana (familha Bush) an totas provat que la diplomacia es un dangièr pels pòbles ; e malgrat lo cambiament de paradigme (etnista) al paradigme de la multi-etinicitat dels Estats, res a cambiat dins lo ròtle dels diplomats, lo mendre mal, es la la solucion de patz pels pòbles ; la diplomacia trabalha pel cort-termi gaire mai.
Dins una conferéncia Henry Laurens, cadièra "Histoire contemporaine du monde arabe", explica plan lo problèma rus, turc, anglés, alemand, e francés dins lo problèma qu'avèm de suportar en Iraq, Síria, Palestina e Liban d'ara, al XXIen sègle.
La mapa d'un autre site, istòria de l'impèri Otoman, explica fòrça causas sus la complexitat dels concepte de nacion, e sus l'uniformaizacion de las nacions, aquí lo problèma Curde basat sus l'etnisme, e l'uniformitat de l'identitat d'una nacion antropologica.
La mapa de la diversitat del pòble Curde explica tanben la diversitat dels movements politics d'anuèch (e la mapa arab explica d'autres fenomèns), la mapa de l'impèri Otoman en 1878 explica lo problèma del tractat de San Stefano, establit devant la pression armada russa a la pòrta de Costantinòpol. Lo sistèma politic Otoman explica d'estabilitat obtenguda dinca l'arriba dels Europèus dins la region, estabilitat dedins totes los pòbles e nacions, mas tanben entre totes las religions. E lo sistèma Sèrbi, sul modèl francés, explica d'autres problèmas dins las tèrras liberadas del regime ototman.
Son aquelas guèrras dins l'impèri Otoman que fabrícan una Turquia modèrna qu'es una partida del problèma europèu d'anuèch e qu'argumenta per un integracion politica de l'Orient Mejan dins lo continent europèu. Mas l'integracion turca a la diplomacia europèu vòl pas dire al regime economic de l'Union Europèa ; aital soi per la règa del London Kingdom (AELE) contra l'Union Europèa (modèl alemanic e francés).
Son çaquelà las incompeténcias dels regimes russes, alemands, angleses e franceses (modèl turc e République impérialiste française) que son a la basa dels problèmas dels chaples europèus del XIXen, XXen e XXIen sègles. E lo problèma es jamai estat, an-aqueles sègles, la fauta del Vatican, coma en Occitània pels sègles XIIen e XIIIen.
Se cal recordar tanben que ambe Bizança avèm la data similara per Occitània, la data de la catastròfa es l'arribada dels Francs en Aquitània, e dels Turcs en Anatòlia (Cosntantinòpol, Bizança e puèi Istanbul), la data es 1453.
E cada paret europèa recòrda lo tractat dels Pirinèus, signat a Baiona, aquí las diplomacias castilhana e franca an discutit d'una solucion, solucion diplomatica que fabricava un mite istoric francés, e devengut geografic, los Pirinèus son «une frontière naturelle».

dijous, de febrer 25, 2016

Socialistas son d'esquèrra o aparatchik centralistas ?

Ièr ai plan legit l'intervencion del bigordan e jacobin Jean Glavany ; ai pas agut mestièr de crompar Le Canard Enchaîné per rire ! Donc lo bigordan Jean Glavany es un elegit salutari, politicament per suportar lo regionalisme d'expansion parisenca, car nos far engolir que los parlamentaris legitimistas son utiles a la santa République française ! E nos faràn rire sempre ?
Sabi pas çò que cal escriure al Jean Glavany !?!? Enfin, si contunha d'escriure, nos fa rire e tomba dins la selha de l'Argument -un libre es d'escriure- que lo jacobinisme es una plega per la democracia en Occitània.
E sembla que per determinar se los socialistas e PRG (a Tolosa) -los elegits del regionalisme parisenc- son d'esquèrra, se pausa lo meteis problèma en Espanha.
Es a Lille que Martine Aubry, activista de la plana continentala, questiona, segur que dèu pas èstre una lectriça dels meteisses documents que lo legitimista Jean Glavany, legitimisme de montanha segurament.
Mas jà podèm confirmar qu'i a un grèu problèma ambe la partidocracia e la ferotja volontat d'arribar al poder centralista, Paris o Madrid ; lo regionalisme parisenc o madrilenc, d'expansion politica nacionalista e partidocrata modèl aparatchik sovietic (mas la dreita fa parier) es un grèu problèma per la democracia, demòs es lo pòble, e lo poder alara seriá al pòble d'Occitània (o Catalonha) ; aquò fabrica tanben un element de la partidocracia :
E cada vagada es l'administracion que ne tira una bona resulta, e aumenta son finançament (malgrat la mala gestion) dinca escanar los pòbles qu'an de pagar las talhas, las errors de budgecte o bancàrias ; un jorn tornarà -benlèu lèu- una activitat dels pòbles similara al 4 d'agost de 1789, per eliminar los privilègis de la partidocracia, aqueles de nos enganar a cada eleccion.
Dins lo cas francés (eleccions a dos torns), e espanhòl (amb un pauc de proporcionala), lo mòde d'eleccions cambia res a la problematica de la partidocracia o dels aparatchik dels partits dels Estats europèus.

