arcuèlh

dijous, de febrer 02, 2017

Obéir aux ordres

Un eveniment mondial es arribat, un còp d'Estat contra un candidat a las eleccions, donc un cap d'Estat virtual acaba de recebre un còp d'Estat per las accions que -el- a decidat dins sas accions publicas ancianas d'elegit del sistèma bonapartista ; e es pas coma un foncionari qu'aubedís als òrdres de sa ierarquia, el a causit d'èstre actor del còp d'Estat ; es un eveniment mondial, car unic dins l'istòria de la planèta !

Donc anuèch vos vau parlar un pauc d'istòria, car sembla que la vida tumultuosa de la santa republica francesa necessitèsse de tornar las basas de son istòria, ara i a l'istòria del « roman national » modèl François Fillon, del còp d'Estat virtual e de premsa per rason accions passadas e pauc clara, e l'istòria de las tèrras colonialas, istòria oblidada mas nacional-expansionista parisenca que los autors díson « Histoire Mondiale de France » ; es vertat que de mondial l'impèri republican francés l'es grandament, d'oltra-mar es la fRança oblidada dels turiferaris nacionalistas franceses. Donc universitaris an bastit un libre que se vòl un succès de librariá, utile mas per quí ?
Dins un programa TV, un dels professors assegura : « mens 34.000 primièra data del començament », pas brica las originas, confirma ; se parla encara de culture française en oblidar lo concepte basic de la santa revolucion dita francesa, etc... Assegura e se tòrna ges question dels productors s'aiçò es pas simplament una autra faiçon de fabricar una istòria imperialista de l'expansionisme parisenc, una istòria que plaça lo còp d'Estat contra Fillon dins una clau mondiala de la pensada istorica, al centre de l'istòria mondiala ?

Ambe aquela istòria colonialista e francesa podèm per sempre benlèu determinar la banalitat del mal tal que Hannah Arendt o vesèt, non pas per una persona fisica, mas una persona morala, persona politica, vida juridica e ciutadana, fRança.

Dins l'estupiditat de la pensada francesa avèm l'urgéncia occitana de donar a Occitània, lo pichoneton territòri de lenga occitana, una reala istòria descolonisada (coma l'explica Joan Larzac dins un pichonet libre editat en debuta de las annadas 1970), o/e tanben una via de trabalh es aquela istòria sul modèl de Alèssi Dell'Umbria per son istòria universala de Marselha.

L'istòria mondiala o romanesca de fRança es l'istòria per Occitània d'una sotmission que fabrica lo pòble occitana (ensems dels locutors de lenga occitana) coma actors docils e collectius de la sotmission republicana. En collectiu podèm escriure una autra istòria per Occitània, sense oblidar digun ? Sense pensar en istoriador francés ?



Aquí avèm una debuta, pichoneta e rapida coma YouTube o vòl.

Fau cridar a la creacion d'un grope de trabalh per bastir l'istòria dels locutors de lenga occitana sus un espaci de l'Estat francés e fòra ? Mas aiçò se podrà pas far sense libertat, es de dire « sans l'argent de la princesse », aquela que se dís reiala o republicana, fau inventar una via occitana, laïcos en grèc modèrne e ancian, per escriure l'istòria que fauta a l'Auvernhe, al Lemosin, al Dalfinat, a Niça e sa Comtea, a la Gavotina, a Provença, a las tèrras de la region administrativa d'Occitània e de la Novèla Aquitània, e se podrà far sense participar a la division administrativa francesa ? Se podrà far sense destrusir l'estructura IGN d'aquelas regions de l'Estat francés que se díson Occitània, la bèla.

Faudrà far un còp d'Estat per aiçò aconseguir ?