arcuèlh

dissabte, de juny 17, 2017

Lo sòl, la tèrra e lo plan melhor viure

La politica de las Chambres d'Agriculture [Cambras d'Agricultura], governada sper la FNSEA, en mùajoritat, i comprènon res, car son devenguts lo lòbi dels productors de potingas quimicas. L'istoric d'aquela industria dona una idèa de la politica industriala parisenca, un regionalisme d'expansion parisenc. Fau pensar al sòl anuèch, e al meteis temps lo contèxte politic francés, de totes los sègles.

Aprèp aver gaitat comprendrètz melhor perqué fau ajudar los païsans qu'an decidat d'oblidar lo productivisme per passar a una autra agricultura ; aquela agricultura pensa sistèma, bio-sistèma, ambe totas las plantas, mas tanben totes los animals de la tèrra endins.
Cada crompa bio-responsabla es una ajuda dels païsans, aqueles qu'an sobreviscuts ; atencion a l'engana marqueting de l'agricultura eco-responsable qu'entendèm de temps en temps, fau clar, una agricultura certificada AB, o Demeter, fau de seriós ; es l'unic biais de pensar melhor l'agricultura en Occitània ; fau un païsan que pensa a tot, fau un païsan QUE PENSA E REPOTEGA, e pas simplament a la vida de son compte en banca, o de son compte dins la cooperativa productivista locala.

Quand la finança mondializada (a la City of London) pensa a l'economia la PAC, Politica Agricòla Comuna (1er budgecte de l'Union Europèa) es una catastròfa pels sòls, per la vida dels sòls, per la vida en general, per la vida de las bòrdas en Occitània donc.

Quand l'industria quimica a fabricat per la guèrra de 14/18, comanda militarista dels nacionalisme-imperialisme del continent europèu, an degut trobar un novèl biais de vendre potinga, aprèp 1945, es la debuta de l'imposicion de la politica agronomica que fan la destruccion dels sòls.

Fau tornar explicar que se l'usina AZF qu'a petat en 21 de setembre de 2001 a Tolosa, es l'usina installada luènh del front, pels militars franceses ? Es clar qu'aquela industrializacion francesa en Occitània, es aquela d'un sistèma productivista, lo descendent directe de l'imperialisme francés, e del militarisme pòst-bonapartista.