arcuèlh

dimarts, d’agost 22, 2017

Origina de las lengas, portugués, francés e occitan

Quora lo "jornal nacional" es pas per Occitània (ligam qu'a servit d'aliqueta al bilhet d'anuèch) .... aquò sul pic recòrda que la normalizacion de la lenga portuguesa l'aportat politicament Jaume Ier de Portugal sul modèl de la lenga de l'Aquitània, lenga dita dels Trobadors (pels poètas de l'universitat francesa en Occitània), l'occitan èra jà modèrne entre 950/1050, primièra lenga pòstlatina normalizada. Ou en était le français ? Quina pietadosa vision francesa dins un programa de fRance CULture.
Aquò recòrda que una lenga es una volontat politica, aquela dels Duc-Rei d'Aquitània, e que la mormalizacion es estada demandada a la grada sorga de sapiença d'aquel temps (abans 950) l'abadiá de Lemòtges.
Los Trobadors ne faguèron una difusion practica, la decision del Duc-Rei ne faguèt una difusion politica per rason d'una organizacion escrita del país, dedins l'emplec de doás lengas, lo latin (plan conegut per sos escrits dins lo dreit de Roma) e la lenga vulgara qu'a transformat lo latin e qu'en Aquitània, lèu serà sonat Lemosin o Gascon per donar l'ensemble de la lenga pòstlatina creada per un pòble entre Alps e Pirenèus.

Lo dreit escrit èra en lenga latina en Aquitània, e en lenga lemosina o gascona (occitan es lo nom generat per una volontat de non pas valorizar sonque un dialecte de l'ensemble) ; "lenga d'Òc" es per far de poësia... a son utilitat per las letras occitanas.

Mas gràcia al rei de Portugal, e la normalizacion copiada, un occitan aurà pauc de mal de legir lo portugés de Brasil, e d'endacòm mai. La dubertura lingüistica a un camin clar aquí ; un camin que fòrças « intellectuels » franceses an de mal d'entendre, car coma l'indica Claude Duneton dins « Parler Croquant » la normalizacion del francés (passar de Rohan o Orlhenx a Rouen o Orléans) enbarra la lenga dels Francs dins quicòm pro elonhat de la protolenga franca que se vòl lo protofrancés, coma l'indica un programa de fRance CULture ièr ; es pietadós de pensar que la sapiença francesa es talament mediòcra.


Dins la serada un cercaire de Gasconha me mandava la manièra que lo dreit ducal d'Aquitània èra aplicat dinca la centralizacion de la fabricacion de la lei en fRança, dinca 1792. Serà l'objecte de bilhets dins lo mes qu'arriba : ne soi condamnat mas serà amb plaser, grand plaser de demostrar que lo Parlament d'Aquitània fabricava un dreit plan abans lo Parlament de Londres, o de Barcelona.

Occitània, e Aquitània tot parier, serà la sorga del dreit practic modèrne aquel que lo poder dictatorial francés nos nega a la conquèsta de 1453 per Aquitània. Un dreit escrit que meritava votacion per aver acceptacion de las populacions e que los jurats n'èran la clau dins totas las comunas del Ducat d'Aquitània dempuèi quasiment 950 !  

E efectivament la lenga d'Aquitània, de sorga clara e latina, n'èra la clau, plan abans l'idèa d'etnisme que poirrís la vida politica al XXIen sègle. Aquitània èra un país de dreit escrit dins doás lengas, doás lengas, tot levat lo modèl dels dictators-reis francs a París.

E d'unes pensa qu'aquel article es istoric, mas lo bilhet en seguida es utila per desmostrar lo contrari, es pro plan d'actualitat. 

Remplaçar espanhòl per francés dins lo ligam que podètz legir sul pic.


 Lo plurilingüisme es lo modèl d'Aquitània, destrusit per fRança (1453/70 e al delai dincanuèch), tanplan coma lo modèl catalan l'Espanha o vòl destrusir, l'afar de l'atemptat de Barcelona o pròva (bilhet precedent).