Votacion en Confederacion Helvetica e Union Europèa

Lo 28 de febrièr 2016 serà un grand jorn de votacion per la Confederacion Helvetica ; aquela confederacion es neutra sul continent europèu dempuèi que las tropas de Napoleon Ier an assajat d'i dintrar coma Napoleon Ier -lo traïdor republican còrse- arriba a sacsejar lo continent europèu. La CH es un Estat federal, vertadierament ; donc la votacion del 28 de febièr de 2016, se farà sus tot l'Estat europèu aquel, mas serà tanben una votacion especiala per cada canton. Se nòta çaquelà que la campanha electorala se debana sus las parets de cada estacion de la SBB-CFF-FFS (companhiá dels camins ferrats helvetics) :

Son aquel tipe devotacion qu'Occitània auriá mestièr ; es tanben un Estat federal que lo multilingüyisme (qu'oblida çaquelà lo retoromansch) es la règla, e s'ajuda de l'anglés tanben ; un modèl per TISSEO a Tolosa, e totas las entrepresas de transpòrts collectius en Occitània.
 


De qu'es aquela votacion e coma es complicada : 1 / NEIN al tunèl ralh-rota es NEIN als escambis europèus, lo transpòrt entre los luòcs del productivisme europèu, los KMs que cal per aver un produït final, la pollucion fabricada per la consomacion e lo biais de fabricar un jòc dels còsts salarials dedins l'Union Europèa ; aquò se debana sus l'esquina dels poders federals helvetics e dels pòbles helvets. 2 / YA al tunèl es la perseguida de la politica per traversar la Confederacion Helvetica, mas traversada en bimodal, pas una traversada autorotièra. Es donc dubrir un tunèl nivèl (causa que podrà sembla una bona resulta ecologica e economica), mas que facilita los escambis sense cap d'utilitats, levats las concurréncias dels salariats europèus.

Donc es una votacion associada ambe d'autras, votacion qu'es plan complicada pels ciutadans helvets, que fosqèssen de lengas alemanda o francesa, retoromanscha o italiana, car totes son respectadas. Seriá complicada d'entendre pels ciutadans dels pòbles europèus ?

Aquela votacion aurà consequéncias sus lo biais de l'Union Europèa de transportar dins una union d'Estats que respecta mens las populacions en non reglamentar los transpòrts entre unitat del productivisme europèu.

Aquela pollucion dels transpòrts es mestrejada en Confederacion Helvetica pels pòbles d'Helvecia (votacion), la pollucion dels transpòrts de l'Union dels Estats, dit U.E., es fabricada pel liberalisme (PPE) que lo modèl es aquel de la sortida de l'Anglatèrra de l'Union Europèa, es de dire lo problèma europèu. La votacion priva a la partidocracia lo lobiisme d'entrepresas europèas que matan la sentat dels pòbles europèus. Cal veire a Romont (CH), lo sièti de Nescafé, per melhor entendre qu'una autra solucion logistica es possible per produsir e estauviar las tèrras europèas d'aquelas pollucions.

Aquela votacion helvetica deuriá èstre montada per tota l'Union Europèa, un meteis jorn, al meteis moment, car la partidocracia europèa (del Parlament Europèu o pas) fabrica facilitats pels lòbis e non pas democracia !

dimecres, de febrer 24, 2016

#Brexit de qué votarà Escòcia ?

