arcuèlh

dimecres, d’agost 30, 2017

Lo Parlament Europèu escriu en catalan

S'espèra encara aquò de l'Assemblée Nationale o del Sénat mas podèm pantaissar ... O podèm pantaissar que lo Conselh Regional d'Occitània fasquesse pas sonque votar per un nom en occitan e en catalan, mas qu'empleguèsse las lengas occitana e catalana. O podèm pantaissar que lo Conselh Regional de la Novèla Aquitània empleguèsse la lenga normalizada a Lemòtges -per edicte del Duc d'Aquitània- per valorizar sa politica euroregionala e europèa, podèm pantaissar. O podèm pantaissar que l'identitat d'Auvernhe tanta presada a Lyon, posquèsse un jorn passar lo amrqueting territorial e oblidèsse pas Ardècha e Droma dins l'ensemble occitan de la region de Lyon. Podèm pantaissar qu'un president de PACA passa al delai de la subvencion d'un musèu per enterrar la lenga, e empleguèsse lo provençal en tota dignitat. Çò qu'es vertat pels Conselhs Regionals es vertat pels conselhs d'aglomeracion e per las comunas. Donc quand lo Parlament Europèu saluda en catalan, dona la via de la diversitat lingüistica que fau préner, tanben per l'occitan en Occitània granda.



Bon fau aver d'elegits o d'elegidas que demandèssen que lo Parlament Europèu escriguèsse tanben en occitan, o en aranés ?

Sempre l'occitan serà una pietadosa e compassionala referéncia dels elegits e elegidas d'Occitània; sempre pietadós.
 


L'occitan es lenga d'aquel espaci economic, mas es plaçada sempre per compassion dins lo tirador constitucional del 75-1 de la constitucion francesa, dins lo tirator de l'enbarrament politic jacobin.

Dante Alighieri sabiá de l'occitan qu'èra la clau per despertar la lenga vulgara latina en Toscana, mas anuèit pus digun en fRança sap qu'un vers de referéncia es en lenga occitana, la lenga normalizada per rasons politicas a Lemòtges dins lo Ducat d'Aquitània, a l'egal del latin.

Joan Jaurès sabiá de l'occitan qu'èra la clau latina que nos desperta, a l'imatge d'un prèmi Nobel Frederic Mistral, 1904 jà ! Mas pus digun dels militants d'esquèrra parla d'aiçò, al contrari, a L'Union, País tolzan, l'esquèrra castiga l'unica escòla en lenga occitana, calandreta.

L'UNESCO qu'es a Paris, sap tot aquò, mas accepta de discutir d'un projecte UNESCO per Tolosa sense imposar l'occitan coma lenga de comunciacion, d'una modernitat "clau latina", e aisina per l'Union Europèa...