Aprèp aver vist l'incapacitat de la tecnocracia dels Estats europèus d'imposar  un dialectica de l'ipocrisia (ges de diplomacia entre amics, non ?) ipocrisia politica a l'Anglatèrra o London Kingdom, l'Union Europèa prepara la seuna mòrt en ajudar Cameron a portar la votz angleses sense ne portar las responsabilitats, levat de delegar als autres (Calais - los borgeses de Calais son pus a desfialar ambe eficiéncia politica, o pòdon pus, lo jacobinisme los a neutralizats), delegar als autres los problèmas que fabrícan ambe las leis londinianas dels house of the Commons ; los comuns en Occitània son los cagadors.... Es vertat que se cal questionar del conservatisme anglés al moment de non pas aver far evoluar lo sistèma politic dempuèi 1066 !
Los house of the Commons es lo Parlament anglés, imposat en 1066, aprèp la batalha d'Hastings, pels militars dels continents, especialament los Normands, los Peitavins, Flamands, e Gascons d'Aquitània ; dempuèi aqueles tempses, lo replegament fòra del continent europèu es la règla en Anglatèrra.
Lo sistèma parlamentari modèl «anglés» es un modèl important del Ducat d'Aquitània, important pel Duc de Normandia, Guilhem lo conqueridor ; èra un modèl exemplar al XIIIen sègle ; se cal recordar deles tempses que la Neutria existava, ges França, e que formava los quadres de l'organizacion reiala a Lemòtges en Aquitània ; lo modèl es aquel de Bordèu-Santa-Peitieu, modèl que l'Estat francés destrusirà en 1453, al meteis temps los musulmans arríban a Constantinòpol. Modèl que Montaigne, Montesquieu e la Boëcia portaràn a la lutz de la literatura politica francesa, per aver escrit en francés modèrne.
Doman, es retoric, es la votacion, o referèndum sul #Brexit ? Es clar que pels Escoceses la question es estranha : vòlon l'independéncia e damorar dedins l'Union Europèa, las criticas tipes #UKIP lors son sancierament estrangièras. Lo referèndum del govèrn conservator del London Kingdom lor sembla una estranhetat londoniana. Aital Na Nicola Sturgeon, elegida partit Nacional Escocés e primièra ministra d'Escòcia, a jà explicat que -ambe lo seu partit- per èstre europeïsta votarà YES ; mas quinas son las alternativas ?
1 / se vòtan NO a l'Union Europèa, faràn subreviure l'estat London Kingdom, e los problèmas qu'an ambe lo centralisme financièr e europèu de la City, ambe las multinacionalas que preferíscan la defiscalizacion de Manx que non pas un Estat quin Estat que fosquèsse, los problèmas del sistèma coguolian anglés son grèus, es unb sistèma en plaça dempuèi lo regime victorian, l'imperialisme e arrogança anglesa, plan similara a l'arrogança jacobina ; arrogança que se podrà aital notar que refúsan als immigrats poloneses de London çò que els prenon sul continent, los immigrats angleses, escocesses o galleses e irlandeses votaràn sul continent per la sortida de l'Union Europèa ? 
2 / se vòtan YES a l'Union Europèa, faràn un pont democratic al Cameron, pauc segur en matièra d'ideologia e de contengut per la vida democratica en Escòcia.
3 / se vòtan blanc al referèndum del London Kingdom, podràn pas ajudar Angletèrra a sortir de l'Union Europèa e servarà lo problèma viu del London Kingdom, dit United Kingdom, Reialme-Unit.
La premsa anti-Europèa, es la premsa de la zòna de liure-escambi, es aquela que refusa las responsabilitats sul continent europèa mas que ne vòl totes los avantatges, es aquela que vòl deputats al Parlament d'Estrasborg-Brussels, per bastir una majoritat liberala, e que n'encaissa los revenguts, mas que refusa de demissionar dels pòstes d'elegits aqueles ; quí paga las resorgas universitàrias que fan la City ? O quí paga la Social Security sul continent europèu per subjecte de la reina anglesa ?
L'imperialisme anglés o francés an lo meteis problèma, fòra an discorses que se fan granda democrata, dedins fan tot per imposar l'antidemocracia centralista, que foquèsse bonapartista o jacobina, o vistorian.
Lo subjecte interessa Occitània, non pas perqué los escoceses son per l'independéncia, mas perqué Occitània a donat a l'elita anglesa un regime qu'avèm pus, mas es que seriam estat capable d'o servar e d'o desvolopar en tota libertat se la batalha de Castilhon èra estada una batalha ganhada ? La votacion anglesa serà donc d'una granda utilitat per la pensada democratica en Occitània.